Ens acomiadem...

... totalment convençudes que els somnis poden ser realitat i que la realitat és somni.

La cançó final... (només cal fer "click" a sobre)

QUE LINDO ES SOÑAR...

I ara, seguirem caminant, perquè la vida en si ja és un GRAN VIATJE...

TORNAREM!!!!!

La tornada a casa... (by Marina)

Penso en la tornada i em volten al cap tres paraules: acomiadaments, sensacions, retrobaments....

Aiiiisss! Els acomiadaments!

Com sempre, cal dir un "fins ara" a tantes coses que em costa fer-me'n a la idea; a fer i desfer la motxilla, a portar la casa a sobre tot el dia, a dormir a llocs ben diferents, a tenir un necesser enlloc d'un armari de bany, a viatjar amb bus, taxi, camió, ranxera, barca o qualsevol transport que se't presenti, a la cúmbia i la salsa a tot volum, a caminar sense pressa i sovint sense rumb, a no seguir horaris, a les rutines del viatje i a les novetats del dia a dia, a la gent bonica que t'ha mogut, a l'accent sudamericà, a l'arròs blanc, a esser sempre de fora, a no passar mai desapercebuda, a descobrir llocs nous, als sucs de fruites tropicals, al caos, a beure aigua en bossa, als interminables viatjes de 20 hores, a fer dit, a anar feta una porqueta, a les dutxes d'aigua freda, a no cambiar-me de roba i a fer servir les bugaderies un cop al mes, a canviar de moneda cada cert temps, a aprendre de cada persona i de cada segon viscut..... i buff! mil fantàstiques coses més!

Cal dir, però, que moltes d'aquestes coses, i dic moltes però NO TOTES, ja formen part d'un mateix i les seguiré vivint aquí, allà i a on sigui.

.... sensacions?

Després de 10 hores i mitja de vol i els típics retards sudamericans..... Benvinguda a Catalunya! I la primera sensació extranya: el SILENCI. M'he acostumat tant al caos, al soroll, a la música a tot volum, a la gentada, als crits.... que em resulta fins i tot una mica incòmode! D'altra banda, sento l'estomac buit, però no hi ha ningú que et vingui a vendre qualsevol cosa hipercalòrica.... si vull menjar, hauré de posar unes monedes a una màquina expenedora.... quin pal! Se'm treu la gana. Pujo al tren que em portarà a casa (el de les 15:54 es clar, hem arribat al continent dels horaris!) i... sorpresa! un cantant de hip hop al vagó, em solidaritzo amb la gent que he conegut i li planto una moneda.... a part d'això, de nou SILENCI. Ara les olors dels dies sense dutxa es comencen a fer evidents, a tots els paisos les olors son tan pròpies i taant diferents! Tinc pressa per un bon bany, o millor, posar-me jo i motxilla a fer voltes a la rentadora. Mentre penso tot això.... ja soc a Malgrat, el tren va molt ràpid, no? Fa un any em semblava una eternitat arribar a Barna, suposo que ara ja el temps és relatiu.... Aiiii! que difícil serà tornar a ser puntual, bé tranquils, de fet mai ho he estat!!!

Així va ser el viatge de tornada, ple de noves sensacions... ostress! Sona un missatge.... si és el meu mòbil!!!

Per fi els retrobaments...

Ara si, després de tant somiar ja no puc esperar més pels retrobaments, per les sorpreses! He aconseguit mantenir-ho en secret, gairebé ningú sap que soc aqui! Sense paraules!! es com si no hagués passat el temps! Emocions a flor de pell a cada retrobada.... L'extrema felicitat es tornar a fer una abraçada a tota la gent que m'estimo....

Això si, el primer retrobament: amb mi mateixa i el meu mon.... Ara diferent.... vist des de les mateixes ulleres, pero des d'una nova mirada....

I com es resumeix en unes linies: 13 mesos de vida, atravessar un continent sencer, 6 paisos, 20mil kms recorreguts i infinitat de gent bonica que ens hem creuat?????? doncs no en tinc ni idea.... pot ser tot és una paraula.... APRENENTATGE!

i per acabar dues imatges....

el primer mes....

el final i l'inici de nous projectes...

