Nova etapa

Senyores i senyors.... ha arribat el moment... MARXEM. Ens emportem a la motxilla part de la màgia de El Bolsón... i menys pes, que hem perdut mil coses (encara ens queda la dignitat). Ens costa fins i tot dir-ho... estem acomodant les plomes... i demà sortim volant! Direcció: Bariloche. Més montanya!!!

PALABRAS PRESTADAS A PABLO PICASSO

Yo no busco, yo encuentro.

Buscar es partir de hechos conocidos y querer algo conocido en lo nuevo.

Encontrar, es lo totalmente nuevo, también en el movimiento.

Todos los caminos están abiertos, y lo que se encuentra, es desconocido. Es un riesgo, una sagrada aventura.

La incertidumbre de tales riesgos solo puede ser asumido por aquellos, quiénes en la desprotección se saben protegidos, quiénes en la incertidumbre, en la ausencia de conducción son guiados, quiénes en la oscuridad se entregan a una estrella invisible y se dejan atraer por metas, y no determinan en forma humanamente limitada y estrecha la meta.

Esta apertura hacía todo nuevo conocimiento, hacía toda nueva vivencia interior y exterior: es la esencia del ser humano moderno, quién frente a todo miedo de "soltar", experimenta, sin embargo, la gracia de sentirse sostenido en la manifestación de nuevas posiblidades.

Pablo Picasso
El Bolsón, Abril 2010

GUERRERAS PLANETARIAS... Continua la màgia

Tornem a escriure des de.. El Bolsón! Marxarem algun cop??? Marxavem demà, però hem decidit fer un "retiro espiritual" a la montanya! Passarem uns dies perdudes per la montanya de refugi en refugi i tiro porque me toca... No podem marxar! No se que passa! De totes maneres, hem de dir que estem viatjant... moltíssim... per dins!
El títol del post us sorpren? Aquests dies hem fet moltes coses. Aquí van les nostres experiències:

Pujada al Piltriquitron. El Piltri és la montanya que ens trobem de cara cada cop que sortim de casa... i us hem de dir que remou cosetes. Així que vam decidir que havíem de pujar cap amunt. La idea era pujar fins al cim... però no va poder ser! Molta neu, vent, fred, boira... Igual va ser espectacular i màgic. La raó principal de la nostra emoció va ser un CONDOR. Què va passar? Ben màgic. Hem de dir que no tothom ha vist un condor per aquí i nosaltres vam ser unes GRANS afortunades. Primer, el vam veure aturat a la branca d'un arbre, a uns metres de distància. Ja va ser impactant. Però, després, quan ja estàvem al refugi, el condor va començar a planejar sobre nostre, mentre ens mirava. En alguns moments, es quedava suspés en el aire, en front nostre, a molts i molts pocs metres, per observar-nos. Finalment, el condor va decidir parar a una roca que estava a dos metres de nosaltres per poder observar-nos de més a prop. MAJESTUÓS. Vam poder fins i tot mirar-li les arrugues dels ulls. Va ser, realment, impactant. Molt difícil d'explicar. Va estar allà aturat una llarga estona, mirant-nos i posant per les fotos (que penjarem en breu. Va marxar quan un gos el va espantar. SENSE PARAULES. Quan passen aquestes coses... aprens una nova lliçó d'humiltat, t'adones de la part tan petita que ocupes en el món.

Ara expliquem el per què del títol del post. Vam anar a visitar una comunitat maia. Molt interessant, hem de descobrir més! Tot el tema de viure de manera autogestionada, també és molt interessant. Bé, allà vam descobrir moltes coses, i entre d'altres, ens van esbrinar els nostres kins, les nostres energies en funció del dia de naixament. La Marina és "Manos Ritmicas" i la Sandra "Luna Auto-existente". Ara bé la màgia de tot això, les nostres energies juntes conformen el kin "Guerreras Planetarias". No ho podiem creure. Ja sabem la raó per la qual ens vam conèixer i fem tants de viatges juntes! Estem re-contentes de fer aquest descobriment! Com veieu està essent un moment de moltes descobertes! Un moment, també, perquè no dir-ho, molt màgic... S'estan removent moltes coses! I, demà passat, marxem a la montanya a descobrir moltes més! Senyores i senyors, definitivament, la natura dóna tot allò que necessitem. Poder, per aquesta raó, estem aquí atrapades. Per què la natura és màgica, i aquest lloc encara més... Estem pletòriques i plenes d'energia... Aquí és tardor i es diu... "Otoño, tiempo de cambio" i us ho assegurem... Estem canviant! I només fa dos mesos que viatgem... Tenim algun dubte de si farem tot Amèrica Llatina... però ens encanta tot el que estem fent... No patiu, però... CONTINUAREM ENDAVANT!

