domingo, 31 de enero de 2010

A menys d'un mes...

Ja hem deixat les feines! A partir d'ara la nostra cançó bé podria ser "Freedom" de la gran Aretha Franklin. Ens sentim lliures, ara sabem que el dia 1 de març arribem a l'Argentina; què farem després és tota una incògnita. Potser ja és hora que fem un post on expliquem el pla de viatge, tot i que ja, ara, sabem que no es complirà.

Regalet: www.youtube.com/watch?v=wc0bmBRyxK4

Des de Buenos Aires encara no tenim clar si baixarem cap a la Patagonia (dependrà del fred que faci) o anirem direcció el nord (Misiones, Cascades d'Iguazú, Salta...), l'Argentina més rural. D'allà pensem creuar a Xile i anar pujant... fins on arribem! He aquí la nostra ruta planificada. Com podeu veure no hem fet un gran pla, sinó que ens deixarem endur pel que esdevingui.

Així, que allò segur és: 1 de març- Buenos Aires! Encara no hem aconseguit l' allotjament, però ens estem familiaritzant amb planes com www.couchsurfing.com (on pots traduir la plana, fins i tot, a l'esperanto: flipant!) o www.hospitalityclub.org. Per qui no ho sàpiga són webs on et pots posar en contacte amb persones altruistes que els encanta viatjar i pots trobar allotjament o un company@ que t'ajudi a explorar la seva ciutat, a l'hora que tu ofereixes el mateix. Quan fas el contacte pots veure si teniu interessos similars... molt i molt interessant. L'objectiu de les comunitats virtuals de viatgers es poder viatjar estalviant el màxim de diners possible... Visca la solidaritat entre les persones!

Transport. A Buenos Aires volem fer-nos amb una furgo. Hem estat mirant per Internet i hem trobat furgos molt interessants tot i que no hem contactat amb ningú, ja que preferim gestionar-ho quan arribem allà. Com us podeu imaginar a la part de darrera de la furgo hi anirà un matalàs, serà la nostra petita mansió ambulant. Hem decidit fer el viatge amb furgo per poder arribar als llocs més inhòspits, ja que el transport públic només arriba a les principals ciutats. També creiem que ens donarà més llibertat. Un cop arribades a Colòmbia la idea es vendre la furgo i fer Centre- Amèrica en transport públic. El fet que el pas de Colòmbia a Panamà només es pugui fer per aire o per mar ha estat una raó de pes per prendre la decisió... El tema de l'assegurança, vendre la furgo a un altre país, el canvi de nom... Ni idea... Ja us anirem explicant.

Un altre tema important que ens està ocupant, actualment, la major part del temps són els aspectes formals de viatge, papers i més papers: passaport, Carnet de Conduir Internacional, renovació de DNI, carnets de conduir... És aquí on han sorgit els primers problemes, cosa que també ha estat emocionant... A la Sandra li caduca el carnet de conduir mentre estem de viatge i no es pot renovar fins tres mesos abans que caduqui. Cal dir que la gent es solidaritza quan li expliques el teu projecte, i hem pogut solucionar el tema, fent diferents viatges a la Direcció General de la Comarca. En fi, ja tenim el Carnet de Conduir Internacional. És fàcil... Simplement vas a tràfic, amb una foto i una estona després, ja tens carnet. Fantàstic! Pagant 10 euros, és clar...

Més temes, l'entrada al pais. Tal com expliquen altres viatgers a les webs necessitem, no només el bitllet d'entrada, sinó també el de sortida del país!! Nosaltres només tenim el d'entrada. Ara bé, hem trobat un vol de Buenos Aires a Montevídeo (Uruguay) a un preu més que interessant... Tema solucionat, anirem a l'ambaixada d'Argentina a Bcn per confirmar. Aquest bitllet mai s'arribarà a utilitzar! Negocis entre les ambaixades i les aerolínies? O si no, per què no podem abandonar el país per terra? El tema és que les autoritats si agafen algún immigrant il·legal i veuen que no tenia bitllet de retorn quan va ingresar al país, fan responsable a la companyia aèria i aquesta és l'encarregada de fer-se càrrec de les despeses de repatriació. Res més a dir.

Bancs & Money. Amb el poc interés que mostrem per ells... Hem arreglat el tema de les targetes de crèdit i Travel Checks. I hem fet papers perquè els nostres familiars puguin fer gestions per nosaltres... IImportant, ens hem assabentat de les comissions que cobren... ens gastarem més en comissions que en menjar! Tot un gran negoci per ells! També hem hagut de tancar temes com deixar preparats els papers de la Declaració de la Renda... Bé, solucionat. Per fi!

Salut: metges, metges i metges. Revisions varies, extraccions dels queixals del seny... En fi, marxem ben sanes! També contractem una assegurança mèdica, un altre negoci. Un dels requisits imprescindibles de la nostra assegurança ha estat el fet que les despeses no hagin de ser cobertes per nosaltres en cap moment. Una part del nostre pressupost se'n va per aquí... Però, ens quedem tranquil·les i les nostres famílies també.

Compres. Vam tenir la brillant idea de fer les compres el primer dia de rebaixes. Tenint en compte que a les dues ens agobien les aglomeracions i ens agrada poc anar a comprar, va ser tota una prova de foc... No del tot superada... Ens falta la motxilla!!! Entre d'altres moltes coses. Va ser tot un suplici i també una part important del pressupost. Ja explicarem tot el que ens emportem... Tota una tarda tancades a centres comercials... Bufff!

A part dels temes pràctics no ens oblidem de la muntanya russa d'emocions: a menys de trenta dies del viatge el nostre estat es podria dir que és... estrany??? Moltes emocions, o una barreja de totes les emocions possibles. Tot i que d'aparença semblem tranquil·les, comencem a somatitzar: fluixeres estomacals, descompensacions hormonals, canvis d'humor... Tota una experiència. Tot i que, de vegades, intentar ordenar tot això resulta un tant feixuc l'experiència és entranyable i els nervis viscuts tot un plaer...

Comencem amb les festes de comiat, les festes ens encanten, els comiats no gaire! Per cert, hem començat la nostra etapa de decreixement, aprendre a viure amb menys... Ens desfarem de totes aquelles coses que no són imprescindibles, aprofitant que fem recollida del pis. Us comuniquem, a tots aquells que vulgueu col·laborar amb la causa de "Viatgeres a Baix Cost" que farem subhasta amb totes les nostres coses (gràcies a un amic amb bones idees, que de ben segur col·laborarà). Valor material mínim! Tot sigui per la causa... Que encara no tenim càmaraaaaa!!! Gràcies companys!!!

A disfrutar!!!