Gràcies a tots per compartir aquest somni...

Marina, perduda pel mon

Arribada a casa... (by Sandra)

Ja estem a casa! Ja fa uns dies, en el meu cas un mes. És el primer cop que escribim per separat en el blog i és que d'aquesta manera (cadascuna amb les seves sensacions), acomiadem (molt felices) aquest somni, això si, no us preocupeu, n'han crescut molt més de nous..

L'arribada apoteòsica, tota una sorpresa, ja que no ho sabia ningú. El retrobament va ser molt emocionant, les cares de sorpresa i les abraçades han estat el millor regal; sens dubte.

Del moment de l'aterrament, de la baixada de l'avió el que més em va sorprende va ser la olor... No ho podria descriure, però si que va ser més el que em va sobtar. I, també, l'individualisme: moltes persones caminant soles, moltes d'elles parlant molt pel telèfon mòvil, explicant-se coses que, de ben segur, a sud amèrica ho farien en persona... I l'amabilitat de les persones, molta gent és molt amable, sobretot ho he sentit a l'hora d'anar a comprar (em sobta que em vinguin a preguntar que necessito, quan a sud amèrica havia de trepar per una llarga cua i cridar molt perquè em fes cas la dependenta/t).

Els grans plaers, després de les grans abraçades, menjar, menjar tot el que se'm posa per davant, emocionar-me davant un tros de fuet, no hi ha paraules. Mirar una bona peli estirada al llit. Xerrar amb els amics, la familia, passejar amb la Shiva (la meva gossa). I, tot i que no toca parlar d'això, si ha estat un plaer per a mi últimament, veure com el poble s'uneix, indignat.

L'objectiu és ser breu, així que, de cap manera podria transmetre tot l'aprenentatge que ha significat per a mi aquest viatge. El que si que podria dir, és que avui, em sento una persona molt més oberta i amb un canvi d'objectius importants...

Escullo dues imatges, crec que al final, les dues signifiquen el mateix: APRENENTATGE.

(Faltes tu Ester, a aquesta foto)

Gràcies.

Sandrita... del Perú ;)

Records de Lokombia

Ho corroborem, Colòmbia és, en realitat, Lokombia.

Trobem que aquest pais ha estat el més difícil pel qual hem viatjat, no oblidem que a part de tots els paisatges, la gent increïble, l'arrós de coco, les fruites, els jugos, Colòmbia és un pais en conflicte i, aquest fet, es reflecteix en les relacions socials de la població, on la violència és la principal eina en la resolució dels conflictes i de resistència al conflicte, com a eina, el bon humor...

Tot, absolutament, tot es pot i s'ha de regatejar! Fet, que al final, cansa una mica, no oblidem que trobem el preu normal i el preu turista! Això si, la gent es solidaritza moltíssim i sempre hi ha algun descompte. Informació important: els busos es regategen, fet que nomès passa en aquest pais. Fer dit, és complicat, encara que no del tot impossible. Nosaltres no en vam fer, però si coneixem viatgers que ho van aconseguir i van viure una gran experiència.

El més bonic de tot: la gent! És molt amable i molt cordial, canvia molt el caràcter de la costa a l'interior. A Cali, es poden trobar les dones i els homes més bonics de sud amèrica, en part gràcies a l'ajuda de la cirugia estètica (amb els preus més baixos de tot el pais). La capital, Bogotà, és una de les més boniques que hem visitat, amb una vida alternativa i cultural important, amb events culturals gratuïts diaris, persones molt variopintes, passejar per la ciutat, ens va recordar una mica passejar per casa.

I... sobretot! El Carib, palmeres, cocos, fauna i flora espectacular! Relax i bona vida a molt bon preu... Escoltar l'accent caribeny amb els "Hola mi amol!" i altres expressions que tant ens han cautivat, la curiositat de les persones per conèixer la nostra cultura i compartir...

