Fins aviat estimat PERU!

Que CHEVERE ha estat el Perú!

Ja ha arribat l'hora... bé, ja fa un temps, però anem una mica perdudes amb el blog, però aquí estem de nou i amb ganes de posar-vos al dia...

Després de quatre mesos, abandonem el Perú... teniem pensat estar-nos-hi un mes, i no! ens ha enganxat en la mateixa mesura que la nostra estimada Argentina (encara que ja sabeu que estem totalment enamorades d'aquest encantador continent en globalitat) i ens hi hem quedat ni més ni menys que quatre mesos.

Què és el que més ens ha agradat del Perú? Tanteees coses... El Cusco, que vam compartir en família, amb bons amics i, per fi, bona música, des de la casa més bonica, les vistes més espectaculars de la ciutat... L'aniversari de la Marina, que va estar compartit amb bona onda, un asadito a la argentina i un bon i enorme pastís de xocolata amb xocolata.

També ens va deixar prendades el paisatge selvàtic de Sintuya i la família que ens va acollir a casa seva... les passejades amb tarzan (fill de la família), fauna i flora, la millor yuca recolectada per nosaltres mateixes, dies que quedaran gravats en la nostra memòria amb molt i molt de carinyo.

I bé, els que ens seguiu ja sabeu que vam quedar totalment embadalides amb San Antonio de Cumbaza, allà ens hi vam quedar durant tres setmanes, compartint amb la gent del poble i rebent la seva amabilitat, visquent a la caseta que amb tant de carinyo ens van deixar... Aquí serà on tornarem del Perú, amb més força que enlloc.

Tots els llocs van deixar marcat quelcom en nosaltres, els paisatges la seva gent i, també, amb molta força el menjar, que no és igualable enlloc de sudamèrica, ja podem preveure que el trobarem molt a faltar: els ceviches, els sudados de pescado, chicharron de pescado y calamar, el tiradito, els tequeños, la papa a la huancaina, ... Uiiiii!

Què es el que no ens ha agradat tant del Perú: els mosquits! sens dubte, els mosquits de la selva, que han deixat infeccions en el peu de la Sandra (de tant gratar-se) i els moscos (us avisem que el repelent europeu no serveix per aquests mosquits! Tenim nous trucs: per tal que no piqui, afegir-s'hi el suc de llimona, per que els moscos no ataquin untar-se la pell en oli (si no hi ha johnsons, serveix el de girasol).

I bueno, no ens oblidem dels super bricheros, que també han marcat en gran part el nostre pericle pel Perú. Què son els bricheros? Son aquests personatges que ténen trets indígenes i que s'aprofiten de les/els turistes i de la seva plata! Nosaltres no erem el millor objectiu, ja que com tots sabeu de plata no anem gaire sobrades, però si en vam patir les conseqüències: els seus discursos sobre la pachamama, els inques i no sé que més que no és més que un discurs après! Ara bé, també ens hem divertit molt amb ells i al final... no tenim gaire clar si els bricheros són ells o... nosaltres? A aquests personatges els trobem per tot sudamèrica, però al Perú, ténen un nom (a Cuba són els jineteros), van camuflats com a artesanganos o malabaristes, els podreu trobar allà on hi hagi turistes!!! Ara bé, en tenim un record molt bonic i grans amics bricheros...

En general, el país ens ha sorprès, gratament, costa molt abandonar-lo, però sempre amb la convicció i amenaça de que... TORNAREM!

Mancora!!

Platja de Punta Sal

Despres de tanta tranquilitat ens venia de gust una mica de marxa... aixi que arribem a Mancora!!

Des de Colan hem d'agafar una mobilitat fins a Paita, per agafar una altre mobilitat fins a Sullana i d'alla un bus a Mancora. Total unes 8 hores de viatge!

Mancora es per als peruans com Eivissa per nosaltres. Pero despres de viure'hi durant una setmana podriem dir que es mes aviat com Lloret de Mar a la peruana. Un poble fet per al turisme perua a on pots fer basicament 4 coses: jeure a torrar'te a la platja, disfrutar de l'energia de les postes de sol, fer surf o kite surf, i sortir de festa. I com que no fem surf ni res d'aixo.... doncs ens vam dedicar a les altres 3.... PURES VACANCES!!!!

no oblidem la gent que hem conegut....

el Gilar bar era com la nostra segona casa....


Quilombo i kaos a l'habitacio!

