martes, 16 de marzo de 2010

PINGÜINEANDO...

Ja tornem a estar a aquí! desprès d'uns dies de desconnecting!!!

En el nostre viatge s'han sumat l'Arantxa, la catalana, i dos brasilenys que vam conèixer desprès de compartir 19 hores de bus fins arribar a Puerto Madryn. Com va anar el viatge? zzzzzz... S'entén que vam dormir tota la estona???

Puerto Madryn és un poble lleig de collons... Però és el primer contacte amb la Patagònia i el poble que està més a prop de Peninsula Valdés i Punta Tombo. Vam passar dos dies submergides entre la fauna i paisatges marítims de la Patagònia. Fa fred!! Tot i que no neva com a casa! Ens ho hem perdut (fantàstiques les fotos enviades per donar-nos enveja... però no ho heu aconseguit!!!).

Per fer la nostra visita a la natura, en comptes d'anar amb tours de borregos seguint un paraigües i per raons econòmiques... vam decidir llogar un cotxe amb la troupe intercultural... Per cert, la Marina ha après a ballar fougo, música típica brasilenya, i la Sandra ja sap ballar Salsa... Gràcies Fabio!!

Peninsula Valdes. És una àrea natural protegida on es poden avistar balenes i orques... Què nosaltres no hem vist! Això passa per viatjar fora de temporada. Això si, ens hem topat amb lleons i elefants marins, guanacos, armadillos, guineus, ocells que no tenim ni idea com es diuen ni d'on surten i alguns pingüins!



Punta Tombo. La reserva més gran de pingüins de tota l'Amèrica. També fora de temporada, però vam poder passejar i interactuar amb ells a només dos centímetres de distància. Us trenquem un mite, els pingüins no ballen amb ningú, ni tampoc imiten moviments. Això si, són molt divertits, curiosos, ganduls i patosos, ens sentim super identificades amb ells!




De Punta Tombo no només ens va impresionar la proximitat amb els pingus sinó l'explosió de colors de la natura. Us posem una foto, tot i que s'ha de venir a veure!




Un cop visitades aquestes marevelles abandonem l'horrible Hostal Los Viajeros de Puerto Madryn (40 pesos, sense esmorzar inclós) que es desmontava i que la Sandra va ajudar a desmontar encara més trencant una aixeta d'on no parava de rajar aigua. Poc recomenable, poca higiene i poca buena onda.

Després d'aquest primer contacte amb la natura ja no tenim ganes de tornar a grans ciutats... De moment seguirem perdudes i fins a la fi del mon! :)

3 comentarios:

  1. Fins ara em quedo amb...txan! Les vostres cares de felicitat. Pura vida Sandra!

    Joan Morillo

    ResponderEliminar
  2. hola guapes!!
    benvingudes a Amèrica Llatina! si ja heu optat per anar-vos perdent, d'aquí uns mesos ja no m'ho podré ni imaginar!
    ja anirem xerrant, i Sandra, ja m'aniràs explicant amb més detall q aneu fent! jo t'haig d'explicar taaaaaaaaaaantes coses!!!
    un petonàs des del calor tropical de lokombia (fa fred a la patagonia, intueixo, jeje)!!!
    m.

    ResponderEliminar
  3. jejeje
    si sembleu dos pingüins més a les fotos!!!
    Susana Hdez

    ResponderEliminar