Un abans i un després... PERITO MORENO

Tornem a estar a Argentina (ho hem notat per l'olor a asado que fa pels carrers)! Quin lio de monedes!

Estem a El Calafate, després d'unes quantes hores de bus, que passem... DORMINT! Estem al hostel Los dos pinos (30 pesos, sense esmorzar); el més econòmic fins ara. El Calafate és un poble molt i molt turístic, ple de casetes de fusta i botigues de xocolata, alfajores, factures... que ens tempten a cada pas! Us podeu creure que estem engreixant??? A Argentina es menja molt i molt bé. Hem arribat fins aquí per visitar el Parc Nacional dels Glaciars, on hi ha l'esperat Perito Moreno.

Fan falta comentaris??
I més...

Vam conèixer a tres noies polaques fantàstiques!! Fan un viatge com el nostre, és a dir, sense plata! Molt divertit perquè ara ja sabem perquè als catalans ens diuen polacos (tots mirem per la pela). Vam llogar un cotxe totes cinc i ens vam dirigir cap al parc. A l'entrada que costa la barbaritat de 75 pesos argentins (més de 10 euros), vam fer alguna trampeta! jijijiji! Ens vam estalviar una entrada! Com? Una de les polaques es va amagar al portaequipatges del cotxe!!! Iujuuuu! Fent honor a Polònia i Catalunya!

Primeres vistes del Glaciar

Contínuem amb els acudits... tres polaques i dos catalanes...

Arribem al Parc, tot petat de gent. Aquí comencen a caure les nostres expectatives, turisteo a tutti pleni! Prrr! Intentem buscar un racó apartat, IMPOSSIBLE! Baixant comencem a escoltar com cauen els trossos de glaç a l'aigua... fffffff... IM-PRESSIONANT! La pena és que la gent no calla. No és fins la tarda quan marxa tothom del parc i ens quedem a soles amb el gel i la posta de sol. Amb el canvi de temperatura comencen a caure més i més trossos de gel, i, nosaltres, com a úniques espectadores, en silenci, amb la natura. TOT UN LUXE!

El gel caient

Felicitat... nananananana!

I el dia no podia acabar millor. Aquests paisatges ens vam trobar al tornar a casa... Guaaaauuu!

LLUNA PLENA

Demà, marxem cap a El Chaltén... A fer trekings al voltant del Fitz Roy! juuuuaaas!!!
Fins a pròxims episodis família!!! ;)

Primera experiència Couchsurfing...

Ja us vam explicar que vam tenir la nostra primera experiència couchsurfing! I va ser una meravella! Fem un petit homenatge al bon temps passat amb la gran família! A les fotos podreu veure tota la gent que ens vam arribar a trobar a casa de la família: 15 couchs més els 5 familiars, i encara faltava un dels germans!!! Ah! Vam ser tietes!! La família encara va crèixer més!!

Tietes de la Sol, la Luna i la Fiona

Cuineres oficials: avui pasta!

I no para d'arribar gent!! Aaaahhh!!!

Ens ho vam passar bomba... Vam intentar fer una truita de patates; tot i que no va arribar a sortir del tot bé! La intenció és el que conta no? Bé, un altre cop, nits d'intercanvi culinari, idiomàtic i cultural!!!

Mil gràcies família!

Nou trajecte a Torres del Paine: "La i". Creadores: Marina i Sandra.

Ja hem tornat!!! El nostre objectiu... no ha estat complert del tot!!! O res de res!! Gràcies per la vostra confiança!!! Ejem, ejem...!! Però hem d'admetre que teniu raó! No ho hem fet... Aquí us expliquem la nostra experiència!!!

Dia 1: ARRIBADA A TORRES DEL PAINE. Paguem l'entrada de 15000 pesos xilens. Una hora d'espera i agafem un catamaran que ens creua una llacuna preciosa amb vistes a les torres, a les banyes... Fantàstic! Preu del catamaran: 11000 pesos xilens. Comencem la caminada per arribar al Refugi Grey, on està situat el Glaciar Grey. Temps previst: 3h 30minuts. Temps utilitzat per fer la caminada per la Marina i la Sandra: 5h 30minuts.

Durant la caminada ens preguntem diversos cops per quina raó estem fent això!!! És molt dur i més, carregant amb la motxilla! Que va plena de menjar, molt més del que necessitem!!! Però les vistes són ESPECTACULARS! Quan anem arribant al glaciar... no hi ha paraules, ni fotos, ni res que ho pugui explicar! Per cert! Ens quedem embobades com mitja hora mirant com treballen uns "pajaros carpinteros"... guaaaauuuu!!!

