Records d'Argentina

Després d'estar gairebé 4 mesos voltant de Sud a Nord (d'Usuahia a La Quiaca) ens acomiadem d'aquest pais amb mil experiències viscudes i molts aprenentatges. Potser algun dia tornarem... Això esperem!

Quin ha estat el lloc que més ens ha agradat? Els que ens seguiu ja ho sabeu... El Bolsón. Allà vam passar tot un mes i va ser, realment, màgic. Contacte amb la natura i amb nosaltres mateixes... que hem d'explicar.. ja ho sabeu tot!!!

Tampoc oblidarem els paisatges verds de la patagonia, i els cerros de colors del nord del pais, i els glaciars... i tantes coses. Hem vist pingüins, foques, lleons marins, armadillos, llames, alpaques, vicunyes, burros, condors, àguiles...

I què podem dir del menjar? uuuummmmhhhh... Fantàstic! Ens ha fet agafar alguns quilillos de més!!! Asados, bonissimes empanades i el dulce de leche!! Ah! i no ens oblidem del bon vi argentí i del mate que hem compartit tot el camí.

I la música? Aquesta ens ha acompanyat en tot el camí: Bersuite Vergarabat i la musica tradicional: chacarera, cuarteto, copla...

Fins i tot vam cambiar la forma de parlar, ja deiem recopado o rezarpado o relindo quan alguna cosa ens agradaba. Menjavem choclo, zapallo, zapallito, arvejas o maní i comptavem els carrers per quadres, feiem dedo i ens levantaven al toque! i de tant en tant... "armabamos algun quilombo"!! :P

Com hem viatjat? La part de la Patagonia (feia fred!) amb bus i la resta gairebé tot a dit, en autos, ranxeres o camions, que fins i tot hem conduit nosaltres i no ens podem oblidar del nostre estimat Ford Falcon per la mítica Ruta 40!!!

Realment, un pais que et fa sentir petit amb la inmensitat de la naturalesa. Ens han quedat molts llocs per disfrutar així que.. qui sap? potser tornarem l'any vinent!!!

Fins sempre Argentina!!!!

San Pedro d'Atacama

Després dels tristos acomiadaments vam sortir d'Uyuni de matinada amb bus direcció a Calama (Xile). En teoria eren 12 hores de bus; però ens esperaba un dels pitjors viatges en bus, tot i que ara sabem que no és el pitjor... perquè Aixó és Bolivia! i et pot passar qualsevol cosa...

Vam arribar a la nit a Calama, gairebé un dia sencer al bus, després d'esperar quatre hores entre les aduanes. El bus va parar al davant d'una especie de mercat enmig del desert, feia molt d'aire i, fins i tot, vam veure volar matalassos. Després ens van fer esperar entre la tempesta de sorra a la frontera de Xile, on vam quedar de color marró envoltades per una capa de sorra del desert... Sort que feia dies que no ens dutxavem!!! Després de menjar poc més que sorra vam arribar a Calama a la nit. Vam dormir i al dia següent cap a Sant Pedro d'Atacama!

San Pedro és un petit poblet d'adobe situat al bell mig del no res, del desert més àrid del món. La pega és que és molt turístic i tot, tot s'ha de visitar per força amb tour, ja que no hi ha transport públic. Degut a la nostra poca predisposició pels tours, l'única sortida va ser en bici, vam visitar el Valle de la Muerte i el Pukara de Quitor, uns quince quilòmetres en total... I vam deixar per altres moments els geysers i les lagunes, les aigües termals....



La resta de dies vam acabar disfrutant de magnífics asados amb la gent xilena que hi havia al hostel, un lloc molt místic amb gent molt agradable. Vam sortir a beure els últims piscos i a disfrutar la festeta xilena, encara que haviem de buscar els clandestinos (festes il·legals que es feien a les cases) ja que els locals tancaven a la una de la matinada! Les nits en el desert són espectaculars i no podiem caminar si no era amb el cap en l'aire.


Segurament, San Pedro ens hagués atrapat, ja que la seva onda (salvant la part turística) ens va recordar a el nostre estimadissim El Bolsón. Però vam marxar cap a Arica, per entrat a Bolivia i trobar-nos amb el germà de la Marina!!!!

El nostre antitour... SALAR D'UYUNI

Bé, la nostra història comença a la Quiaca, on passem caminant la frontera Argentina - Bolivia fins arribar a Villazón. Allà, agafem el tren cap a Tupiza, ja que ens han comentat que els tours des d'aquesta ciutat son molt més interessants que no pas des d'Uyuni, així que passem unes quantes hores sobre l'Expresso del Norte, un tren bastant comfortable, però amb cumbia durant hores com a música de fons... pfff! Això és Bolivia!

