Pictures..... últims dies a El Bolson

nosaltres dues....

la mermelada de poma....

perdudes amb la Juana i la Gaia

cuinant a la cabanya

Pictures... a El Bolson

Refugi La Playita

El cajón del Azul

Pasarela sobre el riu Azul

Arribada a la Playita

de camí al riu...

montanyera...

Home sweet home

Fent dit amb en Luis

Felicitat sobre la ranxera

Parc El Bolson

Refugi El Piltri

Llac Epuyen

Llac Epuyen

Condor (Refugi del Piltriquitron)

Majestuositat

GUERRERAS PLANETARIAS... Continua la màgia

Tornem a escriure des de.. El Bolsón! Marxarem algun cop??? Marxavem demà, però hem decidit fer un "retiro espiritual" a la montanya! Passarem uns dies perdudes per la montanya de refugi en refugi i tiro porque me toca... No podem marxar! No se que passa! De totes maneres, hem de dir que estem viatjant... moltíssim... per dins!
El títol del post us sorpren? Aquests dies hem fet moltes coses. Aquí van les nostres experiències:

Pujada al Piltriquitron. El Piltri és la montanya que ens trobem de cara cada cop que sortim de casa... i us hem de dir que remou cosetes. Així que vam decidir que havíem de pujar cap amunt. La idea era pujar fins al cim... però no va poder ser! Molta neu, vent, fred, boira... Igual va ser espectacular i màgic. La raó principal de la nostra emoció va ser un CONDOR. Què va passar? Ben màgic. Hem de dir que no tothom ha vist un condor per aquí i nosaltres vam ser unes GRANS afortunades. Primer, el vam veure aturat a la branca d'un arbre, a uns metres de distància. Ja va ser impactant. Però, després, quan ja estàvem al refugi, el condor va començar a planejar sobre nostre, mentre ens mirava. En alguns moments, es quedava suspés en el aire, en front nostre, a molts i molts pocs metres, per observar-nos. Finalment, el condor va decidir parar a una roca que estava a dos metres de nosaltres per poder observar-nos de més a prop. MAJESTUÓS. Vam poder fins i tot mirar-li les arrugues dels ulls. Va ser, realment, impactant. Molt difícil d'explicar. Va estar allà aturat una llarga estona, mirant-nos i posant per les fotos (que penjarem en breu. Va marxar quan un gos el va espantar. SENSE PARAULES. Quan passen aquestes coses... aprens una nova lliçó d'humiltat, t'adones de la part tan petita que ocupes en el món.

Ara expliquem el per què del títol del post. Vam anar a visitar una comunitat maia. Molt interessant, hem de descobrir més! Tot el tema de viure de manera autogestionada, també és molt interessant. Bé, allà vam descobrir moltes coses, i entre d'altres, ens van esbrinar els nostres kins, les nostres energies en funció del dia de naixament. La Marina és "Manos Ritmicas" i la Sandra "Luna Auto-existente". Ara bé la màgia de tot això, les nostres energies juntes conformen el kin "Guerreras Planetarias". No ho podiem creure. Ja sabem la raó per la qual ens vam conèixer i fem tants de viatges juntes! Estem re-contentes de fer aquest descobriment! Com veieu està essent un moment de moltes descobertes! Un moment, també, perquè no dir-ho, molt màgic... S'estan removent moltes coses! I, demà passat, marxem a la montanya a descobrir moltes més! Senyores i senyors, definitivament, la natura dóna tot allò que necessitem. Poder, per aquesta raó, estem aquí atrapades. Per què la natura és màgica, i aquest lloc encara més... Estem pletòriques i plenes d'energia... Aquí és tardor i es diu... "Otoño, tiempo de cambio" i us ho assegurem... Estem canviant! I només fa dos mesos que viatgem... Tenim algun dubte de si farem tot Amèrica Llatina... però ens encanta tot el que estem fent... No patiu, però... CONTINUAREM ENDAVANT!

