Onades a El Aguacate...

Arribem a Turbo de bon matí i agafem una panga (són les barques de fusta amb motor, estil caribeny) que ens costa 50.000 pesos per persona (carisim per viatjar entre quatre fustes) i ens portarà fins a la Bahia de El Aguacate, que es troba a dues hores caminant de la frontera amb Panamà! iujuuuuuu!

Pujem a la panga gairebé dels últims i, curiosament, només queda lloc al davant de tot... Al cap de mitja hora, quan sortim de les aigues tranquiles que envolten el port de Turbo i entrem a alta mar, entenem perquè: la panga, amb les onades, fa tants de salts que tots els que anem davant, incloses les motxil.les i l'equipatge, ens passem les dues hores i mitja de viatje fent bots!!! Fins i tot en algun moment veiem perillar les nostres coses, que per poc no fan glu glu glu al mar.... aiiiiiii! Després de brincar i brincar, de riures nerviosos i de passar la tensió, el resultat és un mal de ronyons que ens dura tot el dia! Però l'important és que arribem al destí, les 3 motxil.les i nosaltres sencers. Proba superada!!


Un cop allà anem a dormir a La Caracola, és la casa de l'enano i la mona, que son una parella de Bogotá que fa uns anys han deixat la ciutat per venir a viure entre la natura a una cabanya de fusta, a aquesta badia que hi ha poc més de 50 persones.

Allà penjem l'hamaca per 10.000 pesos (per nosaltres un preu excesivament car, tot i que l'entorn bé s'ho val). Tenim cuina, bany i una dutxa a l'aire lliure i compartim els dies amb ells, el gat, el gos i una mica titi....

En aquest lloc tot es resumeix en verd i blau: selva i mar... pura tranquilitat!!! Ens adormim cada dia amb el soroll de les onades i obrim els ulls amb la claror del sol que surt pel mar i ens acabem de despertar quan la Lucy (la mica) ens salta a la cara per dir-nos bon dia o ens puja el gat dins l'hamaca.... Això és el Carib!!!!!


Durant la setmana ens dediquem a fer passejades fins la platja. S'ha de tenir en compte que a les hores de sol es pot fer ben poca cosa perquè la calor és ben insuportable i quan es pon el sol ja no es pot fer res de res perquè no hi ha llum. Així que durant els 5 dies que ens passem allà ens dediquem a anar a la única platja a on et pots banyar (per les onades), a cuinar, a descobrir i menjar els fruits que cauen dels arbres (com el pan de arbol o el sietesabores), a fer infusions amb la flor de jamaica i a experimentar amb el coco i el plàtan a la cuina. Son uns dies vivint a un autèntic paradís enmig de la selva!!!

una delicia... el pan de arbol....

L'únic inconvenient és que, com sempre, arribme als llocs al moment equivocat! Resulta que el mes de febrer és el mes amb les onades més fortes, de fet... onades gegants, que no ens permeten sortir cap dia amb lanxa per anar fins a la Miel o a Sapzurro, que son les platjes de Panamà!

Al final, ens decidim per l'alternativa... caminar! I tot i la calor fem una caminada d'una hora enmig de la selva fins a Capurganà, que és el poble que es troba a la frontera amb Panamà. Allà ens recompensem per l'esfors menjant un bon plat de pargo rojo, que és el peix tipic d'aquestes aigües. A la tornada se'ns fa de nit pel camí i ... ara ja sabem que passejar per la selva sense llanterna pot arribar a ser una experiència ben estressant... uffff!

la platja i l'esglèsia de Capurganá

Han estat uns dies al paradís pero decidim seguir descobrint el carib, així que ens aixequem de bon matí per esperar la panga que ens tornarà a portar a Turbo. Aquest cop ens sentem ben enrera... el màxim possible, per salvar el cul! Del que no ens salvem es de les onades... quan arribem a port sembla que hem creuat la badia nedant! mai millor dit... tenim aigüa fins i tot al passaport!!! glu, glu, glu....