Arribem a Tupiza. Baixant del tren ens ataquen ple de persones per anar a dormir al seu hostel! En trobem un de preciós per 20 bolivianos (9 bv= 1 euro), el millor en el que hem estat fins ara. Amb uns matalassos gegantins. Allà passem uns dies d'agencia en agencia, buscant el millor tour. Aconseguim algunes rebaixes i acabem totalment saturats!!

Llavors passa quelcom inesperat... Resulta que el nostre desastre amic Hugo jugant al joc de les pel.lícules, intentant imitar a Godzilla, trenca un termo per l'aigua calenta (que feia passar per un edifici). Pel matí, ens trobem a la dona de la neteja, realment angoixada i ens explica que el seu jefe (que es el mateix que ens vol vendre un tour) li vol descomptar el preu del termo a ella, que correspon a la meitat del seu sou. Imagineu! el seu sou son menys de 25 euros al mes!!!! Així conversant amb ella ens adonem que, realment, qui guanya els diners dels turistes son les empreses i els empresaris, mentre que exploten els seus treballadors. En aquest moment , tot i que ens adverteixen que no és possible, decidim fer el salar per lliure perquè ens neguem a col.laborar amb l'enriquiment d'uns pocs.

Volem marxar en bus, però es festa i tot esta complert, així que intentem marxar a dit. Passem moltes hores esperant a la tranca (que és la barrera que hi ha a la sortida de totes les poblacions), volem arribar fins a Uyuni, pero Atocha ens va bé, ja que està de camí. Un camioner molt amable ens puja al seu camió, fem com una mitja hora de recorregut i, per sort, ens trobem la carretera tallada. Per què diem per sort?? Doncs perquè el camió no anava a Atocha, sino a "Cocha", o sigui Cochabamba. Atocha estaba a uns 100 km, a Cochabamba arribabem dos dies despres... Bufff! Ens toca carregar les motxilles uns 5 km per tornar a la tranca, el que fa riure a tothom que està allà! Amb el cap baix, però havent passat un preciós dia conversant amb la gent i jugant amb els nens de la tranca, tornem de nou a Tupiza i comprem un bitllet de bus per al dia següent.

Arribem a Uyuni, pero no ens volem quedar, ja que és molt i molt turistic!!!! Investiguem: no tenim opció: o paguem una pasta per un taxi o marxem al dia seguent en bus com tots els mortals. Ens quedem a dormir a Uyuni, resulta que és festa, per aquesta raó tots els busos estaven complerts. La gent balla cumbia al carrer, molt i molt alcoholitzada, descobrim un alcohol potable de 96° que prenen per emborratxar-se... Bufff! Impresionant. Dormim al Hostel Cactus, a on passem molt de fred!! I al dia següent cap a... Colchani!!!

Arribem a Colchani sense cap problema. És el poble a l'entrada del salar i sembla, realment, abandonat, excepte quan a una hora en concret, paren tots els tours que es dirigeixen al salar... Buff quin agobio!! Allà aconseguim dormir a un hostel de sal (l'únic que hi ha) per 25 bv. Gens de bona onda, però un bonic lloc i una bonica posta de sol! A la nit fa molt de fred! No hi ha res per menjar i la dona del hostel no ens vol ni escalfar aigua! Total que tenim sort: arriba un tour i la cuinera ens fa una sopeta! ueeee! Passem la nit amb el xòfer i la cuinera i ens expliquen opcions per recorrer el salar sense tour!!! yeah! :)

Al dia següent sortim disposats a agafar un bus cap a la Isla del Pescado... (una illa que es troba enmig del salar). NO ens hi volen portar, segons diuen per no fer competència als tours.... grrr... un altre cop es fa present el monopoli d'aquestes empreses! Així que acabem a Llica. Un petit poble tocant amb la frontera amb Xile, a l'altra banda del Salar. Allà dormim a casa d'una mamita, en un garatge, per 15 bv... Des d'allà, intentem aconseguir algun bus que ens dugui a Tahua, al nord del salar, on hi ha un volcà i podrem caminar per sobre del salar. Ho aconseguim... la sorpresa: el bus es per a nosaltres sols i a més es desvia del recorregut habitual per a portar-nos!!! Menudo viajazo!

Però, recordem, això és Bolivia, així que... no ens arriba a deixar a Tahua... Ens deixa enmig del no res, amb la Marina esguinzada, perquè la molt potes... baixant del bus cau de morros i es fa un bon esguinç al turmell! Al mateix lloc exactament que la Sandra fa uns mesos! :P


Tot i això aconseguim arribar caminant a Tahua. Allà ens diuen que només hi ha dos hostals molt i molt cars... Però que hi ha un que és on dormen els xòfers dels tours... Allà anem i... sorpresa... Hi ha unes vistes espectaculars al salar i és re barato, amb una mamita que ens fa el sopar i l'esmorzar per un molt bon preu... Així que... allá ens quedem tres dies!!