La platja idíl.lica de Colan

Marxem de Piura amb mooltes ganes d-arribar a la platja! Agafem un bus direcció Paita (unes 4 hores) i d'allà agafem una mobilitat fins a la platja de Colán.

Colán es un petit poblet al costat del mar, és el lloc d'estiueig de la gent piurana, té poc més de dos carrers sense asfaltar i es caracteritza per tenir l'esglesia més antiga del Perú (o això ens van explicar) i cases de fusta dels pescadors, ben típiques de la zona, vorejant la sorra de la platja.

Preguntant, preguntat, anem a parar a un hospedatge d'una familia encantadora. Quan arribem no hi ha ningú allotjat i l'home vol que ens quedem tant si com no. Així que ens rebaixa el preu de 50 a 20 soles! Estem de sort! tot per dir que som artesanes i que no tenim plata.... :P L'hospedatje es diu "frente al mar" i es 100% recomanable. Té una terrasseta de fusta just a la platja a on deixem passar les hores... i quan puja la marea gairebé pots tocar l'aigua, a mes ens deixen una hamaca fantástica per fer la siesta....

Aquella mateixa tarda gaudim d'una impressionant posta de sol entre els crancs i la infinitat d'aus que ens sobrevolen, menjem #tortilla de camarones# i a dormir per l'esperat dia de platja!

Al dia següent, cap de setmana, hi ha més moviment al poble i ens passem el dia conversant amb tres homes de Lima que treballen al servei antidroga dels Jutjats i no ens paren de convidar a cerveses i mengem ceviche amb una familia de Piura. Si es que... al final el que més ens agrada es compartir amb la gent del lloc. ´

Així passem un cap de setmana menjant peix, aprenent a fer ceviche, disfrutant de les postes de sol, mirant el mar i als pescadors que van traient peixos ben curiosos, venent pulseres i compartint amb la gent. Al final no ens banyem.... ens avisem que hi ha moltes mantes-rayes. Uhm... ho deixarem per una altre ocasió!

Marxem ben satifetes d'haver arribat a aquest petit indret idíl.lic.....

Tornem al Perú!

el nostre parche...

fent el guiri a Catacaos....

i mes guiri...

Després d'una setmana a l'Ecuador, visita obligada ja que se'ns vencia el temps de turista, ens disposem a tornar al nostre estimat Perú. La idea és anar a disfrutar de les platges del nord de les que tant hem sentit a parlar. Però abans hem de fer parada a la ciutat de Piura. La Sandra tenia ganes de probar l'efectivitat dels dentistes peruans i es va trencar un queixal....

El viatge de Loja (Ecuador) a Piura (Perú) van ser 8 hores de bus, però es va fer bastant llarg ja que vam viatjar de dia. Al arribar a la frontera, res a veure amb La Balsa, aquí tothom semblava estar treballant i el més fort de tot es que el tipus de l'entrada només ens va voler donar 2 mesos d'estància al pais!!! será possible!! Ens vam negar a donar-li plata i ens vam quedar amb els dos mesos....

Arribem a Piura de nit i... sorpresa! tots els hostels semblen estar plens... grrr.. es cap de setmana!! Acabem a l'Hospedaje Hispano dormint a una habitació totes dues al mateix llit.. individual!! L'hostel no és dels més recomanables, allà hi viu tota la fauna de la avenida Loreto... o sigui travestis i prostitutes... així que ens rodegem d'un ambient ben divertit! El lloc es sorollós i no es massa net, tot i així al dia següent ens donen una habitació amb dos llits i ens hi acabem quedant... al final el que compta es que es ben barat!! (10 soles per persona).

Aquella mateixa nit, dissabte, decidim sortir a ballar una estona. Ja en tenim ganes, que des de fa un mes i mig anem a dormir ben d'hora... La nit resulta ser un gran desastre... acabem anant d'un bar a un altre intentan fugir de la cúmbia i el reggeaton. Al final reggeaton 1 - perdudes 0. No hi ha cap lloc a on posin una música que ens agradi..... issshhhh!

La resta de la setmana la passem passejant per Piura i de visites al dentista. A la ciutat no hi ha massa cosa a fer, potser el més interessant es anar a perdre't pel mercat o a disfrutar una tarda de diumenge a la plaça d'armes amb tot ple de families i venedors ambulants de joguines inimaginables... tot un espectacle!