Allà a on anem ens el trobem ;)
Caminant cap al Glaciar

El glaciar Grey

El pajaro loco

Arribem al Refugi Grey... mortes!!! Montem la nostra tenda de campanya, amb vistes precioses davant del llac. Ens fem el sopar amb el nostre fogonet... Sopa de bote!! Tot un banquet!
Després... Comença la festa!!! Els treballadors del refugi ens conviden a sopar Curanto, un menjar tipic xilè. També provem el vodka amb xile, melò amb vi blanc i varis... Hora de finalització de la festa: cap a les 6 del matí.

Dia 2: AGONITZANT DAVANT EL LLAC I DESTROSSA DE LA TENDA. No ens veiem amb forces de baixar cap abaix un altre cop per seguir el nostre trekking i decidim descansar tot el dia. Fem alguna petita caminada, però res dur. Pel migdia comença el vent i decidim fer un passeig fins arribar al mirador del Glaciar. Fa molt de vent, tant que ens hem d'estirar a terra per tal que no se'ns emporti.

Decidim tornar al refugi on tenim la tenda acampada per fer un altre passeig en una altra direcció. Sorpresa! La nostra tenda ha mort! Està tota tirada pel terra! S'ha trencat un dels pals, degut a que no vam posar els seguros pel vent (les cordetes que surten pel costat ). A més, com que voliem tenir vistes del llac, estàvem situades on més parava el vent. La tenda és llogada i no sabem les conseqüències que podem tenir... Aiiiisssshhh!!! Així que la única activitat física que realitzem es tornar a montar la tenda i canviar-la de lloc, mentre tots els nostres amics del refugi es descollonen de nosaltres!

Dia 3: DESCENS I ARRIBADA A TORRES DEL PAINE (en transport públic). Fem el descens, i molt contentes! El fem només en 3h, menys del que marca el recorregut formal (que recordem que és de 3.30h). Tornem a agafar el catamaran, i un bus que ens porta un altre cop a la entrada del parc. Agafem un minibus pirata que ens cobra més barato i arribem al camping. A l'entrada ens trobem al vigilant del camping que ens ajuda a montar la tenda i iniciem una bonica conversa... Molt bona onda un altre cop. Fem nit allà, tota la nit plovent.

Dia 4: ABORTEM EL PLA I TORNEM A CASA. Plou i només de desmontar la tenda ens quedem xopes... No es poden ni veure les torres perquè estan cobertes d'una espesa nebulina. Ens espera una caminada de sis hores... Decisió: TORNEM A CASA. Agafem el transport públic un altre cop i marxem.

les montanyeres al Paine

La i és perquè només vam fer el primer pal de la W (que és el nom del treking més petit que es fa). Desprès existeix la Q que és el gran trajecte. Nosaltres hem fet la i, però sense el puntet, perquè no vam arribar fins al glaciar en sí... TOTAL= 22 Km.....Unes cracks... com sempre!!!


A tots els guies de Rutas Patagónicas i als treballadors del Planeta Grey y dels refugis a on vam dormir.. Mil gràcies!! Ha estat un PLAER (en majúscules) compartir aquest temps amb vosaltres!!! Us trobarem a faltaaar!!!

Aquí la nostra història despres de tanta mentalització. Hem sobreviscut al vent i al fred! No calien les espelmetes. ;)

PD: La tenda (carpa); cap problema! "Estas cosas pasan". Afortunades de la vida... Si aneu a Puerto Natales i heu de llogar material passeu per la Gattika... Molt bona onda!

Mentalització pre-trecking... les bases per no morir en l'intent!!!

Després de dotze hores de bus (que com ja us podeu imaginar vam passar dormint!!!) vam arribar a Punta Arenas... Acompanyades per un coreà penjat de la vida, divertidiiiissim!! Només reia... això si! Li va mangar la tovallola a la Marina!!! Encara que sigui sense mala intenció!! La Marina no para de perdre coses!!!! La part positiva és que cada cop li pesa menys la motxilla.

A Punta Arenas dormim al hostel Backpackers Paradise on regatejem 1000 pesos xilens (ja estem a Xileeee! la Mon ja te nou segell al passaport!). Som unes cracks o tenim sort... jejeje! Al hostel molt bona onda, tot ple d'estufes, això si, totes apagades. Sort dels mega sacs, sinó, morim congelades.