La màgia de El Bolsón... més fotos!

La Marina al racó de les fades

Lago Puelo

Lago Puelo

Descansant al Lago Puelo

L'impressionant Lago Puelo

Més fotos... On the Road... Ruta 40

Marina al volant

El sopar perduts a la Ruta 40

Ruta 40

Bon rotllo dins el Falcon

(nois us trobem molt a faltar)

Fotos pendents...

On the Road... amb El Fitz Roy al darrera

Vistes del Fitz Roy (no es veu res)

Fitz Roy. El Chaltén.


Primer auto-stop


Ens aixecaran??

Ho sentim... vénen desorganitzades! En una altra ocasió intentarem ordenar-les!!!

El Bolsón... La màgia és natural

No sabem per quina raó no ens deixa editar les fotos... Així que... primer fotos! Després post!

Fluint

De camí a casa

Gronxant-nos... de dia i de nit

El nostre primer sopar a casa

Aquí estem, desde fa més de deu dies... Us preguntareu: per què? Les primeres sensacions al poble van ser de molt bona onda. Vam arribar un dels dies que hi havia fira: artesania, art i música al carrer. Tot això rodejat de montanyes a tutti pleni. Ens expliquen que El Bolsón és un centre energètic, està envoltat de quatre serralades que formen un triangle perfecte i, segons els mayes, un lloc on es dóna una energia especial... En fi, un paradís entre montanyes. Nosaltres, sense conèixer tota la cultura maya, si que hem detectat quelcom especial aquí, fet que ens ha atrapat. Així que hem decidit quedar-nos respirant, durant uns dies, la màgia i la tranquil·litat de El Bolsón i la seva natura.

Els primers dies, ens vam quedar al camping Ni Nada, que vam fer allà? Nada! Gronxar-nos entre arbres i cel, amb vistes al Piltri. Tot un luxe. Recollir mores i pomes per fer mermelada, xerrar amb la gent que et trobes i xerrar amb una mateixa. Època de creixement personal.

Desprès vam anar a dormir a casa de'n Carlos, de couchsurfing. Una cabanya de fusta, feta per ell mateix, perduda per la montanya. Allà va ser on vam decidir buscar un lloc per fer casa nostra. Estem fora de temporada, fet que ens ha permès negociar el preu i el resultat ha estat satisfactòri.

Ja fa gairebé una setmana tornem a ser companyes de pis, en aquest cas, de casa. Vivim en una petita caseta, de dues plantes, recoberta de fusta. Amb calefacció!! Yeeehaaa! La caseta es troba situada en una chcra d'una família de paisanos (autòctons del lloc); una chacra és un terreny conformat per diferents arbres fruiters. El clima és de tardor. durant el dia fa calor (si surt el sol, que per sor ho està fent gairebé a diari) i quan s'amaga el sol, fa MOLT de fred. El nostre cos està una mica desubicat, ja que està esperant la primavera que desde casa ja esteu visquent (quina enveja!).

Aquests dies han estat per a nosaltres molt especials, per diferents raons. Aprendre a disfrutar del temps sense fer res.. o aparentment. El nostre quefer diari es basa en aixecar-nos, preparar un mate, sortir a prendre el sol, a la natura o a la plaça del poble. En alguna ocasió sortir a passejar per la inmensa natura per la qual ens trobem envoltades. Estem fora de temporada, el que ens permet interactuar amb les persones del poble, i aprendre alguna cosa de cadascuna d'elles, i disfrutar de certa tranquil·litat que durant l'estiu es veu trucanda per l'arribada de molts i molts turistes.

El paisatge és fantàstic, té tots els colors de la tardor, i la calor s'està allargant amb magnífics dies de sol. Així, passejar per la montanya esdevé disfrutar de la explosió de colors ataronjats, grocs i vermellosos entre verd. Tot cobert per les plantes de la Rosa Mosqueta, que li dónen un toc vermell fantàstic. Ens sentim en un conte de fades. Per tot arreu trobem rius, cascades... aigua fluint. FLUIR, que és el que estem fent nosaltres; deixant-nos emportar. És un lloc que t'ho dóna tot, així, pots anar passejant i alimentar-te de la natura.