Per sortir de l'aburriment de la ciutat vam decidir anar a passar el dia a un poble que vam batejar com colacao. Catacaos está a uns 20 minuts de la ciutat i es un petit poble d'artesans. Venen tot de productes fets amb mimbre, els típics barrets de palla i inmensitat de souvenirs del més cutre... I si.... de tant en tant també fem el guiri.....

A part de tot això, també ens dediquem a recopilar cartrons i teles per fer el nostre "parche"... Ara ja podem dir que som unes artesanes.... o artesánganes!!!

I tan bon punt el queixal de la Sandra va estar llest.... marxem, per fi, cap a la PLATJA!!!!

Tarapoto i San Antonio de Cumbaza, selva peruana.

Cascada de Huacamaillo

sense comentaris....

a casa... amb els companys de pis: els pollets!

home, sweet home

els arbres de pomarosa tenyeixen el paisatge

la banda de San Antonio de Cumbaza

VIDA...

el nostre primer parche...

cacao

coca

...

amb l'Andreu a Nova Terra....

Arribem a la nit a Tarapoto, la ciutat de les palmeres. És una ciutat i com ja sabeu, no són gaire del nostre gust. Així que decidim que hem de marxar ben ràpid d'allà. El clima: moltíssima calor! Per fi, encara que ens agobia bastant.

Al dia següent anem a Informació Turística, hi ha molts llocs per anar a visitar, però tots ells molt turístics. Li preguntem a la noia que és molt maca si hi ha algun lloc on s'estigui més tranquil i ens envia a San Antonio de Cumbaza. Abans de marxar, però, anem a visitar la fàbrica de xocolata la Orquidea, ja que ens trobem en zona de producció de cacau!!!! Arribem tard per fer la visita per la fàbrica, però comprem xocolata i ens sorprèn: és la més bona que hem provat a tot sud-amèrica, xocolata negra de veritat, per fi!

A la tarda, agafem una mobilitat (un cotxe) que val 3 soles que ens duu per un camí sense asfaltar fins a San Antonio de Cumbaza, situat a nomès mitja hora de la ciutat de Tarapoto. Nomès hi ha un hostal a tot el poble, i amb el taxista, anem a buscar a la propietària a casa seva, i ens obra l'hostal per a nosaltres sols (viatgem amb un argentí durant uns dies). El poblet consta de quatre carrers i una plaça, l'hostal està situat davant de la mateixa. La dona ens dóna la clau d'entrada a l'hostal i es converteix en casa nostra. La zona és productora de vins, i anem a una bodega per comprar vi sec, allà el propietàri ens convida a seure i compartir un bon vinet i una bona xerrada. L'Hostal La Siamba, ens costa 10 soles, per habitació i dia: ESPECTACULAR!

El primer dia plou, i no podem anar a visitar la catarata de Huacamaillo, situada a una hora de caminata des del poble. Ens passem el dia voltant pel poble i ens crida molt l'atenció els altaveus de la municipalitat, que informen de tot tipus de coses. El més curiós es quan criden a la gent perquè es personin a l´únic telèfon que hi ha al poble en 10 minuts, per tal de rebre una trucada! Uaaa! Es com teletransportar-se en el temps!!!!

Per anar a les cascades hem de contractar un guia, que ens costa 15 soles, probablement, es pot fer per menys diners, però ens va semblar adequat, ja que el guia era un autòcton del poble. Hi anem al dia següent i ens encanta el camí, amb paisatge purament selvàtic, havent de creuar el riu Cumbaza (amb aigua fins a la cintura i una corrent de por!) durant un parell de cops! Arribem i estem unes hores banyant-nos a la piscina d'aigua natural i observant la fauna i la flora: moltes papallones de colors, granotes de colors, libèl.lules i molts i molts insectes ben curiosos. Ah! no ens oblidem dels nostres enemics número 1: els zancudos (mosquitazos)...

El poble està dividit en tres parts: La loma (que es on vam estar primer al hostal i hi viu la gent que té més diners), la bajada (que està just després de baixar unes grans escales i hi ha gent que té comoditats, però no tantes) i la banda (que es creuant el riu, a través d'un pont penjant i és on viu la gent sense gaires possiblitats econòmiques i són els que treballen a les chacres on planten plàtans, mangos, tabac, cacao... Cal dir que el pont només fa 5 anys que el van construir i abans la gent havia de creuar el riu per anar a qualsevol altre lloc. Aquest últim és la part del poble que més ens fascina i on decidim que volem quedar-nos).