Que hi ha per fer a Punta Arenas??? Res! A part de morir de fred! El més interessant que ens van dir per fer va ser visitar el cementiri, cosa de la qual vam passar!! També pots fer-li un petó al dit gros del peu d'una estatua d'un indi que hi ha. Per motius higiènics també vam passar. Una altra cosa a fer es veure com es desenvolupen les manades de gossos homeless! Molt poca consciència humana... més consciència perruna! Impacta moltíssim veure tant de gos abandonat!

L'objectiu de parar allà, a Punta Arenas, era fer-nos amb tot el material pel trecking ja que és una zona sense impostos, com Andorra... Molt bla, bla, bla però tot més car del que toca! No comprem res i marxem de la ciutat. Després de no fer absolutament res més que passejar durant tot el dia, vam haver de córrer (de nou) per no perdre el bus... Teniem temps, però ens van dir malament l'hora. Próxima inversió un rellotge.

Passades 4h arribem a Puerto Natales on tenim el nostre primer couchsurfing (aquella plana web on contactes amb gent per anar a dormir a casa seva). No hi arribem a anar, perquè... tachán! se'ns ha oblidat demanar la direcció!! Unes cracks!! Així que busquem un hostel... econòmic?? No! Es surt del nostre pressupost, però és de nit i volem dormir sota sostre. Hostel El Mundial (7000 pesos xilens per persona), per primer cop tenim habitació per nosaltres dues!! Tot un luxe dormir sense escoltar els sorollets i oloretes nocturnes dels companys d'habitació... Perquè nosaltres no ho fem, eh?? Que som totes unes senyoretes... Com tots ja sabeu!

Pel matí hem marxat a casa de la Familia Albornoz. Encantadors i meravellosos! Els nens ens han cedit la seva habitació i estem amb 9 viatgers més perquè són tan bona gent que no saben dir que no! Ofereixen tot el que ténen i creiem que no podríem haver parat a millor lloc en la nostra primera experiència couchsurfing.

Demà, ara sí, prepararem el material per fer el treking per Torres del Paine. És un parc natural de 180.000 hèctares. Només farem 70 kilometres de montanya, una ruta que és diu W, ja que té aquesta forma. La gent els fa en 4 dies, nosaltres tenim un marge raonable de 7 dies en concordança amb el nostre estat físic!! Volem ser realistes!!! Fa fred i plou! Estem acollonides!!! Arrrrgghhhh!!! Que guay! Tot un repte!! Ara provarem la resistència real del sac! Lloguem tenda, fogonets, esterilles... Ens creieu capaces??? Us responem a la tornada! Ja podeu anar encenent espelmetes!!!

Ens despedim fins d'aquí... uns quants dies!!!! TORNAREM FAMÍLIA!!!

Ja tenim nom...

Us presentem a....

MON

Artistic Photos... o això ens creiem

Mujer en una ventana

La llum

Nosaltresdues i la Terra del Foc

Natura morta

Paraisos artificials

Usuahia... paradís entre mar i montanya

Hem passat quatre dies a Usuahia. Dies de paisatges increíbles, montanyes nevades i mar. Sentint-nos petites davant tanta naturalesa.

Vam decidir llogar un cotxe amb tota la troupe. Erem: tres catalanes, dos brasilenys, una francesa, un bretó i un argentí. Si, si, sembla un acudit! Van ser uns dies d'interculturalitat a tope. Fantàstic!

Val la pena visitar els dos llacs que hi ha al voltant d'Usuahia: el Lago Escondido i el Lago Fagnano, aquest últim és enorme, sembla un mar, fins i tot, degut al vent té onades bastant importants. I anar a Toulhin que és un poble no turístic conegut pels seus dolços! Que bona la xocolataaa! Aquí ens vam permetre el luxe!!! També vam visitar la Estancia Harberton, amb uns paisatges increïbles i restes de balenes i altres crustacis. Una pena adonar-se que els amos del lloc es la empresa petrolera TOTAL, els mateixos que s'ho carreguen tot!! aiiiisshhh....

Estancia Harberton

Lago Escondido

Lago Fagnano

Érase un francés, un brasileny, un argentí i un català...

Vam fer l'intent de pujar al Glaciar Marcial des del teleferic hi ha unes vistes impressionants d'Usuahia, una ciutat de mar situada dins d'una vall. Brutal!!! No vam arribar a pujar a la glacera, ja que es feia de nit i feia fred... Més pajares vam preferir perdre'ns per un bosc, preciós! i caminar 8 kilometres fins baixar al poble!!

