Això és BOLIVIA!!

Bolivia és un pais caòtic, desastrós, atemporal, inpensable, inimaginable, encantador, sorprenent, amb una vida constant i mil adjectius més que se'ns podrien ocòrrer... Realment a Bolivia res funciona tal i com t'esperes i això, que desesperaria a més d'un, a nosaltres ens ha fascinat! I segurament perquè és el pais amb el qual ens sentim més identificades (pot ser pel tema de la impuntualitat?? :P) i en el que cada pas és una aventura. Això es Bolivia!!

Hem estat un mes i mig recorrent terres bolivianes i ens hem quedat amb ganes de més!! La ruta ha estat: Villazón-Tupiza-Uyuni-Colchani-Llica-Tahua-Colchani-Uyuni-uns dies a Atacama, Xile-Sajama-Oruro-Potosí-Sucre-Cochabamba-La Paz-Copacabana i les illes del Llac Titicaca.

Gairebé en tot aquest temps hem estat a les altures, a l'altiplano bolivià, i només en poques ocasions hem baixat dels 3000 metres sobre el nivell del mar. Hem estat a la ciutat més alta del mòn, Potosí, a 4060m a on els bolivians deien "camina despacito, come poquito y duerme solito" i sinó sempre et queda mastegar les fulles de coca, o beure mate de coca, que ens ne'm fet un tip! En mooooltes ocasions ens ha faltat l'oxigen, però ni rastre del mal d'altura, o soroche.

Hem viatjat sempre amb colectivos (bus), això si... uns colectivos decrèpits que transportaven fins i tot gallines al sostre! A més mai sabies quan sortien (evidentment sempre tard) i molt menys quan arribaves, o pitjor... si arribaves! La manera de viatjar també era ben curiosa, omplenaven els busos fins a reventar, així que a part dels seients... podies viatjar al central. Això volia dir estar dempeus (asseu-te si t'atreveixes) envoltat de mamites, sacs de mil coses que transporten les mamites i sense ni un milimetre d'espai personal per a donar-te la volta. Aiiiiii! viatjar és tota una aventura a Bolivia!

En aquest pais també hem estat a temperatures, per nosaltres bastant extremes.... a menys 25 graus!!! i sorprenentment el nostre cos ha aguantat, això si, dormint a sota de 12 mantes sense poder ni moure't!

Ah! i no ens oblidem del tema de les dutxes. Primer de tot cal dir que totes les dutxes son elèctriques, i les instal.lacions bastant pèssimes, així que, com a mínim una enrampada per dutxa no te la treu ningú. D'altra banda, a molts poblets tens sort si trobes un lloc econòmic per dormir que tingui dutxa, i si en té.... BINGO! però despreés has de tenir més sort encara perquè l'aigua de les canyeries no es congeli, ja que llavors tenir dutxa tampoc et serveix de res. I si al final tens totes dues coses: dutxa i aigua, falta una tercera realment important... no confondre "agua caliente" amb "agua corriente"!!! I després d'això entendreu que en aquest pais hem fet el rècord de dies sense tocar aigua, però per conservar una mica la dignitat que encara ens queda, no posarem quans dies van ser! jsjsjs!

Bolivia és un pais que segueix essent autèntic, a en es conserva molt inctacte la cultura indígena. Les mamites van vestides amb faldilles de tots colors i uns barrets que segons ens van explicar depenen del seu estatuts social. Cal dir que les mamites tenen un caràcter ben fort, però quan aconsegueixes parlar amb elles són realment encantadores... Ara bé, per als bolivians nosaltres no deixem de ser gringues (gringuitas carinyosament).

És un pais a on els temes socials estan ben a l'ordre del dia, debats a les places, manifestacions constants, i bé vam viure el famos bloqueig de Potosí! Vam entrar i sortir de la ciutat caminant a 4000m i vam viure 3 dies atrapades a una ciutat de persianes abaixades i plena de piquets!