El fet que més ens ha sobtat, la gran presència militar i policial. I no només la presència, sinó també la intervenció, hem tingut un gran nombre de requises (registres) que hem patit, degut a les nostres pintes de hippies, i es que es tracta d'un país que viu molt de les apariències i els estereotips.

Els paisatges colombians són els que més ens han impactat i meravellat! Els viatges en bus es converteixen en tot un espectacle, amb una tendència espectacular al color verd, bosc, selva, planes, de tot es pot trobar! I, per suposat, el mar Carib, que vam trobar gairebé sempre en època d'onades, moltes vegades, l'aigua té una temperatura tan elevada que sembla que entris a la banyera en comptes de a la platja!

Colòmbia, un pais, ben boig.... Cautivador! O lo amas, o lo odias! I nosaltres lo amamos! Costa marxar, i com tot el que ens ha enganxat, deixem l'amenaça d'un TORNAREM!

Taganga - Palomino

després de 3 mesos junts... moment exaltació de l'amistat!

felicitaaats super hippo!

festeta a casa del chichi.....

si aixeques una pedra i trobes un militar es que estàs a colombia.....

palomino

retrobades....

compartint llit amb una... TARÀNTULA!!!!!!

i com no... la foto de la posta de sol a Taganga!

Penúltim destí: Taganga. Hi voliem arribar per Nadal, però al nostre ritme, hi arribem uns mesos més tard, al mes de març!!!! Què podem dir de Taganga? Lloret de Mar a la colombiana, és a dir, re contra turístic! Com sempre, escapem d'aquest ambient i arribem a Casa de Chichi, un hostal que ens han recomanat diversos cops durant el viatge i que, nosaltres també recomenem, bons preus i bona onda, encara que al principi l'amo és una mica sec, després és un encant. Datos importantes: cuina i batedora per fer juguitos! Ah! i tenen una habitació amb aire acondicionat (que heretem d'una parella d'asturians) i ens costa el mateix que la resta d'habitacions (20.000 pesos tots 3) ben barato! Què bé ho passem dins la nostra nevera!

Allà celebrem el cumple de l'Hugo i el fem sortir disfressat de Super Hippo (el nostre regal d'aniversari). També coneixem a dues parelles de prop de casa: catalana - vasc, i els asturians! Quina emoció... Dos dies amb ells i perdem el nostre accent estrany, el que ens fa pensar que aviat, aviat, parlarem com els de casa...

L'objectiu d'arribar a Taganga es visitar el Parc Tayrona, que es veu que és una meravella. Ja us avancem, però, que mai ho arribem a fer. La raó, com sempre, els preus, i és que a més de ser cara la entrada, és car penjar l'hamaca als càmpings, difícil cuinar i desorbitats els preus dels restaurants del lloc. A més, descobrim que ni tan sols és de Colombia, si no que la empresa que ho gestiona és francesa, demanem si, al menys a l'Hugo el deixen entrar gratis, però ni eso... Així que no hi anem i decidim anar a Palomino, també Carib, on han viatjat la catalana i el vasc... i podem fer retrobada!

Palomino, és un petit poble de pescadors situat a la costa caribenya... Anem a parar a un càmping a la vora del mar (preciós) El camping de Rosa, on hi ha mosquits cocodrils amants de la sang europea! Hi ha una desembocadura del riu (no sabem el nom) al mar, i és preciós, segurament, amb sol, encara més. Quina és la pena: que ens enganxen dies de pluges torrencials, així que no ens queda una altra que passar-nos el dia a les hamaques i cuinant... Quin sacrifici! Això si, una pena no disfrutar dels nostres últims dies al Mar Carib... Tornarem ben blanquetes cap a casa!

De Palomino a Taganga de nou, a fer el comiat del Carib... Fantàstic! I, tornada a Bogota!

Bogotà i el seu bogotrax

Seguim en el nostre descobriment de la meravellosa Lokombia i, probablement, trobem a Bogotà la màxima representació del pais... Com sempre a les capitals podem trobar la concentració del país en un mateix espai en busca de noves oportunitats que no sempre es troben.