Fa molt de vent i molt de fred (arribem a menys 20 graus a la nit!!!) i no tenim gaires més possibilitats. Tot i així anem a caminar pel salar.


A la tornada, hi ha un xòfer al hostel que ens convida a anar amb ell i el seu jeep de cinc estrelles al poble del costat a veure un museu... pel qual també ens regateja el preu! Uuaaa! Al final, fem un mini tour... de gratis! i amb un xòfer de molt bona onda!

No tenim transport per tornar a Uyuni, i l'Hugo, un dels francesos, ha de marxar urgentment ja que ha d'agafar un vol des de Buenos Aires... Un altre cop molt afortunats, passejant pel poble ens trobem uns treballadors que volen marxar, però que estan buscant a 5 persones que volen marxar i no saben qui son! Som nosaltres!!!!! Al dia seguent està previst sortir a les 6 de la matinada. Ens aixequem... però no arriben fins les 10!!! Això es Bolivia. Viatgem una mica incómodes, els nois a la caixa i nosaltres ben apretades a darrera de la furgo. Tenim previst arribar en 2hores... jajajaja! Ni en broma... passen com unes 5 o 6 hores! Ben boig tot!

Arribem a Uyuni... fa molt de vent i molt molt de fred, per aquesta raó es talla la llum continuament de tota la ciutat. Passem hores a l'estació de tren... però tampoc hi ha llum... així que juguem a daus a les fosques. A les 3 de la nit, surt el nostre bus cap a Calama, tornem a Xile, cap a San Pedro d'Atacama, el desert mes àrid del mòn. El policia de l'estació de tren ens fa fora a la una, ha marxat la llum de nou... Què és el mes increible? el cel! A tanta alçada i sense cap mena de llum es veu tot espectacular! I tenim de regal un cometa! Guaaau!

El dia a Uyuni es fa difícil, ja que és l'acomiadament del trio francès... Amb qui hem compartit un mes de viatge i ara.... com costa separar-se!!!! El millor es que sabem que hem trobat a uns amics i que els retrobarem de nou... sigui a França, a Barcelona o a Sudamèrica... Ha estat molt bonic el viatge amb vosaltres, ple de moments molt màgics! Fins aviat nois!!!!

a punt d'arribar a la frontera.....

Portem ja molts de dies sense escriure... de nou. Però això no vol dir res més que som unes bones PERDUDES.

Bé, us vam deixar a Salta, ja ha passat molt desde llavors. Salta, com a ciutat no ens va agradar gaire... Però vam arribar just per la festa de Güemes i ens vam empapar de folklore tradicional, balls, cants... Boníssim!!! A part a Salta hi ha el Paseo Balcarce, que es un carrer ple de pubs i discoteques on passar la nit... Molt interessant. :P

Això si, quan acaba la festa, s'amonteguen un piló de policies, semblants als antidisturbis, que formen una cadena per tot el carrer i fan fora a tots els habitants dels pubs... Va ser molt curiós veure això, i també discutir amb un policia sobre quines eren les raons per les quals feien fora a la gent d'un espai públic... la resposta no va ser del tot satisfactòria, però ho vam deixar córrer.

Des de Salta ens van comentar que no ens podiem perdre un petit poblet anomenat Cachi, que es troba a prop de la ciutat, per una ruta una mica tortuosa i a on no hi arriba el transport públic. Així que un diumenge de juny, curiosament el dia del pare a Argentina, ens plantem a la ruta amb l'Amparo disposades a fer dit per anar a passar un dia al poblet. L'aventura no va ser precisament al poblet, si no a la ruta... Vam acabar fent dit amb una bandera argentina i un cartell que posava: "mi padre está en Cachi. Lleváme con él". En fi, que es va parar mooolta gent, erem tot un espectacle... pero mai vam arribar a cachi... jejeje!

A Salta ens vam reunir de nou amb el Gus i la Clem, també l'Hugo (els francesos) i ja veniem viatjant amb l'Amparo (la valenciana)...el grup creix... aquí comença el nostre viatge en gran grup! Una meravella!

Trajecte 1: Salta- Purmamarca: Viatge sorpresa a Salinas Grandes.
De Salta vam sortir cap a Purmamarca... Vam tenir un viatge molt bonic, ens va "aixecar" un camioner, vam arribar abans que els nostres companys de viatge que ho van fer en bus, i el camioner, anava cap a Salinas Grandes, així que allà ens vam plantar! Vam visitar les salines, salvant-nos del tour... un regalet del viatge.


