Benvinguda a Locombia: salsa, cafè i militars.

Atravessem la frontera Ecuador-Colombia cap a la tarda i la veritat es que no és un lloc gaire acollidor, sembla que hi ha dos persones sospitoses per metre cuadrat... la nostra recomanació és passar la frontera de dia (ho diem per experiència, que la vàrem passar ja de nit, i no fa tanta gràcia).

Així, amb un segell més al nostre passaport i trepitjant, per fi, terres colombianes, agafem un bus de 10 hores fins a Cali.

La ciutat de Cali, segons els colombians, és la capital mundial de la Salsa; la salsa de la vida, com diuen aquí. I aquest és el nostre pla... intentar deixar de ser dos ánecs a la pista!! Ara ja us avancem que amb el cap de setmana que vam passar a la ciutat no ho vam aconseguir.....

http://www.youtube.com/watch?v=o_swIa56YOM&feature=related

Vam arribar a l'Hostal Tostaki al barri de Sant Antonio (17.000 pesos per persona) Un preu carississim, pero la veritat es que feia molt de temps que no estavem en un lloc tan acollidor. Vam trobar gent amb molt bona onda, ens van donar la benvinguda amb un bon café colombià i vam decidir quedar-nos una nit per disfrutar dels avantatges del hostel, com el DVD.... (ens moriem per veure una bona peli!) i després marxar a buscar alguna cosa més apropiada al nostre pressupost.

Vam trobar el Residencial Mario al centre (5000 pesos per persona) per una habitació a on no et podies aguantar a la paret, perque era de cartró i el més possible era que caiguessis a l'habitació del costat.... pero aixó, ben barat!

Als 5 minuts de trepitjar terres colombianes, després d'un bon café, vam sortir a passejar i ens creuem un noi, que no semblava arribar als 18 anys, vestit de militar i amb una super metralleta que mai haviem vist de tant a prop! Resulta que les pintes de hippie de l'Hugo son un iman per als policies, així que ens demana la documentació i registra de dalt a baix a l'Hugo. I ens demana, fins i tot, de mostrar-li els dits per saber si fumem "bareto" (com diuen aquí a la marihuana) però... no saben que els europeus fumen amb boquilla de cartró?

El moment surrealista va ser quan el noi li va trobar a l'Hugo un paper mig llefiscós ple de xocolata d'algun dolc que s'havia menjat. La conversa va ser així:

-Que es esto senyor?

-No sé, un papel...

-Y porque lo lleva, eh?

-No sé, por no tirarlo al suelo.

-Y porqué no lo ha votado??

-No sé, porque no hay basuras....

Mentrestant el policia examinava minuciosament el tros de paper, desconfiant i convencut que en algun lloc l'Hugo havia de portar droga.

-Pues este papel se lo requiso.

uhm... la cara de tots tres era un cuadro, la veritat es que se'ns escapava el riure per sota el nas amb la confusió del militar que pensava que l'enganyavem... i l'Hugo encara li diu:

-seria tan amable de tirarlo a la basura?

La veritat es que amb tot aixó ens vam adonar que la situació va ser un: BENVINGUDES A COLOMBIA! Teniu pinta de hippies i us perseguirem per tot arreu.

Així, a part dels dies de café i les nits de salsa, vam estar passejant per Cali, vam pujar al mirador de la Cruz a on es veuen vistes de la ciutat i podem dir que va ser un cap de setmana cinematogràfic.... vam trobar una sessió de cine alternatiu a un centre cultural!!

Cali, ciutat amable, de gent acollidora, es el petit tastet del que será colombia! Una Chimba!!!!

Que es pot esperar d'un pais a on les farmacies tenen aquests cartells? Drogas las rebaja, propietaris: integrants de l'antic cartell de Medellin (neteja del narcotràfic)

i els missatges del tabac??

Benvingudes a LOCOMBIA!!!!