De camí al Glaciar que mai vam veure

De camí al glaciar

Tampoc cal perdre's el Parc Natural de Terra del Foc. Flipant! Posem fotos perquè tanta inmensitat natural és difícil de descriure. Això si, ple d'aigua i llacs que no sabíem distingir si eren d'aigua dolça o salada!! IM-PRESSIONANT! Allà hi vivíen els Yamana la única tribu indígena que va ser capaç de sobreviure en unes condiciones climatològiques tan dures (nosaltres ens pelàvem de fred, la temperatura tèrmica era d'1 grau sota cero en ple estiu). Com es van extingir?? Ja us ho podeu imaginar... ansies colonitzadores i d'europeització... Quina vergonya vam sentir!

Parc Natural Tierra del Fuego

Colonització dels castors introduits per l'home al Parc Natural

Lago Roca al Parc Natural

I a la nit... Un altre asaditooo! rico rico! Festeta d'acomiadament amb tota la troupe i la que es va afegir del hostel! Interculturalitat i festa a parts iguals!!!

La festa uneix!

Aquí a la Fí del Món ens separem dels nostres companys i ens dirigim nosaltresdues, les perdudesperlesamèriques cap a Punta Arenas, XILE!!!

Arribada a la Fi del Món.. o això diuen!

Després de 30h de bus vam arribar a Usuahia, a la província de la Terra del Foc i Antàrtida el que diuen els argentins que és la Fi del Món (sabem que existeix Puerto Williams, de Xile, que està més al sud... però shhh que no ens sentin els argentins!!!).


Terra del Foc: anomenada així perquè els colonitzadors en descobrir la Illa van veure les diferents fogates que feien els Yamanas a tot arreu, fins i tot dins les seves canoes, per obtenir calor i llum. Així aquestes fogueres es podien distingir des de lluny.
La primera part del viatge en bus fantàstica. Vam fer parada obligatòria a Rio Gallegos on no hi ha res a fer; només vam dormir al Hostel Casa de la Família Elcira Contreras (50 pesos sense esmorzar); ens vam sentir quasi com a casa per una nit, molt acollidor (recomanat).

Vam agafar el segon bus, abans, però, vam correr pels carrers amb les motxil·les carregades. Arribem tard? No! Ens hem equivocat en l'hora, el bus surt mitja hora més tard del que pensavem.. pajarilles! Les 14h de bus van ser una gimcana; us descrivim:

1. Portàvem preparats uns super tuppers d'amanida de patates, entrepans, fruita... Primera sorpresa: en 40 minuts arribem a la frontera amb Xile; no es poden passar ni verdures, ni fruites ni cap mena de producte fresc. Així que durant 40 minuts (tenint en compte que eren les vuit del matí), ens vam inflar a menjar el que portàvem preparat, quasi explotem i per "colmo" al bus ens van donar esmorzar... grrr! morim d'empatx!

2. Sortida d'Argentina i entrada a Xile. Baixem del bus a fer cua per que ens segellin el passaport. Pugem al bus. Missatge de megafonia: a fer cua altre cop per passar les maletes per l'scanner. Pugem al bus, tanquem els ulls, però no, missatge altre cop, fer una altra cua per segellar el passaport a Xile... La cua del costat... grrrr!!!

3. Intent de dormir: viatja amb nosaltres un nen repelent que ens desperta tots els nostres instints assassins, i els de tots els viatgers!

4. Baixem del bus per creuar en ferry l'Estret de Magallanes. Fantàstiques vistes. Ens fa molta il·lusió, després d'haver sentit tant parlar d'ell a l'escola.

5. Sortida de Xile i entrada a Argentina. Doncs això... pujar, baixar, pujar, baixar i més cues. Això si, ple de segells al nostre passaport!

6. Arribada a Río Grande. Baixar del bus i canvi de colectivo. A aquestes hores ja hauríem d'haver arribat a destí. S'ha fet de nit i no tenim lloc on dormir i encara falten 3 hores per arribar. Cap problema, dormirem a l'estació d'omnibus a l'arribada.

7. Per fi arribem a Usuahia després de l'entretingut viatge. Són les dotze de la nit i upss; no hi ha estació d'autobus. Trobem un Hostel El amanecer de la Bahia (40 pesos argentins; sense esmorzar); gens recomenable, molt mal rollo amb un amo bipolar!!! Al dia següent marxem al Refugio del Mochilero (40 pesos; sense esmorzar). Un hostel amb molt buena onda!