Purmamarca és preciós, amb el cerro siete colores.... realment el paisatge és de tots colors... un plaer pels sentits, això si, molt i molt car, sense gaire vida. Vam dormir a casa d'uns artistes que ens van deixar una habitació a un mòdic preu, no ens va agradar gaire la onda i vam pirar al dia següent, després de fer alguna excursió i passar la nit al pub, amb la gent del poble compartint música, bon vi i cervesa argentina.


Trajecte 2: Purmamarca- Tilcara: Aquest cop, en bus!
Aquest cop, vam viatjar en bus... Poques hores de trajecte i a un bon preu. Vam arribar a Tilcara, un pèl menys turístic que Purmamarca, un poble amb molt bona onda. Vam arribar a un hostel que semblava un petit poblet amb la seva plaça i tot. Allà vam celebrar "a lo grande" el dia de Sant Joan, vam tenir petards i tot! Tot i que no eren per nosaltres, van esclatar.

A Tilcara vam passar uns bons dies, vam visitar La Garganta del Diablo i el Pukará. La primera després d'una caminata a ple sol que ens va matar, va valer la pena, ESPECTACULAR, vam arribar també a la cascada, on vam passar una bona estona admirant el magnific paisatge. El Pukara son unes ruines índigenes, molt semblants a les que vam visitar a Quilmes, però en petit.




Trajecte 3: Tilcara- Humahuaca
Humahuaca, sembla un complex turístic. Des del poble es poden fer diferents excursions, però vam arribar i vam decidir marxar en el següent bus a un poblet molt menys turístic. Vam passar la tarda des de la part més alta del poble, veient passar tot un seguit de turistes en manada seguint el guia. El poble en sí, no té res gaire interessant, això si, les vistes, molt i molt boniques. Vam tenir la sort de trobar un habitant del poble que ens va explicar la història dels indígenes del lloc i com el turisme mal portat afecta als habitants originàris. Un bon record d'aquella tarda.

Trajecte 4: Humahuaca- Iruya
Iruya és un petit poble situat a 3700 metres d'alçada. Preciós. El poble està conformat per quatre carrers tots en pujada (o baixada) tot i que recordem molt més les pujades! Tant que vam arribar a Casa de Asunta, el lloc on ens vam hospedar, vam veure la preciosa terrassa, les precioses vistes a la montanya i no vam sortir mai més d'allà. Fins quatre dies després. Ohhhhhh!




A Iruya ens vam haver d'acomiadar de l'AMPARO. Ella ha estat una gran companya de viatge, l'hem anat trobant per tot arreu, des de Puerto Natales. La bona onda va estar present des del primer moment. Desprès de ser veïnes durant molt de temps, vam decidir ser companyes de viatge, després, ja, amigues. Hem après molt d'ella i de la seva manera de saborejar la vida. Trobar-la ha estat un regal del viatge i volem que sàpiga que ja ve amb nosaltres TOT el viatge i que esperem la retrobada impacientment! Sigui on sigui!!! MOLTA SORT! Et trobem molt i molt a faltar!

Trajecte 5: Iruya- Yavi
Després d'Iruya vam viatjar fins a La Quiaca, a la frontera amb Bolivia, ja amb destí cap al Salar d'Uyuni. Primer, però, vam voler fer parada a Yavi, un poblet del qual ens havíen parlat molt i molt bé, molt poc acostumat al turisme. De La Quiaca a Yavi, no hi ha transport públic, però cap problema, perquè la gent que té cotxes, per un mòdic preu t'hi acosta.

El lloc ens va meravellar, totalment desèrtic, sense cap més turista que una parella que ja havíem trobat a Iruya... El poble gairebé per nosaltres sols i vam arribar a casa d'una mamita que ens va acollir esplèndidament (tot i que després ens vam adonar que no era més que un intercanvi monetari.. una pena!). No hi havia gas i tampoc gairebé menjar, així que vam haver d'escapar-nos a La Quiaca a buscar aliments i fer asados obligats en la gelor de la nit... Buff quin fred!

Allà vam veure petroglifics (pintures dels habitants índigenes, A.C), vam passejar per un riu, amb la seva cascada encantadora i, fins i tot, ens vam poder banyar al riu, una remulladeta fins a la cintura, que encara fa fred!!!

També vam decidir fer una excursió de tot el dia per anar a la Laguna Colorada. I si.... vam trobar un flamenco!!! ueeeee! realment el camí va ser fantàstic... caminant pel mig del desert, entre cactus, llames i guiant-nos per les montanyes... unes molt curioses que es diuen els 7 hermanos.


Vam marxar abans de lo esperat, tot i que el lloc ens encantava, ja que voliem arribar a Bolivia amb tren i, així, cambiar de transport... Ara.. ens falta la moto, la llama i el vaixell!!! :)

Pròxim capítol.... SALAR D'UYUNI!!! el nostre antitour....