Els paisatges son impressionants: és un pais de parcs naturals. Nosaltres vam estar a Sajama i a Toro Toro, a on ens vam banyar a aigues termals enmig del no res.... (es veritat que les aigues termals solucionaven bastant el tema de les dutxes! :P)

I com parlen els Bolivians?? doncs tenen un parlar ben divertit... tot ho posen en diminutiu i el que més recordem es: "aisito nomás" que voldria dir un... aquí mateix. Però es clar, al final vam aprendre que quan preguntaves per algun lloc i et deien, si si.. rectito, aisito nomás. volia dir que havies de caminar com a mínim 20 quadres!

El menjar de Bolivia també es ben curiós. Arròs i papa a tutti pleni! Això si tens un almuerzo amb sopa i un segundo, que evidentment està format per arròs, papa, amanida i una mica de carn per 10 bolivians (un euro!). Per beure... la chicha! Una beguda feta de la fermentació de qualsevol cosa (blat, cacahuets) amb quilos i quilos de sucre. També n'hi ha que porta alcohol... No ens oblidem dels fantàstics sucs de fruites naturals, de fruites que no saps ni quina forma tenen (la guayaba, la carambola...) També vam probar la beguda típica, el Singani i el trago típic, el Chuflay (singani amb sprite i llimona) i per als més valents: l'alcohol potable de 96 graus!!!!

A més cal dir que... ens vam emocionar menjant "trucha" quan vam arribar al Llac Titicaca, després de mesos sense probar el peix! Ens vam emocionar envoltades de blanc al salar d'Uyuni, ens vam emocionar quan vam veure les platjes de Bolivia (el llac) després de tants mesos sense aigua, ens vam emocionar quan vam veure les flors a Cochabamba, la ciutat de l'eterna primavera, després de tants de mesos d'hivern, ens vam emocionar amb els retrobaments i els acomiadaments.... ufff! moooltes emocions a Bolivia!

En fi, Bolivia es un pais 100% recomanable.... Aquí van unes fotos..... AIXÒ ÉS BOLIVIA!!!!

DISNEYLAND PERU: MACHU PICHU

Propera direcció: MACHUPICHU, la ciutat perduda dels inques... Com hi arribem?? El tren que duu cap allà és excessivament car (una gran estafa!) així que averiguem el camí alternatiu... Pel matí, ben d'hora agafem un bus (puramente peruano), a on puja gent a vendre´t qualsevol cosa imaginable i amb olors ben curioses que ens ha de dur fins a Santa Maria. De Santa Maria hem d'agafar una mobilitat fins a Santa Teresa i d'allà una altra mobilitat que ens dugui fins a la hidroelèctrica, d'allà pots agafar el tren que t'acosta a Aguas Calientes (porta d'entrada al Machu Pichu) o pots fer una caminata de dues hores alternativa.

El viatge en bus, ben curiós, per fi veiem canvi de paisatge: clima tropical (i nosaltres que pensàvem que feia fred i anàvem ben i ben abrigats). Els precipicis del costat són imponents i a alguns de nosaltres ens encanta, a altres els hi fa passar ben malament (eh Carme?). El bus s'atura perque estan fent obres a la carretera i allà una mobilitat ens proposa seguir el camí amb ells ja que ens acosten directament fins a hidroelèctrica, fent parada a Santa Teresa per menjar una estona. Un viatge ben mogut, però estem meravellades amb el canvi de paisatge, per fi, COLOR VERD! El preu del tren a hidroelèctrica és bastant escandalós també, però és de nit... aixi que l'agafem... Ens sorpren el fet que hi ha dues parts del tren, una per a autòctons i una altra per turistes... Buff! Hi ha tot un negoci montat amb el tren al Machupichu!

Entradeta la nit, arribem a Aguas Calientes, allà ens agobien tots els que intenten ficar-te en el seu hotel... Buff! Ja podem advertir la part turística (exagerada). Aguas Calientes ens sembla horrible, més turístic no pot ser... Tot i que la natura que l'envolta és impressionant. Mirar enlaire i veure les majestuoses montanyes. Quina pena tot el que fa el turisme irresponsable.

Al matí següent, bastant d'hora agafem el bus que puja al Machu Pichu, amb un preu també desorbitant... També es pot anar caminant, per la famosa ruta escarpada i arribar ben d'hora per poder pujar al Huaynapichu.

