Fins aviat estimat PERU!

Que CHEVERE ha estat el Perú!

Ja ha arribat l'hora... bé, ja fa un temps, però anem una mica perdudes amb el blog, però aquí estem de nou i amb ganes de posar-vos al dia...

Després de quatre mesos, abandonem el Perú... teniem pensat estar-nos-hi un mes, i no! ens ha enganxat en la mateixa mesura que la nostra estimada Argentina (encara que ja sabeu que estem totalment enamorades d'aquest encantador continent en globalitat) i ens hi hem quedat ni més ni menys que quatre mesos.

Què és el que més ens ha agradat del Perú? Tanteees coses... El Cusco, que vam compartir en família, amb bons amics i, per fi, bona música, des de la casa més bonica, les vistes més espectaculars de la ciutat... L'aniversari de la Marina, que va estar compartit amb bona onda, un asadito a la argentina i un bon i enorme pastís de xocolata amb xocolata.

També ens va deixar prendades el paisatge selvàtic de Sintuya i la família que ens va acollir a casa seva... les passejades amb tarzan (fill de la família), fauna i flora, la millor yuca recolectada per nosaltres mateixes, dies que quedaran gravats en la nostra memòria amb molt i molt de carinyo.

I bé, els que ens seguiu ja sabeu que vam quedar totalment embadalides amb San Antonio de Cumbaza, allà ens hi vam quedar durant tres setmanes, compartint amb la gent del poble i rebent la seva amabilitat, visquent a la caseta que amb tant de carinyo ens van deixar... Aquí serà on tornarem del Perú, amb més força que enlloc.

Tots els llocs van deixar marcat quelcom en nosaltres, els paisatges la seva gent i, també, amb molta força el menjar, que no és igualable enlloc de sudamèrica, ja podem preveure que el trobarem molt a faltar: els ceviches, els sudados de pescado, chicharron de pescado y calamar, el tiradito, els tequeños, la papa a la huancaina, ... Uiiiii!

Què es el que no ens ha agradat tant del Perú: els mosquits! sens dubte, els mosquits de la selva, que han deixat infeccions en el peu de la Sandra (de tant gratar-se) i els moscos (us avisem que el repelent europeu no serveix per aquests mosquits! Tenim nous trucs: per tal que no piqui, afegir-s'hi el suc de llimona, per que els moscos no ataquin untar-se la pell en oli (si no hi ha johnsons, serveix el de girasol).

I bueno, no ens oblidem dels super bricheros, que també han marcat en gran part el nostre pericle pel Perú. Què son els bricheros? Son aquests personatges que ténen trets indígenes i que s'aprofiten de les/els turistes i de la seva plata! Nosaltres no erem el millor objectiu, ja que com tots sabeu de plata no anem gaire sobrades, però si en vam patir les conseqüències: els seus discursos sobre la pachamama, els inques i no sé que més que no és més que un discurs après! Ara bé, també ens hem divertit molt amb ells i al final... no tenim gaire clar si els bricheros són ells o... nosaltres? A aquests personatges els trobem per tot sudamèrica, però al Perú, ténen un nom (a Cuba són els jineteros), van camuflats com a artesanganos o malabaristes, els podreu trobar allà on hi hagi turistes!!! Ara bé, en tenim un record molt bonic i grans amics bricheros...

En general, el país ens ha sorprès, gratament, costa molt abandonar-lo, però sempre amb la convicció i amenaça de que... TORNAREM!