sábado, 20 de marzo de 2010

Arribada a la Fi del Món.. o això diuen!

Després de 30h de bus vam arribar a Usuahia, a la província de la Terra del Foc i Antàrtida el que diuen els argentins que és la Fi del Món (sabem que existeix Puerto Williams, de Xile, que està més al sud... però shhh que no ens sentin els argentins!!!).


Terra del Foc: anomenada així perquè els colonitzadors en descobrir la Illa van veure les diferents fogates que feien els Yamanas a tot arreu, fins i tot dins les seves canoes, per obtenir calor i llum. Així aquestes fogueres es podien distingir des de lluny.
La primera part del viatge en bus fantàstica. Vam fer parada obligatòria a Rio Gallegos on no hi ha res a fer; només vam dormir al Hostel Casa de la Família Elcira Contreras (50 pesos sense esmorzar); ens vam sentir quasi com a casa per una nit, molt acollidor (recomanat).

Vam agafar el segon bus, abans, però, vam correr pels carrers amb les motxil·les carregades. Arribem tard? No! Ens hem equivocat en l'hora, el bus surt mitja hora més tard del que pensavem.. pajarilles! Les 14h de bus van ser una gimcana; us descrivim:

1. Portàvem preparats uns super tuppers d'amanida de patates, entrepans, fruita... Primera sorpresa: en 40 minuts arribem a la frontera amb Xile; no es poden passar ni verdures, ni fruites ni cap mena de producte fresc. Així que durant 40 minuts (tenint en compte que eren les vuit del matí), ens vam inflar a menjar el que portàvem preparat, quasi explotem i per "colmo" al bus ens van donar esmorzar... grrr! morim d'empatx!

2. Sortida d'Argentina i entrada a Xile. Baixem del bus a fer cua per que ens segellin el passaport. Pugem al bus. Missatge de megafonia: a fer cua altre cop per passar les maletes per l'scanner. Pugem al bus, tanquem els ulls, però no, missatge altre cop, fer una altra cua per segellar el passaport a Xile... La cua del costat... grrrr!!!

3. Intent de dormir: viatja amb nosaltres un nen repelent que ens desperta tots els nostres instints assassins, i els de tots els viatgers!

4. Baixem del bus per creuar en ferry l'Estret de Magallanes. Fantàstiques vistes. Ens fa molta il·lusió, després d'haver sentit tant parlar d'ell a l'escola.

5. Sortida de Xile i entrada a Argentina. Doncs això... pujar, baixar, pujar, baixar i més cues. Això si, ple de segells al nostre passaport!

6. Arribada a Río Grande. Baixar del bus i canvi de colectivo. A aquestes hores ja hauríem d'haver arribat a destí. S'ha fet de nit i no tenim lloc on dormir i encara falten 3 hores per arribar. Cap problema, dormirem a l'estació d'omnibus a l'arribada.

7. Per fi arribem a Usuahia després de l'entretingut viatge. Són les dotze de la nit i upss; no hi ha estació d'autobus. Trobem un Hostel El amanecer de la Bahia (40 pesos argentins; sense esmorzar); gens recomenable, molt mal rollo amb un amo bipolar!!! Al dia següent marxem al Refugio del Mochilero (40 pesos; sense esmorzar). Un hostel amb molt buena onda!

I fins aquí el camí a la fi del mòn! :)

1 comentario:

  1. jajaajajaj!! me lo paso en grande sois unas grandes escritoras!! somos vuestros acompañantes en vuestro gran viaje y seguidores!! seguir asi!!! PD: lo vuestro no era ni mucho menos el aburrimiento.. jejeje

    ResponderEliminar