Arribem al parc temàtic del Perú. La veritat, és impressionant, però molt i molt explotat. Triem no agafar un guia i perseguir als que més ens agraden. Seguim passejant i decidim, pujar al HuaynaPichu, que és la montanya que queda just darrera de la ciutat perduda. Tenim molta sort, ja que hi ha un màxim de persones que poden pujar, 400 persones en dues tongades. Nosaltres, arribem per la segona, fem una llarga cua, per quan arribem s'escolta que només entren les persones que ja havien posat un segell abans de que obrin el parc temàtic... Seguim esperant, i AFORTUNATS! han faltat com unes deu persones i podem entrar! Va ser el que més ens va agradar. La pujada no és gens fàcil, i la baixada tampoc... Els inques feien unes escales que desafien constantment les lleis de la gravetat. Hem de FELICITAR ENORMEMENT A LA CARME! Va fer la pujada i al mateix temps que nosaltres gairebé... Fantàstic! Quina pena no tenir fotos per demostrar-ho! Per nosaltres, el més recomanable del Machu Pichu és el Huaynapichu... Hi ha molta més tranquilitat alla dalt enmig dels núvols.

Hem de dir que encara que el Machu Pichu es mereix estar a la llista de les set meravelles del món, l'explotació que viu és desmesurada. Parlen de posar un màxim de persones que poden entrar, però no es cumpleix, i sembla ser que el monument s'està malaurant...

Decidim tornar en tren de nou cap a Cusco, però fent paradetes a diferents poblets del Valle Sagrado que ens semblen ben interessants. Així, agafem el tren que ens porta de Aguas Calientes a Ollantaytambo , però hem d'esperar al dia següent ja que només queden bitllets d'alto standing per comprar...

Arribada al Peru.....

Després d'unes quantes hores de bus i uns sustillos... Arribem a Cusco. Traspassem la frontera i, allà, hem de fer canvi de bus. Sorpresa! El nostre bus acaba de marxar quan nosaltres arribem, així que... agafem un taxi i a perseguir el bus fins que s'atura i ens recull. La companyia ens preten cobrar el taxi, pero ens posem ferruques i, al final, s'encarreguen ells... Al mateix bus, rebem les primeres advertencies que Peru es un pais ben perillos i que vigilem les nostres perteneces ja que hi ha molts robatoris, sobretot, als busos...

Arribem a Cusco de matinada, tenim recomanats uns hostels... Mentre esperem, però, un home molt agradable ens fa una oferta i ens ofereix una habitacio doble per 10 soles (ens encanta el nom de la moneda peruana: un nuevo sol), al hostel tenim internet lliure i cuina... el que ens sembla fantàstic després de tant de restaurant (arros i papes) a Bolivia... El hostel "La Casa de la Abuela" el recomanem altament, amb un ambient familiar molt bonic i una bona onda excepcional... passem, amb ells, finalment, més de quinze dies...

Cusco, la capital histórica del Peru i l'entrada al Machu Pichu, es re turistica. Tot i ser una ciutat ben i ben bonica, ens sobren totes les persones que intenten vendre als gringos cada cinc minuts: que si gorros, que si massage o pedicure, que si foto amb la llamita o cabrita... acabem ben cansades... Per altra banda, té un ambient alternatiu, que es al qual ens aferrem ben i ben interessant i molt divertit...

Al dia seguent d'arribar a Cusco, anem a l'aeroport: arriben els pares de la Marina!!! ueeee! El nostre desti principal es MACHUPICHU! Tambe turistic... però creiem que valdrà la pena... A més, farem viatjar a la familia de forma alternativa! Pinta ben divertit...

Les platges de Bolivia....

Des de Toro-toro i rera un llarg viatge... arribem a La Paz. Allà, no paren d'advertir-nos dels diferents perills de la ciutat, tot i que en cap moment n'arribem a ser conscients. No hem de dir gaire de la ciutat, ja sabeu que les grans urbes no son el que més ens agrada. Passem molts pocs dies, esperant, també, que el germà de la Marina se'ns recuperi d'unes grans angines: el tenim tancat al hostel esperant que li portem menjar. Bé, doncs no gaire res més a dir de La Paz... una gran ciutat, el que ens crida l'atenció es la construcció entre els cerros, que ens recorden, en part, a Valparaíso (Xile), peró sense els colors, ni el mar. El famos mercat de la bruixeria mes aviat es un fake per a turistes, no te res a veure amb un mercat autèntic com el d'Oruro. A la ciutat també sortim de festa, pero el lloc es indicat per a turistes, aixi que no sortim gens convençudes...

