domingo, 7 de noviembre de 2010

Tarapoto i San Antonio de Cumbaza, selva peruana.

Cascada de Huacamaillo







sense comentaris....


a casa... amb els companys de pis: els pollets!


home, sweet home


els arbres de pomarosa tenyeixen el paisatge


la banda de San Antonio de Cumbaza




VIDA...


el nostre primer parche...


cacao



coca



...


amb l'Andreu a Nova Terra....




Arribem a la nit a Tarapoto, la ciutat de les palmeres. És una ciutat i com ja sabeu, no són gaire del nostre gust. Així que decidim que hem de marxar ben ràpid d'allà. El clima: moltíssima calor! Per fi, encara que ens agobia bastant.

Al dia següent anem a Informació Turística, hi ha molts llocs per anar a visitar, però tots ells molt turístics. Li preguntem a la noia que és molt maca si hi ha algun lloc on s'estigui més tranquil i ens envia a San Antonio de Cumbaza. Abans de marxar, però, anem a visitar la fàbrica de xocolata la Orquidea, ja que ens trobem en zona de producció de cacau!!!! Arribem tard per fer la visita per la fàbrica, però comprem xocolata i ens sorprèn: és la més bona que hem provat a tot sud-amèrica, xocolata negra de veritat, per fi!

A la tarda, agafem una mobilitat (un cotxe) que val 3 soles que ens duu per un camí sense asfaltar fins a San Antonio de Cumbaza, situat a nomès mitja hora de la ciutat de Tarapoto. Nomès hi ha un hostal a tot el poble, i amb el taxista, anem a buscar a la propietària a casa seva, i ens obra l'hostal per a nosaltres sols (viatgem amb un argentí durant uns dies). El poblet consta de quatre carrers i una plaça, l'hostal està situat davant de la mateixa. La dona ens dóna la clau d'entrada a l'hostal i es converteix en casa nostra. La zona és productora de vins, i anem a una bodega per comprar vi sec, allà el propietàri ens convida a seure i compartir un bon vinet i una bona xerrada. L'Hostal La Siamba, ens costa 10 soles, per habitació i dia: ESPECTACULAR!

El primer dia plou, i no podem anar a visitar la catarata de Huacamaillo, situada a una hora de caminata des del poble. Ens passem el dia voltant pel poble i ens crida molt l'atenció els altaveus de la municipalitat, que informen de tot tipus de coses. El més curiós es quan criden a la gent perquè es personin a l´únic telèfon que hi ha al poble en 10 minuts, per tal de rebre una trucada! Uaaa! Es com teletransportar-se en el temps!!!!



Per anar a les cascades hem de contractar un guia, que ens costa 15 soles, probablement, es pot fer per menys diners, però ens va semblar adequat, ja que el guia era un autòcton del poble. Hi anem al dia següent i ens encanta el camí, amb paisatge purament selvàtic, havent de creuar el riu Cumbaza (amb aigua fins a la cintura i una corrent de por!) durant un parell de cops! Arribem i estem unes hores banyant-nos a la piscina d'aigua natural i observant la fauna i la flora: moltes papallones de colors, granotes de colors, libèl.lules i molts i molts insectes ben curiosos. Ah! no ens oblidem dels nostres enemics número 1: els zancudos (mosquitazos)...

El poble està dividit en tres parts: La loma (que es on vam estar primer al hostal i hi viu la gent que té més diners), la bajada (que està just després de baixar unes grans escales i hi ha gent que té comoditats, però no tantes) i la banda (que es creuant el riu, a través d'un pont penjant i és on viu la gent sense gaires possiblitats econòmiques i són els que treballen a les chacres on planten plàtans, mangos, tabac, cacao... Cal dir que el pont només fa 5 anys que el van construir i abans la gent havia de creuar el riu per anar a qualsevol altre lloc. Aquest últim és la part del poble que més ens fascina i on decidim que volem quedar-nos).

Ens vam enamorar de la primera part, pero es que la segona... Ens ha robat el cor! Ens van dir que llogar una casa era molt i molt econòmic, aixi que vam decidir fer-ho. Però ens vam trobar que la que buscàvem estava ocupada, així, vam preguntar i ens van portar a una caseta feta de canya brava amb sostre de fulles de palma, que és del "ingeniero" que és amo de la meitat del poble. La caseta estava habitada pels pollets de la dona que cuida els terrenys i viu a la casa del costat. Ens van dir que anéssim a parlar amb un home, Ramiro, que és el que cuida els terrenys ja que el "ingeniero" viu a Tarapoto. Parlem amb ell i la seva família molt i molta encantadora, amb la qual, amb els dies establim una amistat molt bonica. Truquem a l'ingeniero i dóna permís per a que l'ocupem, pero sense pagar res! Que fuerteeee! Ja tenim hogar, dulce hogar!