Ens vam enamorar de la primera part, pero es que la segona... Ens ha robat el cor! Ens van dir que llogar una casa era molt i molt econòmic, aixi que vam decidir fer-ho. Però ens vam trobar que la que buscàvem estava ocupada, així, vam preguntar i ens van portar a una caseta feta de canya brava amb sostre de fulles de palma, que és del "ingeniero" que és amo de la meitat del poble. La caseta estava habitada pels pollets de la dona que cuida els terrenys i viu a la casa del costat. Ens van dir que anéssim a parlar amb un home, Ramiro, que és el que cuida els terrenys ja que el "ingeniero" viu a Tarapoto. Parlem amb ell i la seva família molt i molta encantadora, amb la qual, amb els dies establim una amistat molt bonica. Truquem a l'ingeniero i dóna permís per a que l'ocupem, pero sense pagar res! Que fuerteeee! Ja tenim hogar, dulce hogar!

Total, que vivim a dos metres del riu, dins la cabanya dels pollets, que quan plou vénen i entren amb nosaltres ocupant el seu lloc originàri, cada cop que hem de sortir de la casa hem de perseguir pollets i fer-los fora!! Ens comprem dues boniques hamaques, i ja teniem les mosquiteres... Queda tot preciós, tenim electricitat, però no la fem servir pels mosquits, vivim amb la llum del dia i la llum de l'espelma per la nit. La casa és un sol cuadrat, no hi ha bany, ni cuina. Fem foc a fora per cuinar (bueno, en realitat no ho fem cap dia, perque menjar al menjador costa cèntims d'euro i, sinó, molta gent ens convida a dinar o sopar a casa seva). El lavabo, doncs... la natura o un forat asèptic molt menys agradable que la natura. La gent ens mira per entre les canyes, tothom parla amb nosaltres i els nens volen venir tots a jugar. Ens toquen a la porta per regalar-nos fruita, per convidar-nos a casa seva, per mirar les nostres pulseres, o només per passar una estona junts, encara que no parlem!!! El nostre jardí són parres ja que es una zona vinícola i es produeix molt de vi (que ens recorda molt al dels pirineus), davant just de casa tenim un banc, sota una gran palmera i un arbre de mangos, que podem agafar sempre que volguem!!! Mengem pollastre de camp, el més bó que hem menjat mai, amb plàtan cuit al foc, fregit o sancochado (que és el mateix que bullit).

Ens passem el dia fent pulseres, llegint, banyant-.nos al riu i passejant per la natura. Seiem amb les persones a la porta de casa seva per conversar i ens barrejem amb les families del lloc. Cada tres dies, baixem a la ciutat, a internet, a comprar aigua mineral i algunes cosetes que al poble no trobem. No hi ha dutxes, la nostra dutxa és el riu, i el nostre disfrute i el nostre so per anar a dormir! Tot és increible!

Hi ha molts animals estranys, tambe hi ha lluernes, però no tantes com a la selva que vam estar abans (Madre de Dios), tot i que tampoc hi ha tants de mosquits com allá, cosa que agraïm enormement, però anem sempre a sobre amb el nostre repel.lent.

Just són les festes d'aniversari del poble i un dels dies, fan la festa a La Bajada, amb un concurs de menjars típics de la selva: ceviche de la flor del plàtan (exquisit!), bizcochito, inchicapi (que es una sopa tipica de verdures i gallina de chacra), ají de mani (com una salsa de cacahuet) , també els juanes de yuca i d'arròs (que es el menjar típic del poble, es un farcell de yuca o arròs bullit dins una fulla de bihau, un arbre de la selva), els tacachos ( plàtan a la brasa, machacat amb grasa de porc) una bomba pel cuerpo vamos!. El inguiri, que es plàtan sancochado. I un pollastre a la brasa, que es dels millors que hem probat mai. I si parlem de fruites... podriem escriure un post sencer... destaquem la pomarosa, que s'assembla a una poma vermella, pero quan la mossegues et ve olor a rosa....boníssima! Aquest mateix dia de la fira, a la plaça ens plantem amb les nostres pulseres i... tachán! Venem les nostres primeres!!! El que ens permet dinar sense gastar dels nostres diners! Què contentes estem!

Al poble del costat, San Pedro, viu l'Andreu, un català que ha montat un projecte molt i molt interessant. Ha creat una comunitat alternativa, encara en construcció que podem visitar i ens fascina. Podeu visitar la seva web i posar-vos en contacte si us interessa el tema, la veritat, nosaltres ho recomanem moltísim. La comunitat es diu NOVA TERRA (click a l'enllaç).

