BLOGSPOT NO ENS DEIXA ORDENAR LES FOTOS... HO SENTIM!!!
Degudes a les demandes de més fotos i menys lletres (visca la cultura catalana!!!) intentarem fer un resum del nostre trajecte des de Santiago de Xile a Salta (nord d'Argentina), on ara ens trobem... El més breu possible, però tenim tantes coses que explicar... que es fa difícil!!! Per cert!! mireu més avall... ja tenim les fotos de MARLANGO!
Trajecte 1: Santiago de Xile - Mendoza: CREUEM ELS ANDES
En aquest tram decidim agafar un bus, ja que els nostres nous amics francesos ens expliquen que van tenir complicacions per fer el trajecte a dit, a més, hem de creuar l'Aconcagua i fa fred. Així, en unes quantes hores ens plantem a Mendoza, on a l'estació ens esperen els ja previstos comerciants dels hostels. Un d'ells ens ofereix allotjament a bon preu i vi GRATIS!!! Allà anem!
Assentament 1: Mendoza: BONICS RETROBAMENTS
La ciutat no ens causa bona impressió, segurament no som gaire objectives: ja estem cansades de ciutat i tenim ganes d'arribar de nou a la natura... No destaquem gairebé res, només ens quedem dos dies i marxem per potes...
Es tracta d'una zona vinícola, on et venen tours per les diferents bodegues a un mòdic preu que no tenim cap intenció de pagar! A casa ja tenim el bon vi del Penedés... Volem anar a l'Aconcagua, però a informació turística ens enganyen i ens diuen que hem de demanar un permís que és molt car... Desprès ens assebentem que no és així. Grrr....
La part bonica és que ens retrobem amb els nostres amics francesos, la Clem i en Guilleum, amb els quals fem un BUEN ASADO; tornem a estar a Argentina... iepaaaa! carnívors al poder!
Trajecte 2: Mendoza - San Juan: YO PARA SER FELIZ QUIERO UN CAMIÓN
Fem dit, i ens aixeca, de nou, un trailer amb un camioner de molt bona onda que té moltes ganes de xerrar i que... ens permet conduir!!! Així, la Sandra, durant una mitja horeta es converteix en una camionera! Què fàcil és ser feliç!!
Assentament 2: San Juan: TOQUEM EL DOS
El camioner s'ho curra i ens deixa en una zona prop del couch que tenim previst... Mentre esperem al couch anem a menjar un gelat i... SORPRESA: la gelateria està enreixada... quina seguretat sentim! Igualment... tenim ganes de dolç.
Mentrestant llegim la guia: ciutat amb flaire a querosé degut a la contaminació. Aiiiishhhh... no ens ve gens de gust, decidim agafar un bus i pirar!!!
Trajecte 3: San Juan - San Agustín del Valle Fertil: ZZZ... A DORMIR!
Decidim no fer dit ja que preguntem a una polícia i ens informa que és una ruta alternativa, així no passen gaires camioners ni cotxes. Oooohhh!
Algú vol anar a casa a mirar la subhasta i seguir col·laborant en el viatge??? Ens arruinarem!!! A més a més, penseu en la inflació de l'euro. Que la crisis ens està afectant a nosaltres també, tot i estar a tants quilòmetres de distància!
Assentament 3: San Agustín del Valle Fertil: VALLE DE LA LUNA
Volem anar al Valle de la Luna, per aquesta raó arribem a aquest petit poble, situat molt proper al parc, al mig del no res. Hi ha dos parcs naturals, el d'Ischigualasto i el de Talampaya, amb uns paisatges que recorden a la lluna, el primer de color blanc i el segon de color vermell. Les entrades al parcs són desorbitades, sobretot, la del segon (30 pesos entrada i 93 pesos el tour, ja que la empresa que el gestiona és privada). Així, decidim només fer Ischigualasto, amb un preu d'entrada de 70 pesos i un tour de 70 pesos.
Anem a un hostel on han apagat la seva vida per un televisor... Flipant l'enganxe que tenien a la tele! Allà ens trobem amb molt mal temps: plou com 5 dies a l'any i... ENS TOCA LA LOTERIA! El dia que anem al parc plou, fa un fred que pela (més que a la Patagonia) i hi ha una boira que no permet veure RES! Vamos... els diners més ben invertits de tot el viatge!! Shit, shit fucking shit!