La major part del temps no sabem quina hora és, ni a quin dia vivim... això ens ha ensenyat a escoltar el nostre cos, a escoltar-nos... mengem quan tenim gana, dormim quan tenim son... Així que... què us hem de dir? DISFRUTANT de nosaltres... Llegim, escribim, fem pulseres, fem mermelada, mirem paisatges, passejem, prenem el sol, escoltem l'aigua, escoltem la natura, ens treballem a nosaltres mateixes, creixem... FELICITAT! :)

On the Road

El viatge de El Chaltén a El Bolsón ha estat fantàstic... Paisatges i pampa i pampa i més pampa tots els dies. Passant per petits pobles fantastmes espectaculars... A la tarda... cels rosats i núvols de formes per exprimir la imaginació després d'hores de viatge. De nit... el cel ple d'estrelles i lluna espectaculars de colors ataronjats, surgint com si fos el sol pel matí... IM- PRESSIONANT!

Vam dormir tres nits al cotxe, enmig del no res... La segona nit va ser un petit poble, Costa es deia. Vam sopar una magnifica sopa de sobre.. i quan ja dormim va venir la policia. Els veïns havíen trucat. Tant mala pinta tenim?? Ja sabem que fa dies que no fem una bona dutxa; d'acord! Una dutxa, encara que no sigui tan bona! Total, ens van acompanyar amablement a un altre lloc més segur a dormir. Davant la comissaria!!! Aiiisshhh, em sembla que el major perill del poble erem nosaltres. Allà ens vam quedar a dormir... grrr!

Després de tres dies conduint i fent d'acompanyants de conductor (la Sandra no condueix gaire perquè està fent repòs del seu esguinç absurd), menjant i dormint al cotxe... arribem a El Bolsón!

El Falcon ha aguantat la RUTA 40 i nosaltres també! Cal dir que just arribar se'ns punxa la roba. Ja sabem canviar la roda d'un Falcon??!!! No se, no se... :)

Fotos en breu!

Fitz Roy i seves conseqüencies

Anem una mica de retard, però no tenim Internet a l'abast... així que anirem a trompicons! I de gut a això, se'ns fa impossible penjar fotos. Ho intentarem d'aquí uns dies al mateix post!

Fa uns dies... arribem a El Chalten després de la nostra primera experiència "a dit". Una hora a la carretera i ens recullen per anar directe al poble . Més ràpid que el bus! :)

A El Chalten dormim al Hostel Ahonienk (30 pesos sense esmorzar). És un poble situat dintre del Parc Natural dels Glaciars, a pocs quilòmetres del impressionant Fitz Roy, el paradís de les i els escaladors... je, je...

Allà ens retrobem amb gairebé tota la gent que hem anat conixent pel camí, serà que tots fem el mateix viatge... A la nit festeta de retrobada al hostel... I durant la nit, la Sandra es fa un esguinç al peu... No ha sigut res glamourós com, per exemple, pujar el Fitz Roy... aiiiissshhh! No tenia ganes de pujar a la montanya.

El dia següent la Marina marxa a fer un trekking amb dos gringos... Una fantàstica caminata de quatre hores de camí fins a Laguna Capri, on es troba el mirador al Fitz Roy, però no es veu absolutament res, la única vista és boira i més boira. Total... que arriba xopa a casa...

No sembla que el temps hagi de canviar, fa fred i no para de ploure... La Sandra no pot caminar, així que decidim marxar al següent destí: El Bolsón. Ens han parlat marevelles d'aquest lloc, és un centre energètic i (més o menys) un paradís hippie, a més amb diferents comunitats autogestionades... Molt interessant.

La nostra idea es anar fins a El Bolsón per la inhòspita RUTA 40: una carretera mítica que només té pocs quilòmetres d'asfalt. Ens comenten que fer-la a dit és una bogeria perquè gairebé no hi passa ningú, que el millor es fer tota la volta tornant enrera per arribar al destí. No tenim ganes de tornar enrere, així que els proposem a dos francesos fantàstics compartir el camí amb ells, "a bordo" del seu FORD FALCON... Ohhh yeeeaaahhh!!!!

També és una bogeria, o no! Però ens encanta l'aventura que ens espera... Tenim 600 Km per davant, un Ford Falcon destartalat... Amb una gran musica com a banda sonora...

A conduir!!! :)