I fins aquí el camí a la fi del mòn! :)

PINGÜINEANDO...

Ja tornem a estar a aquí! desprès d'uns dies de desconnecting!!!

En el nostre viatge s'han sumat l'Arantxa, la catalana, i dos brasilenys que vam conèixer desprès de compartir 19 hores de bus fins arribar a Puerto Madryn. Com va anar el viatge? zzzzzz... S'entén que vam dormir tota la estona???

Puerto Madryn és un poble lleig de collons... Però és el primer contacte amb la Patagònia i el poble que està més a prop de Peninsula Valdés i Punta Tombo. Vam passar dos dies submergides entre la fauna i paisatges marítims de la Patagònia. Fa fred!! Tot i que no neva com a casa! Ens ho hem perdut (fantàstiques les fotos enviades per donar-nos enveja... però no ho heu aconseguit!!!).

Per fer la nostra visita a la natura, en comptes d'anar amb tours de borregos seguint un paraigües i per raons econòmiques... vam decidir llogar un cotxe amb la troupe intercultural... Per cert, la Marina ha après a ballar fougo, música típica brasilenya, i la Sandra ja sap ballar Salsa... Gràcies Fabio!!

Peninsula Valdes. És una àrea natural protegida on es poden avistar balenes i orques... Què nosaltres no hem vist! Això passa per viatjar fora de temporada. Això si, ens hem topat amb lleons i elefants marins, guanacos, armadillos, guineus, ocells que no tenim ni idea com es diuen ni d'on surten i alguns pingüins!



Punta Tombo. La reserva més gran de pingüins de tota l'Amèrica. També fora de temporada, però vam poder passejar i interactuar amb ells a només dos centímetres de distància. Us trenquem un mite, els pingüins no ballen amb ningú, ni tampoc imiten moviments. Això si, són molt divertits, curiosos, ganduls i patosos, ens sentim super identificades amb ells!




De Punta Tombo no només ens va impresionar la proximitat amb els pingus sinó l'explosió de colors de la natura. Us posem una foto, tot i que s'ha de venir a veure!




Un cop visitades aquestes marevelles abandonem l'horrible Hostal Los Viajeros de Puerto Madryn (40 pesos, sense esmorzar inclós) que es desmontava i que la Sandra va ajudar a desmontar encara més trencant una aixeta d'on no parava de rajar aigua. Poc recomenable, poca higiene i poca buena onda.

Després d'aquest primer contacte amb la natura ja no tenim ganes de tornar a grans ciutats... De moment seguirem perdudes i fins a la fi del mon! :)

CANVI DE PLANS!!

No marxem a la platja. Uruguay quedarà pendent per un altre moment.
Demà ens espera un bus de 20h i arribem a Puerto Madryn/Patagonia!!! Natura. Per fi; s'acabó l'estrés i la contaminació!!!

Encara perdudes per Buenos Aires

Que difícil es fa abandonar qualsevol lloc! Sempre sorgeixen noves coses a fer... Tot i així, ja comencem a tenir ganes de sortir de la ciutat; marxem dilluns (esperem perquè ja ens estan enredant per anar a veure un concert de percussió dilluns a la nit).

Encara no tenim gaire clar que farem, però el més probable és que anem cap a... "¡Shenny a tu país!" Uruguay. Volem anar a la platjeta a banyar-nos que fa mooolta calor; les platges d'Argentina no són prou motivadores així que, segurament, anirem cap amunt, ens han comentat que s'està molt tranquil i a Uruguay es mostra una cara més amable que a Buenos Aires.

Hem batejat la ciutat com la ciutat dels parcs i les grans avingudes. També la ciutat de la gent estressada, com qualsevol ciutat... És divertit com quan li preguntem de sobte a la gent per la hora o per algun carrer, la seva primera reacció és sempre espantar-se. La inseguretat en les persones es palpa constantment, així, podem veure com les persones van passejant amb les motxil·les al davant, mirant enrera quan camines massa a la vora. Aquesta inseguretat, en molts casos, fa que la gent sigui més distant, i ho hem pogut observar, sobretot, en les classes més benestants. Ja ho haviem sentit, però si que és cert que es detecta un cert aire de superioritat per part dels "porteños" més benestants, una pena, no els hi aniria gens malament fer una aturada per un any i descobrir món i RELAX. ;)


Aquests dies hem visitat Tigre a una hora de Buenos Aires en tren desde l'estació de El Retiro, al preu de 5 pesos les dues, anar i tornar (1 euro=5,15 pesos al canvi oficial). Es tracta d'un preciós poblet, on viatges en un "catamarán" pels canals del seu riu (una hora de viatge relaxat 35 pesos), una mica car, però val la pena.

