Usuahia... paradís entre mar i montanya

Hem passat quatre dies a Usuahia. Dies de paisatges increíbles, montanyes nevades i mar. Sentint-nos petites davant tanta naturalesa.

Vam decidir llogar un cotxe amb tota la troupe. Erem: tres catalanes, dos brasilenys, una francesa, un bretó i un argentí. Si, si, sembla un acudit! Van ser uns dies d'interculturalitat a tope. Fantàstic!

Val la pena visitar els dos llacs que hi ha al voltant d'Usuahia: el Lago Escondido i el Lago Fagnano, aquest últim és enorme, sembla un mar, fins i tot, degut al vent té onades bastant importants. I anar a Toulhin que és un poble no turístic conegut pels seus dolços! Que bona la xocolataaa! Aquí ens vam permetre el luxe!!! També vam visitar la Estancia Harberton, amb uns paisatges increïbles i restes de balenes i altres crustacis. Una pena adonar-se que els amos del lloc es la empresa petrolera TOTAL, els mateixos que s'ho carreguen tot!! aiiiisshhh....

Estancia Harberton

Lago Escondido

Lago Fagnano

Érase un francés, un brasileny, un argentí i un català...

Vam fer l'intent de pujar al Glaciar Marcial des del teleferic hi ha unes vistes impressionants d'Usuahia, una ciutat de mar situada dins d'una vall. Brutal!!! No vam arribar a pujar a la glacera, ja que es feia de nit i feia fred... Més pajares vam preferir perdre'ns per un bosc, preciós! i caminar 8 kilometres fins baixar al poble!!

De camí al Glaciar que mai vam veure

De camí al glaciar

Tampoc cal perdre's el Parc Natural de Terra del Foc. Flipant! Posem fotos perquè tanta inmensitat natural és difícil de descriure. Això si, ple d'aigua i llacs que no sabíem distingir si eren d'aigua dolça o salada!! IM-PRESSIONANT! Allà hi vivíen els Yamana la única tribu indígena que va ser capaç de sobreviure en unes condiciones climatològiques tan dures (nosaltres ens pelàvem de fred, la temperatura tèrmica era d'1 grau sota cero en ple estiu). Com es van extingir?? Ja us ho podeu imaginar... ansies colonitzadores i d'europeització... Quina vergonya vam sentir!

Parc Natural Tierra del Fuego

Colonització dels castors introduits per l'home al Parc Natural

Lago Roca al Parc Natural

I a la nit... Un altre asaditooo! rico rico! Festeta d'acomiadament amb tota la troupe i la que es va afegir del hostel! Interculturalitat i festa a parts iguals!!!

La festa uneix!

Aquí a la Fí del Món ens separem dels nostres companys i ens dirigim nosaltresdues, les perdudesperlesamèriques cap a Punta Arenas, XILE!!!

Arribada a la Fi del Món.. o això diuen!

Després de 30h de bus vam arribar a Usuahia, a la província de la Terra del Foc i Antàrtida el que diuen els argentins que és la Fi del Món (sabem que existeix Puerto Williams, de Xile, que està més al sud... però shhh que no ens sentin els argentins!!!).


Terra del Foc: anomenada així perquè els colonitzadors en descobrir la Illa van veure les diferents fogates que feien els Yamanas a tot arreu, fins i tot dins les seves canoes, per obtenir calor i llum. Així aquestes fogueres es podien distingir des de lluny.
La primera part del viatge en bus fantàstica. Vam fer parada obligatòria a Rio Gallegos on no hi ha res a fer; només vam dormir al Hostel Casa de la Família Elcira Contreras (50 pesos sense esmorzar); ens vam sentir quasi com a casa per una nit, molt acollidor (recomanat).

Vam agafar el segon bus, abans, però, vam correr pels carrers amb les motxil·les carregades. Arribem tard? No! Ens hem equivocat en l'hora, el bus surt mitja hora més tard del que pensavem.. pajarilles! Les 14h de bus van ser una gimcana; us descrivim:

1. Portàvem preparats uns super tuppers d'amanida de patates, entrepans, fruita... Primera sorpresa: en 40 minuts arribem a la frontera amb Xile; no es poden passar ni verdures, ni fruites ni cap mena de producte fresc. Així que durant 40 minuts (tenint en compte que eren les vuit del matí), ens vam inflar a menjar el que portàvem preparat, quasi explotem i per "colmo" al bus ens van donar esmorzar... grrr! morim d'empatx!

2. Sortida d'Argentina i entrada a Xile. Baixem del bus a fer cua per que ens segellin el passaport. Pugem al bus. Missatge de megafonia: a fer cua altre cop per passar les maletes per l'scanner. Pugem al bus, tanquem els ulls, però no, missatge altre cop, fer una altra cua per segellar el passaport a Xile... La cua del costat... grrrr!!!

3. Intent de dormir: viatja amb nosaltres un nen repelent que ens desperta tots els nostres instints assassins, i els de tots els viatgers!

4. Baixem del bus per creuar en ferry l'Estret de Magallanes. Fantàstiques vistes. Ens fa molta il·lusió, després d'haver sentit tant parlar d'ell a l'escola.

5. Sortida de Xile i entrada a Argentina. Doncs això... pujar, baixar, pujar, baixar i més cues. Això si, ple de segells al nostre passaport!

6. Arribada a Río Grande. Baixar del bus i canvi de colectivo. A aquestes hores ja hauríem d'haver arribat a destí. S'ha fet de nit i no tenim lloc on dormir i encara falten 3 hores per arribar. Cap problema, dormirem a l'estació d'omnibus a l'arribada.

7. Per fi arribem a Usuahia després de l'entretingut viatge. Són les dotze de la nit i upss; no hi ha estació d'autobus. Trobem un Hostel El amanecer de la Bahia (40 pesos argentins; sense esmorzar); gens recomenable, molt mal rollo amb un amo bipolar!!! Al dia següent marxem al Refugio del Mochilero (40 pesos; sense esmorzar). Un hostel amb molt buena onda!

I fins aquí el camí a la fi del mòn! :)