Salento.... un cafe???

Marxem de Cali amb ganes de natura, així que decidim agafar un bus fins a Armenia i després un altre fins a Salento. Un petit poble situat enmig de la zona cafetera. Café colombia, fresqueta i natura!!!!

I arribem a un lloc com el que veieu.....

A Salento trobem un Hostal que es diu Estrella sin fronteras. La veritat es que és un d'aquells llocs que no ens agraden gaire, ja que hi ha persones de tot arreu menys colombians. Pero al final ens hi quedem ja que el lloc es ben acollidor, amb un jardí enorme a on llindar l'hamaca i l'amo té molt bona onda i acabem aconseguint que ens faci un descompte. (paguem 12.000 pesos colombians).

Que té interessant Salento? doncs només passejar pels carrers del poble ja et transportes a una altre época, tot i que hi ha carrers altament turístics. Sorprenent, mirar dins una cafeteria, mirar la má de l'home, veure una corda, seguir-la i adonar-te que está aguantant el seu cavall que l'espera a l'acera mentre ell disfruta del seu tintito (cafeto). I arribar al mirador a on tens als teus peus tota la vall també val la pena.... alla passavem hores i hores.

I sobretot el que més val la pena es el Valle del Cocora, i el riu Quindio. En aquesta vall es on es troben les palmes de cera, que diuen que son les més altes de la zona. Nosaltres ens van decidir a fer la caminada per la vall. Per evitar anar amb tots els turistes, vam posar-nos a la ruta a fer dit. Un camioner ens va recollir de seguida i ens va acostar a l'entrada del parc. Allá va comensar l'aventura.... caminant, caminant vam arribar al riu....

Com veieu cadascú el va creuar al seu estil.... :P Tot i que cal dir que al final tots vam acabar posant el cul al tronc... ja que no hi havia manera d'aguantar l'equilibri dempeus!

Al cap d'unes dues hores de caminar el cel s'anava ennegrint fins que.... GRAN TEMPESTA!! Alguns diran que son excuses per no caminar, qui sap! jejeje! Sort que ens vam poder aixoplugar a una cabaña de fusta.... Quan va parar una mica, la decisió més sensata va ser tornar per on haviem vingut i, es clar, el més divertit va ser tornar a creuar el riu, pero aquest cop amb el tronc mullat!!! Al final proba superada.... igual, tot i la pluja, el paisatge era ben bonic....

...i a tot aixó hi afegim la banda sonora, música que ens ha anat acompanyant des del Perú, pero que ens feia imaginar com seria colombia i el seu café...

http://www.youtube.com/watch?v=cXV2VUnI3BY&feature=related