Poesia a Cuenca...

Cuenca... tants bons i mals records de Cuenca... Per començar avançar-vos que ha estat una de les ciutats que hem visitat que més ens ha agradat: tranquila, ordenada, neta i molt, molt bonica.

Quina és la raó dels mals moments? La Sandra es va posar ben malalta, ja de camí en el bus, li va pujar la febre i bé, que imagineu que va agafar? Gastrointeritis! El mateix que agafen la major part de viatgers del món... va estar prostrada al llit durant una setmana i, per més INRI, el maldito Primperan li va fer una reacció adversa i semblava que se li havia paralitzat un dels nervis facials... La Marina va haver de desplegar totes les seves habilitats d'enfermera! Desprès de passar tot això que va quedar? Disfrutar de la ciutat!

La ciutat, és molt cultural i això es nota passejant per allà, l'arquitectura colonial, la bellesa de la seva catedral i les seves places. Passejar al costat del riu, que sembla caminar per un conte, també degut a la decoració nadalenca...

El plaer de passejar dins un conte, en una ciutat...

Decoració nadalenca...

La Catedral

Cúpula de la catedral

Vam anar a un concert de saxo, des d'un avís de couchsurfing... Degut a això vam passar una de les nits més màgiques del nostre viatge. Després del concert i d'una discoteca ben horrible de reggeaton, vam acabar al taller d'un pintor i poeta, nét del conegut poeta de cuenca Alfonso Moreno Mora. Un home de cabell blanc, llarg, mirada profunda de color blau i veu molt i molt ronca que ens llegia poesia del seu avi, amb molta emoció, fins el punt que se li saltaven les llàgrimes... L'ambient era espectacular, totes les persones que ens trobàvem en aquell espai replet de pintures, llibres, i objectes inverosímils, compartiem el mateix estat emotiu, molt positiu, i recordarem aquella nit amb molt de carinyo...

Un parell de dies després, passejant i compartint amb la gent d'aquella nit, vam marxar de Cuenca cap a Guayaquil, en busca del nostre amic Hugo! Per crear el nou grup franco-català!