Després de gairebé 3 setmanes decidim marxar, ens costa moltíssim, ja que ens ha enamorat el lloc i les persones! Sembla que la nit abans de marxar la gent senti que ho farem i rebem diverses visites i moltes abraçades i molts petons... I marxem ben contentes i ben felices, després de viure uns dies molt i molt bonics a La Bajada, San Antonio de Cumbaza... Quants aprenentatges, altre cop...

Chachapoyas, bosque entre la neblina.

Fortalesa de Kuelap

entre la neblina....

Kuelap

els sarcòfags de Karajia (amb molt i molt de zoom...)

Marxem cap a Trujillo i allà viatgem amb una nova companyia de bus, Movil Tours, també de bona qualitat, però que no ens acaba d'agradar del tot. Arribem a Chachapoyas, cap a les sis del matí. Allà un taxista ens duu a un hostal, que ens costa 10 soles per persona. Encara no està lliure l'habitació, així que hem de deambular per la ciutat buida, fins a les vuit del matí.

Chachapoyas és un poblet de montanya, no tant turístic, es troba, sobretot, turisme del país. El poble, no és gaire encantador, però els voltants són espectaculars. La plaça de poble està plena d'oficines de tours, però ja sabeu que nosaltres no som gaire aficionades, així que ens acostem a la oficina de turisme. Allà trobem la millor informació que ens han donat en tot el viatge, el tècnic de turisme no nomès té informació d'on anar, com anar-hi, preus... Sinó que també ens parla de la cultura chachapoyas, la cultura del lloc, i ens passem una estona admirades amb ell.

Els llocs més emblemàtics que es poden visitar als voltants són: la catarata de Gocta (descoberta el 2006 i la tercera més alta en el rànquing de National Geographic), Kuélap (un lloc arqueològic de la cultura dels Chachapoyas), els sarcòfags de Karajía (exemple de l'estil funerari del regne), també unes coves, la ciudad de los muertos, la laguna de los Cóndores... la veritat aquest lloc de clima tropical dóna moltes opcions a fer, però també es necessita bastanta plata. Nosaltres, optem per visitar les runes de Kuélap i els sarcòfags de Karajía, ja que els altres llocs són molt més cars, degut a que la movilitat ha de ser privada i has de contractar un guia, la catarata està lluny i tenim previst, marxar més aviat cap a la selva.

Per visitar Kuélap, trobem un transport que ens costa 15 soles, surt a les tres de la matinada i a les sis arribes a la fortalesa. Que encara està tancada, però... això és Perú! La entrada a les runes és de uns 15 soles aprox. (no ho recordem gaire). Pots agafar un guia, que des de la oficina de turisme ens diuen que el preu és voluntari, però desrprés d'esperar molta estona, el guia ens vol cobrar un mòdic preu de 30 soles, nosaltres ens neguem i passem sense guia. Les runse són espectaculars i gens explotades, a dins, els treballadors ens donen les explicacions que el suposat guia/estafador, ens havia de donar. Les runes están molt ben conservades i ens fascinen.

Per arribar als sarcòfags de Karajía, hem d'agafar una altra mobilitat que també surt a 15 soles, i arribem al poblet de montanya on es troben els sarcòfags, camines una mitja horeta i arribes a un precipici a on es troben protegits per unes roques . Ens decepciona bastant, estan ben alts a la montanya, i els podem observar més bé, gràcies al zoom de la càmera... No val gaire la pena.

Destaquem que vam descobrir una problemàtica ben important a la serra. Ens expliquen que en molts casos, les nenes (a la edat de 9 anys) poden ser venudes a homes de mes de trenta anys per un parell de caixes de cerveses. Existeixen un gran nombre de casos de maltratament i violència familiar, també un gran nombre de suicidis de dones... El govern no inverteix en la solució del problema i hi ha una gran necessitat d'intervenció professional.

Tornem a Chachapoyas i marxem cap a Pedro Ruiz on hem d'agafar el bus que ens portarà fins a Tarapoto, selva Peruana!!

Peix, Marisc i més Ceviche a HUANCHACO

los caballitos de totora

chicharron de pescado!

ceviche mixto!

amb l'Angelo i el Tito... els nostres couchs a Huanchaco!

la Huaca del Sol

les pintures, que es conserven ben intactes!

transportant-nos en el temps....

