miércoles, 12 de mayo de 2010

De boludo a huevón...


Estem contentes... hem aconseguit sortir d'Argentina... i ahir vam dir adéu a la MAGNÍFICA Patagònia de la qual hem estat gaudint més de dos mesos.

Estem a Xile i ara deixem de ser unes boludes (llenguatge argentí) i passem a ser unes huevonas (llenguatge xilè). Deixem de ser unes gallegas locas per passar a ser catalanes televisives (més tard us expliquem el per què...).

Com hem arribat fins a Santiago de Xile?? Vam sortir dimarts a les 10 del matí de Villa la Angostura amb un cartell de cartró reutilitzat patètic que deia Xile. Vam estar a la ruta una hora fins que una familia encantadora ens va levantar fins a la frontera amb Xile. Vam creuar l'aduana d'Argentina caminant... un subidón! El senyor policia no sabia com tramitar el paper de sortida sense que anéssim amb un vehícle (molt amable però amb un nombre molt reduit de neurones).

si, si... A PIE!


Allà a la frontera vam demanar a un camioner si ens podia acostar a la frontera d'entrada a Xile, a uns quaranta quilòmetres, dit i fet. Vam fer un viatge molt bonic en la seva companyia i ens va acostar fins a Osorno que era el nostre primer destí, a dues hores de la frontera.

"Yo para ser feliz quiero un camión"

Com que era d'hora i vam arribar abans de lo previst vam decidir continuar el més amunt possible. Ens vam plantar amb un cartell nou, més elaborat que el primer, que deia Santiago (a uns mil quilòmetres de distància). A una betzinera que ens va recomanar el conductor del primer trailer, vam dinar i en una hora... estàvem sobre un altre trailer camí a Santiago.

Particularitats del tràiler en el qual viatjàvem: eren dos conductors, fet que dificultava la mobilitat dins la cabina, ja que està preparada només per a dos persones. Tot i així els xofers van fer tot el possible per tal que estiguéssim el màxim de còmodes. Els conductors, dos penjats de la vida encantadors! Molt joves per ser conductors i molt i molt divertits... Una altra de les curiositats, la càrrega del camió eren... VAQUES i TOROS!!. Així que vam estar envoltades durant 12 hores d'una olor bastant particular. Tot i això vam intercanviar moltes experiències i maneres de viure i vam riure molt. Vam disfrutar moltíssim. Ens van convidar a sopar fins i tot!

Teniem previst arribar a les 3 de la matinada a destí. Fent parades per comprovar l'estat dels animals. Quan un dels animals havia caigut a terra, l'aixecaven mitjançant descàrregues electriques!!! La Sandra va estar durant tot el camí madurant la idea de fer-se vegetariana.

Arribem a Xile a les 6 de la matinada, havent sortit a les 4 de la tarda. Van ser 14 hores de camió i vaques!!!! Com que és una hora no massa recomanable per caminar per Santiago, els camioners ens proposen anar amb ells a portar les vaques a destí.

Així, obrim els ulls, per primer cop, a la ciutat de Santiago, dins el seu escorxador!!!!!! Les vaques, comencen a seure per dormir i el camió es mou, mentre tots estem dormint dins, els camioners, compartint llit, i la Marina i jo, dormint cadascuna a un seient. De fons, els crits dels porcs que, segons ens diuen, comencen a desesperar per l'olor a sang (algú es vol fer vegetarià?).

...al matí perdudes per l'escorxador de Santiago....

Quan despertem pel matí, ens trobem a l'escorxador. En el qual passem unes quantes hores, amb el seu olor i els crits dels animals incorporats. Descarreguen el camió i, nosaltres, esmorzem allà mateix (va ser una mica dur). Què sapigueu que el paté es fa amb TOTES les parts del porc (algú vol menjar paté?). Passem, superant tot això, un matí molt divertit i curiós en companyia dels ja, nostres amics conductors.

Després ens acosten al centre de la ciutat i... ara bé la raó per la qual diem que a Xile som les catalanes televisives. Doncs bé, arribem a la ciutat, ens penjem les motxilles, creuem un parell de carrers i passem a una plaça (passats uns 10 min. de la nostra arribada). Veiem la televisió i ens diem, ara ens grabaran. Al cap d'uns segons, estem rodejades de molta gent fent-nos fotos i la càmara grabant-nos tots els morros (recordeu que hem passat moltes hores a un camió amb vaques i a un escorxador, sabem que les pintes horribles, però suposem que la nostra olor no és del més agradable).

