La platja idíl.lica de Colan

Marxem de Piura amb mooltes ganes d-arribar a la platja! Agafem un bus direcció Paita (unes 4 hores) i d'allà agafem una mobilitat fins a la platja de Colán.

Colán es un petit poblet al costat del mar, és el lloc d'estiueig de la gent piurana, té poc més de dos carrers sense asfaltar i es caracteritza per tenir l'esglesia més antiga del Perú (o això ens van explicar) i cases de fusta dels pescadors, ben típiques de la zona, vorejant la sorra de la platja.

Preguntant, preguntat, anem a parar a un hospedatge d'una familia encantadora. Quan arribem no hi ha ningú allotjat i l'home vol que ens quedem tant si com no. Així que ens rebaixa el preu de 50 a 20 soles! Estem de sort! tot per dir que som artesanes i que no tenim plata.... :P L'hospedatje es diu "frente al mar" i es 100% recomanable. Té una terrasseta de fusta just a la platja a on deixem passar les hores... i quan puja la marea gairebé pots tocar l'aigua, a mes ens deixen una hamaca fantástica per fer la siesta....

Aquella mateixa tarda gaudim d'una impressionant posta de sol entre els crancs i la infinitat d'aus que ens sobrevolen, menjem #tortilla de camarones# i a dormir per l'esperat dia de platja!

Al dia següent, cap de setmana, hi ha més moviment al poble i ens passem el dia conversant amb tres homes de Lima que treballen al servei antidroga dels Jutjats i no ens paren de convidar a cerveses i mengem ceviche amb una familia de Piura. Si es que... al final el que més ens agrada es compartir amb la gent del lloc. ´

Així passem un cap de setmana menjant peix, aprenent a fer ceviche, disfrutant de les postes de sol, mirant el mar i als pescadors que van traient peixos ben curiosos, venent pulseres i compartint amb la gent. Al final no ens banyem.... ens avisem que hi ha moltes mantes-rayes. Uhm... ho deixarem per una altre ocasió!

Marxem ben satifetes d'haver arribat a aquest petit indret idíl.lic.....