Chan Chan

El viatge cap a Trujillo previst en 8 hores es converteix en una odissea de 16 hores, tot i que viatgem en una de les millors companyies (Cruz del Sur). Sembla ue és el nostre sinó en els trajeces després d'unes 5 hores de la sortida de Lima, alguna cosa falla al motor i ens quedem aturats, al mig del no res, durant 8 hores, esperant a que arribi un altre bus, que ha de venir de... Lima! Bé, ja ens coneixeu... metre la gent desespera... nosaltres dues profundament adormides! Així, en comptes d'arribar a Trujillo a les 6 ame, arribem a les 2 pm, mortes de gana, perquè no mengem des de les 8 del vespre.

Trujillo es una ciutat, així que marxem ràpidament per anar cap a Huanchaco, un petit poble de pescadors al costat del mar, que actualment s'ha convertit en un paradís pels amants del surf. (a una hora, a Chicama, ens expliquen que hi ha la onada més llarga del mon...). Nosaltres agafem un taxi i en uns 20 minuts ens plantem al poble. Allà ens espera l'Angelo, el nostre couch. Ell dorm a la botiga de surf, però com que tots 3 no hi cabem... al final anem a dormir a casa d'en Tito, l'amo de la botiga de surf, que ens deixa una habitació a casa seva per totes dues. Fantàstic!

Acabem d'acomodar-nos i ja son les 4 de la tarda... estem mortes de gana després de no menjar durant gairebé 20 hores!!! Un amic d'en Tito i l'Angelo ens porta a menjar peix a un huequito. Un huequito es un lloc petit, fosc, on no hi ha ni cartell i des de fora no t'imaginaries mai que hi fan alguna cosa semblant al menjar, pero el fet es que normalment la cuina es tan bona i tan casolana que ni un restaurant de 5 forquilles!! Així que qui viatji a Huanchaco ha de preguntar per El Choclo! Vam menjar tant i tant bé que, de nou, ens emocionem amb la cuina peruana! Un peix cuinat amb suquet (sudado de pescado) i trossos de peix arrebossat que ens recorden molt al calamar a la romana (chicharron de pescado) i d'acompanyament una cervesa "Trujillo". ESPECTACULAR! i tot per 14 soles (son uns 4 euros...) Evidentment ens fem clientes fixes d'aquest lloc!

Huanchaco es un poblet ben bonic, tota la platja està plena d'unes petites embarcacions per la pesca fetes de totora (que es un material típic d'aquesta zona i també del Llac Titicaca) i les anomenen caballitos de totora. Les barquetes a la sorra de la platja es la imatge típica del poble. Per nosaltres van ser dies de sol i platja, tot i que no ens vam banyar... feia fresqueta i les onades i les corrents eren bastant considerables... els surfistes estaven encantats! Aiii.. que no hi ha res com el nostre Mediterrani! També van ser dies de fogueres de nit a la platja i festetes de reggae a la sorra. Hi ha dos bars.. xiringuitos a la platja com els anomenariem nosaltres (sunkella i sun beach) on els divendres fan concerts de música reggae en directe! Per fi un lloc sense cúmbia.... com vam disfrutar!

També vam sortir de Huanchaco per veure els voltants. Un dels dies vam anar a visitar la ciutat, Trujillo. Agafes una combi i per 1 sol disfrutes de 30 minuts de cúmbia a tot volum (hi havien busos en els que et senties dins una disco mòbil) fins arribar a la ciutat! A Trujillo no hi ha massa cosa a fer, es pot visitar la plaça d'armes, que es semblant a totes les places de totes les ciutats de per aquí i pots visitar les casones, que son les cases típiques de la zona. Després de passejar ens vam asseure a una plaça anomenada "Plazuela del Recreo" i al cap de 5 minuts estavem xerrant animadament amb unes noies, dues peruanes i una argentina, que va resultar que també eren de couchsurfing. Així que vam acabar la nit amb elles de festeta trujillana!!