El Bolsón... La màgia és natural

No sabem per quina raó no ens deixa editar les fotos... Així que... primer fotos! Després post!

Fluint

De camí a casa

Gronxant-nos... de dia i de nit

El nostre primer sopar a casa

Aquí estem, desde fa més de deu dies... Us preguntareu: per què? Les primeres sensacions al poble van ser de molt bona onda. Vam arribar un dels dies que hi havia fira: artesania, art i música al carrer. Tot això rodejat de montanyes a tutti pleni. Ens expliquen que El Bolsón és un centre energètic, està envoltat de quatre serralades que formen un triangle perfecte i, segons els mayes, un lloc on es dóna una energia especial... En fi, un paradís entre montanyes. Nosaltres, sense conèixer tota la cultura maya, si que hem detectat quelcom especial aquí, fet que ens ha atrapat. Així que hem decidit quedar-nos respirant, durant uns dies, la màgia i la tranquil·litat de El Bolsón i la seva natura.

Els primers dies, ens vam quedar al camping Ni Nada, que vam fer allà? Nada! Gronxar-nos entre arbres i cel, amb vistes al Piltri. Tot un luxe. Recollir mores i pomes per fer mermelada, xerrar amb la gent que et trobes i xerrar amb una mateixa. Època de creixement personal.

Desprès vam anar a dormir a casa de'n Carlos, de couchsurfing. Una cabanya de fusta, feta per ell mateix, perduda per la montanya. Allà va ser on vam decidir buscar un lloc per fer casa nostra. Estem fora de temporada, fet que ens ha permès negociar el preu i el resultat ha estat satisfactòri.

Ja fa gairebé una setmana tornem a ser companyes de pis, en aquest cas, de casa. Vivim en una petita caseta, de dues plantes, recoberta de fusta. Amb calefacció!! Yeeehaaa! La caseta es troba situada en una chcra d'una família de paisanos (autòctons del lloc); una chacra és un terreny conformat per diferents arbres fruiters. El clima és de tardor. durant el dia fa calor (si surt el sol, que per sor ho està fent gairebé a diari) i quan s'amaga el sol, fa MOLT de fred. El nostre cos està una mica desubicat, ja que està esperant la primavera que desde casa ja esteu visquent (quina enveja!).

Aquests dies han estat per a nosaltres molt especials, per diferents raons. Aprendre a disfrutar del temps sense fer res.. o aparentment. El nostre quefer diari es basa en aixecar-nos, preparar un mate, sortir a prendre el sol, a la natura o a la plaça del poble. En alguna ocasió sortir a passejar per la inmensa natura per la qual ens trobem envoltades. Estem fora de temporada, el que ens permet interactuar amb les persones del poble, i aprendre alguna cosa de cadascuna d'elles, i disfrutar de certa tranquil·litat que durant l'estiu es veu trucanda per l'arribada de molts i molts turistes.

El paisatge és fantàstic, té tots els colors de la tardor, i la calor s'està allargant amb magnífics dies de sol. Així, passejar per la montanya esdevé disfrutar de la explosió de colors ataronjats, grocs i vermellosos entre verd. Tot cobert per les plantes de la Rosa Mosqueta, que li dónen un toc vermell fantàstic. Ens sentim en un conte de fades. Per tot arreu trobem rius, cascades... aigua fluint. FLUIR, que és el que estem fent nosaltres; deixant-nos emportar. És un lloc que t'ho dóna tot, així, pots anar passejant i alimentar-te de la natura.

La major part del temps no sabem quina hora és, ni a quin dia vivim... això ens ha ensenyat a escoltar el nostre cos, a escoltar-nos... mengem quan tenim gana, dormim quan tenim son... Així que... què us hem de dir? DISFRUTANT de nosaltres... Llegim, escribim, fem pulseres, fem mermelada, mirem paisatges, passejem, prenem el sol, escoltem l'aigua, escoltem la natura, ens treballem a nosaltres mateixes, creixem... FELICITAT! :)