Què passa? Doncs que una parella de Ken i Barbie, famosos per un programa juvenil tipo reality show pelea viene pelea va, ens demanen per ajudar-los a guanyar un departament a un concurs. Els contestem que si, totalment flipades, mentre tenim cadascuna a un costat, al Ken i a l'altra Barbie, el que fa que la gent del carrer també ens faci les fotos a nosaltres.

I què ens demanen? Què els ensenyem durant 30 segons el nostre ball i cançó regional!!!! I què interpretem??? LA SARDANA. imagineu-vos.... La Marina ballant i la Sandra cantant tiririririri! Els ninos de plàstic imiten a la Marina i acabem tots agafats de la mà, desitjant que passin 30 segons molt i molt ràpid! Tot això carregades amb les dues motxilles cadascuna!! Ultimament estem difonent la cultura catalana.... tot i que som conscients que potser la sardana ha quedat una mica desastre! :P

En fi.....entrada triomfal a Santiago de Xile!!! I per celebrar-ho hem sopat: POLLASTRE!

lunes, 10 de mayo de 2010

Continuem a dit....

Avui hem deixat enrere Bariloche i els seus llacs, totalment disposades a arribar Xile. El nostre destí: Santiago de Xile, que es troba a uns 1100 km. Sabem que Bariloche està situada a la ruta que fan els camiones xilens per anar de sud a nord, així que era una tasca suposadament fàcil.

Després de fer unes quantes voltes amb el bus urbà (ens hem passat la parada) per sortir del centre de Bariloche fins a la carretera a on poder fer autostop, i del típic control policial a on ens demanen el passaport (ens sembla que la policia argentina ja segueix tots els nostres moviments!!!) no han passat ni 5 minuts fins que s'ha parat un cotxe.

No era un trailer xilè, sinó un cotxe argentí, pero s'han d'aprofitar les oportunitats, així que hem pujat per avançar una mica. Resulta que al final el senyor ens ha portat a fer una ruta turística pels voltants.

Hem pujat al Cerro Bayo, un centre d'ski on es veien les vistes del llac Nahuel Huapi i després ens ha portat fins a Villa La Angostura, un petit poble en plena serralada patagònica, que forma part de la ruta dels 7 llacs.

Vistes des del Cerro Bayo amb en Luis


Badia del Llac Nahuel Huapi

Total, que seguim a Argentina... a 25 km de la frontera amb Xile! i.... voliem arribar a Santiago???! ingenues!!!!! Hem avançat només uns 70km.... serà que no podem sortir d'aquest encantador pais!!!

Demà ho seguirem intentant...

Les petites coses que ens fan sentir a prop...



Siii! El 23 d'abril...
ens van regalar una ROSA!






Ens vam passar el dia demanant-la i difonent la cultura catalana arreu de... El Bolson!

Aquí va la prova ... una rosa de paper feta per l'Amparo, una enamorada de la vida, amb la que ens anem creuant pel camí...!

Va ser un feliç Sant Jordi :)

Una setmana a Bariloche...

Finalment va sortir el sol a Bariloche, i amb el sol tot va cambiar de color... al poder passejar per la natura, també va cambiar la nostra visió de la ciutat. Finalment ens hem quedat una setmana!!! Realment hi ha un entorn natural que fa especial aquest lloc. Es la regió dels set llacs. Aquí va un mapa per que ens ubiqueu al món....

http://maps.google.com.ar/maps?f=q&source=s_q&gl=ar&hl=es&g=San+Carlos+de+Bariloche%2C+R%C3%ADo+Negro&q=bariloche&btnG=Buscar+en+Google+Maps

La ciutat està rodejada pel llac Nahuel Huapi, on vam veure una posta de sol impresionant... Aquí van les fotos....




Hi ha diferents montanyes per a fer trekkings... però ja ens coneixeu, vam escollir les més fàcils.... :P Vam pujar al Cerro Otto (unes dues hores caminant) on et queda la ciutat als teus peus.

Vistes de la ciutat des del Cerro Otto

Marina, com diuen aquí... flasheada

També vam fer una part del Circuito Chico (que es el més petit del circuit dels llacs) i que és l'únic que es pot fer caminant. La resta d'opcions queden obertes només als viatgers amb plata que poden llogar cotxes.... A aquestes alçades el nostre pressupost ja no ens ho permet! Per cert, aceptem donacions o que sapigueu que hem après a fer braçalets amb caire sudamericà, els venem per un mòdic preu.

Del circuito chico destaquem el Parc Natural de Llao Llao, a on hi ha un caminet idílic que et fa sentir dins un conte de fades.... caminant entre branques de bambú i altra vegetació que s'uneixen al centre formant arcs naturals. Entre galeta i galeta, admirant els colors càlids de la tardor, vam arribar al llac Moreno i a una caleta del Lago Escondido, a on ens vam quedar adormides fins que es va fer fosc. El camí de tornada no va ser un conte fades, sinó més aviat un conte de por.... rollo la bruja de Blair, perseguint-nos entre les branques de bambu. Vam fer el camí en la meitat de temps!!