A part de la platja i les festetes, també vam recórrer la història dels moches i dels chimus i vam visitar les ruines que queden d'aquestes cultures pre-inques. Les que es troben més a prop de Huanchaco son les ruines de Chan Chan, de la cultura Chimú. Qualsevol bus en direcció a Trujillo et deixa al camí que va a les ruines. Es la ciutat construida d'adobe més gran d'amèrica llatina. Està format per petites ciutats enmurallades i tot el conjunt va ser la capital del reinat chimú. Després a uns 30 minuts, trobem la Huaca del Sol i la Huaca de la Luna. Van ser la capital de la cultura moche. La Huaca del Sol va ser un edifici destinat a la politica i la Huaca de la Luna tenia fins religiosos i es on es feien els sacrificis. Els temples estan bastant ben conservats i fins i tot es poden veure les pintures originals. També existeixen la Huaca esmeralda i la Huaca Arco Iris, però nosaltres ens vam centrar en les dues primeres ja que ens van dir que eren les més interessants. S'ha de pagar entrada a cadascuna (uns 10 soles) i pots visitar els museus respectius.

Així a Huanchaco passem una setmaneta molt còmodes a casa d'en Tito i amb l'Angelo, uns couchs de luxe (gràcies als dos!), disfrutant de boniques postes de sol i menjant el millor peix que fins ara hem probat a sudamèrica i també els millors ceviches (per si no us hem explicat es el plat típic del perú i es tracta de peix, o bé una barreja de peix i marisc, marinat amb llimona i una barreja d'espècies, entre elles culantro i rocoto... ben ben picant!). Això ens segueix confirmant que Perú es un pais ben ric en la gastronomia.

Després de la tranquilitat de la platja, tenim ganes d'activitat... ANEM de nou cap a LA SELVA!!! Direcció Chachapoyas! (de moment ens estalviarem els comentaris sobre el nom de la ciutat... jsjsjs!)

Esperant veure sortir el sol a LIMA

el parque del amor.... oooohhhh

batucada! ta ta ta ta....

Bé, després de Paracas, vam arribar a la capital, Lima, de nit i sense saber on anar a dormir. Ens van parlar tan i tan bé del barri de Barranco (barri bohemi de la ciutat) que al taxista li vam dir que volíem anar cap allà. Però no estàvem gaire segures dels preus i vam trobar un hostel a la guia al barri de Miraflores (barri de bona pasta) que era ben econòmic (Hostel La Casa del Mochilero; 10 soles) i cap allà vam anar. Com es d'esperar (surt a la Loonely Planet) el hostel estava plagat de guiris (persones amb el cap molt ros i una parla anglosaxona que evitem a qualsevol preu) pero al final vam trobar-hi molta tranquilitat i un ambient ben com a casa.... Ens hi vam quedar una setmana!!

Lima va resultar ser la ciutat dels retrobaments, la veritat no vam veure masses coses d'ella, però vam retrobar a gent d'altres indrets del perú que havia arribat a Lima per les votacions districtals i regionals. La veritat es que aquest tema es ben diferent al que a casa estem acostumats. Cada candidat fa la seva campaña política fins el dia abans de les eleccions i es gasta la seva plata en grans festes, que anomenen meetings, però no deixen de ser grans farres. Ens aquests meetings sempre hi ha música (tota la cúmbia que us podeu arribar a imaginar) i alcohol (que els propis candidats paguen). Espanta saber que a molts poblets guanya el candidat que més alcohol reparteix. Així, tot Lima estava empaperada de cartells electorals ben curiosos i música per tot arreu. Nosaltres voliem saber que era viure un meeting, així que vam anar al barri de Barranco a seguir una comitiva d'un candidat d'esquerres. Vam fer tota la volta pels carrers del barri perseguint un grup de malabaristes: monociclos, foc, claves i com a música (no espereu que seguissim a un grup de cúmbia) la BATUCADA que acompanyava! I ens anavem trobant amb altres "festes" de candidats rivals. Ben curiós!

Un altre fet que ens va cridar l'atenció va ser "La Ley Seca". Que es això? Doncs que 48 hores abans de les eleccions està prohibida la venta d'alcohol a supermercats, bars, discos. La ciutat de nit, aquell cap de setmana, estava ben i ben deserta. (tot i que feta la llei feta la trampa i d'això els peruans en saben un niu, ens vam assabentar de ple de festes clandestines). Així si vas begut a votar la multa es estrepidant, més que no anar a votar (que també està multat amb 70 soles). Votar ja no representa un dret, sino també una obligació.

El barri que més ens va agradar va ser el Barri de Barranco, amb cases espectaculars d'estil modertinsta (una llàstima, moltes d'elles abandonades). Per aquest indret vam passar moltes hores deambulant, observant el mar des dels diferents miradors, observant els colors i la vida del barri.