La part bona: coneixem a un parell de catalans i ens conviden a... PERNIL IBÈRIC!!! ahhhhh! com els hi agraïm! Va ser el més bonic del dia!
Trajecte 4: San Agustín - Tafí del Valle: CARRETERES DESÈRTIQUES
El guia del tour (la mare que el va parir!) ens deixa enmig de la ruta, a on no hi passa NI UN COTXE!! Finalment, el cordial conductor del bus ens recull, per un mòdic preu, es clar! Així arribem a La Rioja, una ciutat més, d'on també fugim.
Volem fer dit, però cau la nit i sabem que es complicat. Així que enlloc de pagar un hostel i un sopar, decidim invertir els diners en un colectivo... Total dormirem igual!
Desde La Rioja arribem a Tucumán. Sortim a les onze de la nit i arribem a les 6.30 del matí. També és una ciutat, així que fem un bon esmorzar de té i factures i mitja hora després sortim en bus cap a Tafí del Valle, poblet de montanya!! Per fiiiii!!
Assentament 4: Tafí del Valle: 1r CONTACTE AMB LES COMUNITATS ÍNDIGENES
Tafí és un bonic poble situat entre valls, petits cerros pelats que quan els toca el sol queden daurats i semblen vellut, esperant ser acariciats per un gegant (moment metafòric del post!). És molt tranquil i arribem a un hostel amb una treballadora ENCANTADORA que ens parla molt sobre la educació del lloc i de les comunitats índigenes!
També tenim la sort (és una GRAN ironia) de viure el primer partit de l'Argentina en el mundial... Els carrers queden totalment desèrtics, fins el minut després d'acabar el partit. Flipa amb l'afició argentina! Què cansades estem del Mundial i acaba de començar!! grrrrrr!!! Com que hi hem d'estar si o si, ens ho prendrem com un estudi sociològic de lo primàri de l'èsser humà!
L'Adriana, la treballadora del hostel, ens fa una bonica ruta pels voltants del poble, així que sortim a passejar. Marxem acompanyades dels nostres protectors, els gossos abandonats o perduts del poble... als quals possem un nom, considerant-los ja els nostres amics. Ens segueixen per tot arreu i, segons sembla, segueixen a tots els turistes (serà que olorem a menjar???). Visitem el museu dels jesuïtes (lladres de tot l'or del perú i estafadors de primera del poble) i les estancies per veure la fabricació del vi i del formatge... llàstima que estan tancades! jajajaja! últimament, no acertem ni una!!! Aixó si, mengem les millors empanades de tot el viatge!!! Cada cop semblem més una boleta!!
Trajecte 5: Tafí del Valle- Amaicha del Valle: EL RÈCORD DE L'AUTO-STOP!
Ens plantem a la carretera, les tres (acompanyades de l'Amparo que ara ja és la nostra companya oficial del viatge) i, encara no deixem les motxil·les a terra i ens "levanten". Són uns motoristes de muntanya que ens regalen un trajecte ple de música espanyola... Ens deixen a meitat de camí, allà despertem la creativitat inventant jocs i esperant que passi algun cotxe per una carretera desèrtica. Finalment, el bus ens recull, un altre cop, per un mòdic preu.
Assentament 5: Amaicha del Valle: AUTÈNTICS HIPPIES ÍNDIGENES
El poble resulta ser un poble del típic oeste, nomès falten les boles corrent pels carrers de terra desèrtics. El paisatge està envaït per Cardones, que són els típics cactus de les pelis de lucky luck, en realitat, esperavem trobar-lo en qualsevol moment.
Arribem a un hostel que ens costa: 15 pesos!!! Guaaauuu.... penseu que són 3 euros. Decidim anar a passejar i ens trobem amb un grup d'artistes i músics hippies, hippies, tocats del bolet i, sobretot, tocats pel té màgic cuinat amb el San Pedro! Molt divertits!! Seguim passejant observant el paisatge sec i ple de cactus... i, sobretot, disfrutant de la calor! Per fi!!! Acabem la nit, amb els hippies que ens conviden a casa seva, fent creacions artístiques amb fang de Cafayate! Prenent noves idees per subsistir, si es que l'euro segueix caient!
