Una setmana a Bariloche...

Finalment va sortir el sol a Bariloche, i amb el sol tot va cambiar de color... al poder passejar per la natura, també va cambiar la nostra visió de la ciutat. Finalment ens hem quedat una setmana!!! Realment hi ha un entorn natural que fa especial aquest lloc. Es la regió dels set llacs. Aquí va un mapa per que ens ubiqueu al món....

http://maps.google.com.ar/maps?f=q&source=s_q&gl=ar&hl=es&g=San+Carlos+de+Bariloche%2C+R%C3%ADo+Negro&q=bariloche&btnG=Buscar+en+Google+Maps

La ciutat està rodejada pel llac Nahuel Huapi, on vam veure una posta de sol impresionant... Aquí van les fotos....




Hi ha diferents montanyes per a fer trekkings... però ja ens coneixeu, vam escollir les més fàcils.... :P Vam pujar al Cerro Otto (unes dues hores caminant) on et queda la ciutat als teus peus.

Vistes de la ciutat des del Cerro Otto

Marina, com diuen aquí... flasheada

També vam fer una part del Circuito Chico (que es el més petit del circuit dels llacs) i que és l'únic que es pot fer caminant. La resta d'opcions queden obertes només als viatgers amb plata que poden llogar cotxes.... A aquestes alçades el nostre pressupost ja no ens ho permet! Per cert, aceptem donacions o que sapigueu que hem après a fer braçalets amb caire sudamericà, els venem per un mòdic preu.

Del circuito chico destaquem el Parc Natural de Llao Llao, a on hi ha un caminet idílic que et fa sentir dins un conte de fades.... caminant entre branques de bambú i altra vegetació que s'uneixen al centre formant arcs naturals. Entre galeta i galeta, admirant els colors càlids de la tardor, vam arribar al llac Moreno i a una caleta del Lago Escondido, a on ens vam quedar adormides fins que es va fer fosc. El camí de tornada no va ser un conte fades, sinó més aviat un conte de por.... rollo la bruja de Blair, perseguint-nos entre les branques de bambu. Vam fer el camí en la meitat de temps!!

Sandra perduda al caminet de les fades

Arrayanes son uns arbres autòctons, únics al món.

Llac Moreno



****No hi ha fotos del Lago Escondido... ens vam quedar adormides***

No podiem marxar sense pujar al Cerro Campanario. Segons en National Geographic, des del cim es pot admirar una de les 10 vistes més boniques del món. Volem puntualitzar que només era una pujada de mitja hora, que es va convertir en un sacrifici, ja que haviem tornat a casa molt aviat al matí, després de descobrir la nit barilochense. Bé, no sabem si son les millors vistes del món però vam quedar totalment impresionades. Les fotos no capten tota inmensitat de les vistes dels llacs.


I... per finalitzar, no podem deixar de parlar de casa d'en Renato (un dels nostres millors amfitrions de couch), dels seus amics, dels sopars, del vi argentí i de la nit de Bariloche. Espectacular! Recomanem el Pattanuk, un bar al costat del llac, que ben bé podia ser qualsevol xiringuito de la costa brava... però el més destacat el bon rollo que hi havia.

Bariloche at night... Amb en Renato, l'Eva i l'Esther...

La natura turística de... Bariloche

Ja hem sortit de El Bolsón!!!! Dies més tard del que vam escriure al post... però ho hem aconseguit!!! Ja estem fora! Ens ha costat moltíssim! Hem disfrutat, hem descansat, ens hem cansat, hem passejat, hem jugat, hem ballat, hem après, hem fet amics... tantes coses! Hem fet niuet per un temps a El Bolsón i ve amb nosaltres una gran part d'ell.

Abans de marxar, vam tornar a pujar a la montanya. Un altre cop, vam dormir al refugi La playita (podeu veure fotos més avall). Un altre cop, vam ser unes afortunades. Dissabte, que era dia festiu (dia del treballador; que nosaltres no vam poder celebrar; jejeje!), els gauchos (paisanos del lloc) estaven de festeta. Va ser una gran sorpresa, quan van arribar al refugi on estàvem i van començar la festa. Així, vam escoltar cançons tradicionals, els vam poder mirar quan ballaven i també vam poder observar la seva gran borratxera... Vam menjar carn que ens van oferir, amb pa cassolà del refugi... Diuen que no és gaire normal que passi això... Vam tenir oferta d'amor fins i tot. Ens van convidar a montar a cavall, en plena nit, sense estrelles, ni lluna, sense veure res!!! Aiiiissshhhh! que divertit va estar tot! Una mica de folklore argentí.

Ara estem a Bariloche. L'allotjament ens l'ofereix en Renato (de couchsurfing) amb la seva caseta al centre de la ciutat i la bona onda incorporada! La primera impressió de la ciutat va ser bastant negativa, ja que és un lloc molt turístic. A més, la ciutat ens va rebre amb pluja i fred... tancades a casa sense fer res... Bufff! com va costar! Avui, per primer cop des del dilluns ha sortit el sol. Així que ja hem sortit a la montanya! Allà dalt ha canviat la nostra impressió de Bariloche. És preciós! Una pena la preparació turística de la ciutat! Però ens quedem uns dies més... a seguir disfrutant de la natura.

Per sort, estem fora de temporada i estem una mica lluny del turisteo que hi deu haver a l'estiu o en ple hivern, ja que és un centre per esquiar. Ah! Una cosa molt important: Bariloche està ple de botigues de xocolata, hem trobat una nova distracció: mirar un aparador amb una font que raja xocolata!!! Ara bé, la xocolata no és com la de casa; no trobem xocolata amarga! Qui ens vingui a visitar ja sap amb que ens pot obsequiar!!

Bé, doncs aquí seguim... Fins a noves notícies!!! Us anirem explicant familia! ;)