Ahir nit vam anar a veure l'espectacle Nocturna. Es tracta d'un grup de malabaristes, ballarins... que fan trapeci, equilibri mentre ballen electrotango. L'espectacle es feia al Centro Cultural La Recoleta un entorn idílic. Vam quedar meravellades. Ja hem vist ballar tango, i d'una manera.. més al nostre estil!!! Desprès festeta al hostel amb un grup de xilenos atrapats a l'Argentina perquè no poden tornar al seu país degut al terratrèmol. Divertidíssims!

I, aquesta nit, festeta!! Hem quedat amb una noia madrilenya, Nuria (educadora social; es de las buenas!) i l'Arantxa, de Sant Cugat. La primera, es queda a viure una temporada a Buenos Aires, i la segona està fent el mateix que nosaltres durant 4 mesos... Esperem poder compartir una part del viatge amb ella! La festeta la iniciem a una botiga on l'altre dia ens vam comprar un preciós vestit dissenyat per una mallorquina afincada a BA. Que bueno... tothom convida a tot!

Aprofitem per donar les gràcies pels comentaris!! No sabeu la il·lusió que ens fa rebre notícies vostres! Molts petons per totes i tots.

Busquem nom

Tota gran aventura ha de tenir un gran acompanyant... nosaltres ja hem decidit qui serà el nostre! No ens acabem de decidir amb el nom... ens ajudeu????


PD. Ens encanta el teu regal Marieta! mil gràcies.... ;)

Mi Buenos Aires querido

Ja estem aquí, ja hem arribat!!!

Vam passar el vol... zzzzzzzzzz!!! S'entén que vam dormir tota l'estona???? Fantàstic! I no ens van demanar enlloc el bitllet de tornada! Tot rodó!







L'arribada a Buenos Aires: perfecte! Estem allotjades a un hostel al barri de Palermo. (Tango Backpackers Hostel a 49 pesos la nit)

Avui plou, per aquesta raó hem decidit quedar-nos a caseta i escriure al blog. Aquests dies hem estat "callejeando" per la ciutat i hem flipat!!!

Hem visitat el barri de la Boca, la Recoleta, Puerto Madero, Av. Florida i també el barri de Palermo... Tot preciós, el que més ens ha agradat, de moment, el bosc de Palermo, el que sembla ser el pulmó de la ciutat.

Un fet que ens ha cridat l'atenció de BA són les pintades que podem veure per la ciutat... Així, es reivindiquen diferents coses. En tota BA es poden palpar les reivindicacions i ja hem pogut veure una manifestació pels drets dels treballadors a les cooperatives. La vida associativa de la ciutat és important... Veurem si ens podem endinsar una mica més en aquest món!!!

Tenim un guia excepcional, Luis Fernando, un venezolà, estudiant de música electrònica a Buenos Aires amb el qual compartim habitació... Encara que mostra les mateixes dificultats que nosaltres per interpretar els mapes!!! Molt divertit, vam passar un bonic dia amb ell (Gracias Hombre!).

Una altra de les coses que ens va sobtar, va ser un arbre mil·lenari situat al barri de la Recoleta, encara que sembla estrany, va remoure sensacions. Ja que tot i que es palpa la història a cadascun dels barris de la ciutat, aquest arbre ha estat viu... i continua viu! Segons la Sandra, una pena no haber-lo pogut abraçar o seure a la seva falda ja que estava enreixat...



Encara no hem menjat un buen asado. Els preus del menjar, la roba i altres és molt similiar al d'Europa i ens hem d'ajustar el cinturó, sinó no arribem a final d'any. Quan cambien de zona, ja ens explaiarem.

Per cert, ja hem perdut la primera cosa, sorprenenment no ha estat la Sandra!!! la Marina ha perdut la funda de les seves ulleres... aisss! Intercambiant papers...



Marina PD. Ivan... intercambiant les sessions del gran Luciano... :) Cocolisa... De nou, casualment, he escoltat "somewhere..." Estàs sempre present....