Total, que vivim a dos metres del riu, dins la cabanya dels pollets, que quan plou vénen i entren amb nosaltres ocupant el seu lloc originàri, cada cop que hem de sortir de la casa hem de perseguir pollets i fer-los fora!! Ens comprem dues boniques hamaques, i ja teniem les mosquiteres... Queda tot preciós, tenim electricitat, però no la fem servir pels mosquits, vivim amb la llum del dia i la llum de l'espelma per la nit. La casa és un sol cuadrat, no hi ha bany, ni cuina. Fem foc a fora per cuinar (bueno, en realitat no ho fem cap dia, perque menjar al menjador costa cèntims d'euro i, sinó, molta gent ens convida a dinar o sopar a casa seva). El lavabo, doncs... la natura o un forat asèptic molt menys agradable que la natura. La gent ens mira per entre les canyes, tothom parla amb nosaltres i els nens volen venir tots a jugar. Ens toquen a la porta per regalar-nos fruita, per convidar-nos a casa seva, per mirar les nostres pulseres, o només per passar una estona junts, encara que no parlem!!! El nostre jardí són parres ja que es una zona vinícola i es produeix molt de vi (que ens recorda molt al dels pirineus), davant just de casa tenim un banc, sota una gran palmera i un arbre de mangos, que podem agafar sempre que volguem!!! Mengem pollastre de camp, el més bó que hem menjat mai, amb plàtan cuit al foc, fregit o sancochado (que és el mateix que bullit).

Ens passem el dia fent pulseres, llegint, banyant-.nos al riu i passejant per la natura. Seiem amb les persones a la porta de casa seva per conversar i ens barrejem amb les families del lloc. Cada tres dies, baixem a la ciutat, a internet, a comprar aigua mineral i algunes cosetes que al poble no trobem. No hi ha dutxes, la nostra dutxa és el riu, i el nostre disfrute i el nostre so per anar a dormir! Tot és increible!

Hi ha molts animals estranys, tambe hi ha lluernes, però no tantes com a la selva que vam estar abans (Madre de Dios), tot i que tampoc hi ha tants de mosquits com allá, cosa que agraïm enormement, però anem sempre a sobre amb el nostre repel.lent.

Just són les festes d'aniversari del poble i un dels dies, fan la festa a La Bajada, amb un concurs de menjars típics de la selva: ceviche de la flor del plàtan (exquisit!), bizcochito, inchicapi (que es una sopa tipica de verdures i gallina de chacra), ají de mani (com una salsa de cacahuet) , també els juanes de yuca i d'arròs (que es el menjar típic del poble, es un farcell de yuca o arròs bullit dins una fulla de bihau, un arbre de la selva), els tacachos ( plàtan a la brasa, machacat amb grasa de porc) una bomba pel cuerpo vamos!. El inguiri, que es plàtan sancochado. I un pollastre a la brasa, que es dels millors que hem probat mai. I si parlem de fruites... podriem escriure un post sencer... destaquem la pomarosa, que s'assembla a una poma vermella, pero quan la mossegues et ve olor a rosa....boníssima! Aquest mateix dia de la fira, a la plaça ens plantem amb les nostres pulseres i... tachán! Venem les nostres primeres!!! El que ens permet dinar sense gastar dels nostres diners! Què contentes estem!

Al poble del costat, San Pedro, viu l'Andreu, un català que ha montat un projecte molt i molt interessant. Ha creat una comunitat alternativa, encara en construcció que podem visitar i ens fascina. Podeu visitar la seva web i posar-vos en contacte si us interessa el tema, la veritat, nosaltres ho recomanem moltísim. La comunitat es diu NOVA TERRA (click a l'enllaç).

Després de gairebé 3 setmanes decidim marxar, ens costa moltíssim, ja que ens ha enamorat el lloc i les persones! Sembla que la nit abans de marxar la gent senti que ho farem i rebem diverses visites i moltes abraçades i molts petons... I marxem ben contentes i ben felices, després de viure uns dies molt i molt bonics a La Bajada, San Antonio de Cumbaza... Quants aprenentatges, altre cop...

2 comentarios:

  1. Hola Sandra y MArina:
    Cada vez estoy más impresionado de vuestro viaje..... alucinante !!!!
    Un fuerte abrazo de Yuspi y familia

    ResponderEliminar
  2. Ei Marina i Sandra.....s'ha de reconeixer on hi ha art per fer les coses, aquest bloc està molt ben fet i molt maco....i gràcies per incloure la Nova Terra en les vostres experiències.
    Un super petò de mi i tota la familia. "nos vemos".
    Andreu

    ResponderEliminar