Un lloc ben curiós de Lima es el Parque del Amor, que es troba davant del mar, al barri de Miraflores. Com el seu nom diu es un parc dedicat a l'amor i als enamorats. Els bancs i la decoració ens recorden molt a l'estil de Gaudí, i estan tots coberts amb frases d'amor d'escriptors famosos o d'anònims i hi ha una gran escultura al mig amb dos enamorats abraçant-se. Tot ben ensucrat, pero amb un punt kitch que li dona el toc.

Un altre lloc del qual ens vam quedar embadalides.... va ser un supermercat. En aquest supermercat vam poder veure tot el que durant el viatge no vam trobar, fins i tot: pernil i formatge manxego! Hi havia tot tipus de menjar, això si, els preus escapaven al nostre pressupost, no ens va quedar més remei que observar-ho tot i perseguir les noies que oferien degustacions, sobretot de formatge...

A Lima, també ens trobem amb la Valeria, un contacte que ens passa un familiar de la Marina. Amb ella anem a prendre uns pisco sour a un bar "Huaringas" que és el lloc on van guanyar el premi al millor cóctel, realment deliciós (el pisco sour es basa en pisco, una beguda feta a base de raïm, llimona, xarop dolç i ou). La Valeria i la seva parella ens donen una gran lliçó sobre la cultura i la societat peruana. MOLTES GRÀCIES! Esperem que disfruteu per les nostres terres tant com nosaltres de les vostres.

Quan per fi, decidim marxar de la ciutat, una setmana després i havent vist el sol un total de tres hores, més o menys, ens trobem amb tres problemes: el primer, les persones que estan descontentes amb les eleccions han tallat les carreteres i poder ens trobem amb que hem de passar hores esperant a que obrin. El segon, molta gent ha viatjat a Lima per les votacions, així que no hi ha gaires bitllets. El tercer, els preus dels bitllets no són fixes a Lima i, degut al gran moviment de gent que provoca les eleccions, el preu ha augmentat considerablement. Decidim marxar dimarts en comptes de dilluns. La nostra nova destinació HUANCHACO, platjeta!!!

Som unes pardales: abans de Paracas, va venir Huacachina i Ica...

estimat Pisco....

Ica... la capital del Psico

La laguna de la Huacachina... al fons Ica.

El Sàhara? nooo! Perú!

miratges...

perdudes.. ara al desert!

l l'oasis que sempre has imaginat....

Bé, ens vam adonar uns dies després d'escriure l'anterior post que abans d'anar a Paracas, vam passar per Huacachina i per Ica, perdudes, perdudes eh? :P

Huacachina és un oasis situat al costat de Ica, una de les ciutats on es produeix el pisco (licor tipic del Peru). Si, si! Un oasis, com el dels còmics de Tin-tin. Amb la laguna, les dunes i les palmeres al voltant. La diferència es que està tambe envoltat de restaurants i d'hotels. Grrrr.....

El que pots fer per allà va relacionat amb gastar diners, així pots fer sanboard (baixar amb taula per les dunes) o llogar un boggie que fa un soroll impressionant per anar a veure la posta de sol, al costat d un piló de boggies més plens de turistes que fan el mateix, exactament que tu. Què vam fer nosaltres? Vam pujar a una duna caminant i ens vam possar a escriure i fer pulseretes mentre veiem la posta de sol.

A la nit, anem a dormir al hostel més econòmic del lloc (Hostal Roche: 20 soles) i què passa? Ens despertem, de matinada, movent-nos d'un costat a l'altre del llit: moviment de la terra!! i cosa fina eh? de 5.7 graus a la escala Ritcher! Voliem un moviment, però poder ens vam passar projectant. La gent va sortir de les seves habitacions espantada i nosaltres ens vam quedar una estona mortes de riure al llit i dos minuts després estàvem dormides de nou!

Aqui va la noticia....

http://www.rpp.com.pe/2010-09-22-ultimo-sismo-fue-el-mas-fuerte-del-ano-en-ica-afirma-igp-noticia_297102.html

Vam estar nomès una nit a Huacachina, ja que el turisme li treu bastant l'encant del lloc. Al dia següent vam anar a Ica a visitar les seves bodegues de Pisco. Com sempre, ens vam negar a agafar un tour, i mentre esperàvem el bus vam anar a visitar les Bodegues Lazo, les més tradicionals del lloc... Allà, el guarda de seguretat ens va explicar com feien el pisco i ens va fer probar diferents piscos i vinets. Total que vam sortir ben contentes per anar a agafar el bus cap a Paracas.