Nosaltres arribem al barri de La Candelaria, en busca d'un hostal recomanat al qual mai hi arribem, ja que no hi ha habitacions (o no ens volen donar, no ho tenim gaire clar), això si, arribem a la casa de l'Ilaisha (s'escriurà aixi?), un tipus jamaicà amb una bona onda increible. L'hostal està habitat per grans personatges als quals els hi acabem agafant un gran carinyo, a més de l'Onix, la gata bebé i el gos d'uns viatgers/ciclistes argentins que ens fan alegries cada cop que arribem. L'hostal està a la plaça de La Candelaria, i el recomenem enormement. Això si, s'han de tenir moltes ganes d'escoltar reggae, hip hop i accent caribeny a totes hores.

la candelaria

Otto a casa de l'Ilaya...

la caja boba, la TV de casa

La raó del nostre viatge a Bogotà (perquè si mireu un mapa no ens agafa de camí) és el Bogotrax, un festival de música electrònica gratuït que es realitza a tota la ciutat durant una setmana (tipus de música: techno, hard techno, minimal, drum & bass) iujuuuuu! Hem de dir, que al final, nomès hi anem un dia (i mig), massa gent i al nostre hostal les festetes reggaes ens tiren moltiiiiissim! S'està molt bé a casa... Tinguem en compte també: a Bogotà fa fred i plou!

Us volem parlar d'uns llocs ben especials: les olles. Què són? Doncs són l'inframón... Existeixen a tot Colòmbia, però la més gran es troba a Bogotà i es diu La Ele. Es tracta d'un mercat de droga, on es troben concentrats tots els drogaadictes de la ciutat i de la regió, però en unes condicions, com ja s'ha dit, infrahumanes. Es un conjunt de carrers on hi ha paradetes on es venen drogues de tot tipus... Horripilant! I el lloc, es troba situat a una quadra de la casa presidencial... Ben boig: LOKOMBIA!

catalunya als carrers de bogotà.....

Bogotà, doncs com sempre que trobem un bon lloc per estar-hi... no la visitem gaire! Però ens encanta l'ambient, que ens recorda molt sovint a Barcelona, gent molt alternativa i amb una onda molt especial i bonica... Disfrutem moltissim, marxem cap a Taganga ja que arriba el cumple de l'Hugo i encara ens queden ganes de Carib. Un altre cop cap a munt! A regatejar el bus... que els preus són desorbitats.

Cartagena de Indias

Cartagena és la ciutat romàntica per excelència de Colòmbia! Amb un barri colonial a on vivien els espanyols i on les muralles parlen per si soles.... muralles construides amb la sang dels esclaus que ja no servien per treballar... històries dures entre els murs....

http://www.youtube.com/watch?v=PqmLPeL8aj4&feature=related

Nosaltres vivim al barri de Getsemaní, es el barri a on vivien els esclaus, que també es realment encantador. Dormim a la pizzeria - restaurant Pavia, a on aconseguim una habitació per 35.000, prou bé per ser al centre d'aquesta ciutat re cara!

A Cartagena fa tanta, però tanta calor que no es pot fer massa més que estar davant del ventilador i sortir quan el sol es pon a viura la vida dels carrers de la ciutat, i parar a qualsevol bar per descobrir el son de la salsa colombiana i trasnportar-se en el temps, per imaginar-se com havia de ser la ciutat quan la gent arribava a aquest famós port per buscar-se la vida.

Tot això explica una mica el caràcter de la gent de la zona, el fet és que tothom té negocis, diriem no del tot legals, per intentar viure una mica millor. És en aquesta ciutat a on també comencem a entendre una mica la història d'aquest pais tan boig, els militars omnipresents i la història dels seus grans "narcos" que tenyeixen una mica el caràcter de la societat colombiana.... en efecte: un pais que s'ha de viure per entendre'l.... no deixa de sorprendre'ns cada dia!!!!

aquesta és la cartagena que vam conèixer.... de nit!!!