Sandra perduda al caminet de les fades

Arrayanes son uns arbres autòctons, únics al món.

Llac Moreno



****No hi ha fotos del Lago Escondido... ens vam quedar adormides***

No podiem marxar sense pujar al Cerro Campanario. Segons en National Geographic, des del cim es pot admirar una de les 10 vistes més boniques del món. Volem puntualitzar que només era una pujada de mitja hora, que es va convertir en un sacrifici, ja que haviem tornat a casa molt aviat al matí, després de descobrir la nit barilochense. Bé, no sabem si son les millors vistes del món però vam quedar totalment impresionades. Les fotos no capten tota inmensitat de les vistes dels llacs.


I... per finalitzar, no podem deixar de parlar de casa d'en Renato (un dels nostres millors amfitrions de couch), dels seus amics, dels sopars, del vi argentí i de la nit de Bariloche. Espectacular! Recomanem el Pattanuk, un bar al costat del llac, que ben bé podia ser qualsevol xiringuito de la costa brava... però el més destacat el bon rollo que hi havia.

Bariloche at night... Amb en Renato, l'Eva i l'Esther...

miércoles, 5 de mayo de 2010

La natura turística de... Bariloche

Ja hem sortit de El Bolsón!!!! Dies més tard del que vam escriure al post... però ho hem aconseguit!!! Ja estem fora! Ens ha costat moltíssim! Hem disfrutat, hem descansat, ens hem cansat, hem passejat, hem jugat, hem ballat, hem après, hem fet amics... tantes coses! Hem fet niuet per un temps a El Bolsón i ve amb nosaltres una gran part d'ell.

Abans de marxar, vam tornar a pujar a la montanya. Un altre cop, vam dormir al refugi La playita (podeu veure fotos més avall). Un altre cop, vam ser unes afortunades. Dissabte, que era dia festiu (dia del treballador; que nosaltres no vam poder celebrar; jejeje!), els gauchos (paisanos del lloc) estaven de festeta. Va ser una gran sorpresa, quan van arribar al refugi on estàvem i van començar la festa. Així, vam escoltar cançons tradicionals, els vam poder mirar quan ballaven i també vam poder observar la seva gran borratxera... Vam menjar carn que ens van oferir, amb pa cassolà del refugi... Diuen que no és gaire normal que passi això... Vam tenir oferta d'amor fins i tot. Ens van convidar a montar a cavall, en plena nit, sense estrelles, ni lluna, sense veure res!!! Aiiiissshhhh! que divertit va estar tot! Una mica de folklore argentí.

Ara estem a Bariloche. L'allotjament ens l'ofereix en Renato (de couchsurfing) amb la seva caseta al centre de la ciutat i la bona onda incorporada! La primera impressió de la ciutat va ser bastant negativa, ja que és un lloc molt turístic. A més, la ciutat ens va rebre amb pluja i fred... tancades a casa sense fer res... Bufff! com va costar! Avui, per primer cop des del dilluns ha sortit el sol. Així que ja hem sortit a la montanya! Allà dalt ha canviat la nostra impressió de Bariloche. És preciós! Una pena la preparació turística de la ciutat! Però ens quedem uns dies més... a seguir disfrutant de la natura.

Per sort, estem fora de temporada i estem una mica lluny del turisteo que hi deu haver a l'estiu o en ple hivern, ja que és un centre per esquiar. Ah! Una cosa molt important: Bariloche està ple de botigues de xocolata, hem trobat una nova distracció: mirar un aparador amb una font que raja xocolata!!! Ara bé, la xocolata no és com la de casa; no trobem xocolata amarga! Qui ens vingui a visitar ja sap amb que ens pot obsequiar!!

Bé, doncs aquí seguim... Fins a noves notícies!!! Us anirem explicant familia! ;)

martes, 4 de mayo de 2010

Pictures..... últims dies a El Bolson

nosaltres dues....

la mermelada de poma....

perdudes amb la Juana i la Gaia

cuinant a la cabanya

Pictures... a El Bolson

Refugi La Playita

El cajón del Azul

Pasarela sobre el riu Azul

Arribada a la Playita

de camí al riu...

montanyera...

Alineación al centroHome sweet home

Fent dit amb en Luis

Alineación al centro
Felicitat sobre la ranxera

Parc El Bolson
Refugi El Piltri

Llac Epuyen

Llac Epuyen

Condor (Refugi del Piltriquitron)


Majestuositat