Trajecte 6: Amaicha del Valle - Ruinas de Quilmes: JA SABEM D'ON SURT EL NOM DE LA BIRRA MÉS EXPORTADA D'ARGENTINA
Sortim corrents del hostel perquè perdem el suposat bus que, finalment, arriba dos hores tard! Aquestes coses ja passen pel nord, s'ha acabat el ritme europeu! Ens encantaaa!
Les ruines són espectaculars... La guia és encantadora i ens explica tota la història de la comunitat des dels principis fins a l'actualitat. Un poble realment oprimit... També, actualment, pel propi govern argentí... Expliquen també la història de la colonització espanyola i, com sempre, mirades acusadores sobre les tres españolitas que visiten les ruines... Maleït Colón! Un altre cop a explicar que nosaltres no vam ser!!
Recomanem moltíssim a qui viatgi per aquí visitar les ruines... Un plaer asseure's a imaginar la vida de la comunitat índigena, de fa molts d'anys...
Trajecte 7: Ruines de Quilmes- Cafayate: YO PARA SER FELIZ QUIERO UN CAMIÓN... DE NOU!
Novament a una carretera abandonada... aquest cop amb més sort: ens recull un camió. Problema, no hi cabem totes tres a la cabina així que viatgem... a la caixa!!! Que contentes estem!!!! Tenim vistes privilegiades de la pre-cordillera, totes les muntanyes coronades pels cactus! Quin paisatge tant diferent! Semblen dibuixos de qualsevol mapa d'un atles. ESPECTACULAR! Així, amb la felicitat dins el cos, arribem a Cafayate.
Assentament 7: Cafayate: GUARDEM LA CAMPERA A LA MOTXIL·LA
Cafayate: quin bonic poble! Arribem a un hostel meravellós, no gaire turístic i a molt bon preu (25 pesos l'habitació privada). Amb un jardinet i unes treballadores re acollidores! Backpackers hostel, ens sentim com a casa de nou.
Cafayate està envoltat de vinyes i es fabrica el vi torrontés, únic al món, com tot lo argentí.... ;)
Així que el primer que fem son les visites a diferents bodegues, que aquí si, son gratuites, no com a Mendoza. Arribarem fetes unes gran enòlogues!!
A prop del poble hi ha la comunitat indígena dels Diaguitas i el Riu Colorado, així que anem a fer un suposat petit trekking fins a les cascades. De petit res... fem d'escaladores i tot! Encara avui ens duren les agulletes!!! aissss! Com que no hi han camins marcats s'ha de fer el recorregut amb guia, ens toca el millor guia de tots, un indígena del lloc que ens explica mil històries pel camí. Cal dir que portavem el banyador esperant una remullada a les cascades... ooooh! l'aigua està congelada! però no passa res... més tard, totes dues caiem al riu!!! jajaja!
Al dia següent... la Quebrada de les Conchas. No tenim paraules! Un paisatge de colors ESPECTACULAR... un gran treball de molts anys de la pachamama: grocs, marrons, verds, blaus, vermells.... GUAAUUU!
Trajecte 8: Quebrada de les Conchas - Salta: LA NIT A LA RUTA
La Quebrada de les Conchas està a mig camí de salta, així que ens quedem a la Garganta del Diablo fent dit.... Ens atrapa la nit i això dificulta que ens recullin, els cotxes més aviat acceleren quan ens veuen! Sempre hi ha una part positiva, aquest cop la pachamama ens regala un FANTÀSTIC cel estrellat! Finalment arribem a Salta amb el bus.
I aquí estem, a Salta, posant-vos al dia... i amb la promesa de posar imatges a tota la història ben aviat!
![mapa de ruta](<!--- inicio codigo www.gratisparaweb.com ---><div align="center"><a href="http://contadores.gratisparaweb.com" target="_blank"><img src="http://www.gratisparaweb.com/contadores/imagen.php?contador=66&id2=81" alt="Contadores" border="0"></a><br><br><img src="http://www.gratisparaweb.com/imgs/barra-contadores.gif" alt="Contadores de visitas gratis para web" width="80" height="15" border="0" usemap="#Map" /><map name="Map"><area shape="rect" coords="48,1,90,22" href="http://www.cursosparati.com" target="_blank" alt="Cursos"><area shape="rect" coords="0,0,47,15" href="http://contadores.gratisparaweb.com" target="_blank" alt="Contadores de visitas gratis para web"></map></a></div><!--- fin codigo www.gratisparaweb.com --->)