El següent destí es Copacabana. Un petit poble situat a un extrem del Llac Titicaca. Tenim ganes de veure aiguetaaa!!!! Tot i això no ens fem gaires il.lusions perque ens han dit que es tracta d'un poble molt i molt turístic.

Només arribar veiem tanta gent no autòctona que tenim ganes de sortir corrents. Així que pirem directament a la Isla del Sol, dins el llac Titicaca. Ufff! Qui diu que Bolivia no té mar????? No és el nostre Mediterrani, però ens emocionem igual... Com sabeu es tracta del llac més alt del món i fa frontera entre Bolivia i Perú. No arribem a veure el final, el que ens fa sentir com si miressim al mar, amb la diferència de veure les montanyes nevades al davant.


A Isla del Sol hi ha tres parts on habiten 3comunitats indígenes. La part sud, és la zona més turistica, ja que es on arriben la majoria de ferrys (per dir-ho d'alguna manera.... barquetes que travessen el llac). Nosaltres ens quedem a dormir aquí la primera nit, amb una vista ESPECTACULAR des del nostre hostel al llac. Al dia seguent, peró marxem en direcció al nord que ens expliquen que no hi ha tants de turistes.


Cal dir que a la Illa no hi han autos.... be ni autos, ni carreteres, ni res....us ho podeu creure?? un lloc encara intacte, sense contaminació, sense mes sorolls que els de la natura ( el transport a la illa es fa a peu o en burros o llames.) amb unes platges paradisiaques impresionants... la llàstima es que a 4000m , si et tires a l'aigua se't congelen rapidament les idees!!!

El fet es que tenim previst anar a la part nord, i o hi anem caminant o agafem el "vaixell" .... com podeu imaginar... decidim agafar transport marítim i cap allà anem. El nord ens fascina, el primer que fem es prendre el solet mentre veiem passejar per la platja porcs, vaques, gallines, gossos... Després arribem a una fantàstica platja on ens dediquem a dormir, fer pulseretes... ohhh! quina bona vida.



Allá a la platja veiem un hostel en el qual decidim quedar-nos.. un altre cop, amb unes vistes meravelloses al mar, amb la diferència que és molt més económic que al sud. Després decidim anar a caminar a veure les runes dels inques i les vistes des de les alçades... Espectacular! Hi ha molta màgia en aquesta illa... i es pot trobar molta historia dels inques i les seves divinitats. Passem hores entre les runes, que escoltant a un guia averiguem que totes son reformades, així poc queda de real... Una altra cosa que ens sorpren: qui financia el projecte de reformes? REPSOL! arrggghhhhh! Petroliferes...




Al dia següent, encara que no us ho creieu, si que tornem cap al sud de la illa fent una caminada durant tot el dia, aturant-nos a gaudir de totes les platges que trobem pel cami i passant per les diferents comunitats que et fan pagar uns bolivians per l'entrada.

Tambe teniem pensat visitar la Isla de la Luna, que és una illa més petita que la del sol i molt més deshabitada. Al final resulta ser massa car per a la nostra economia... aixi que retornem cap a Copacabana, on ens acomiadem del germa de la Marina... Ohhhh! sempre son durs els acomiadaments.... Hem passat boniques setmanes amb ell!!!

La Lluna, a l'hemisferi sud, sempre dibuixa un somriure

Nosaltres decidim quedar-nos uns dies més a Copacabana a buscar-li l'encant a aquest lloc tan turístic. Teniem recomanat un hostel que bé ho val... Es troba allunyat del poble, amb unes vistes espectaculars al llac, i molt molt econòmic, pintat dels colors de l'arc de Sant Marti... La unica pega es que només hi ha aigua a les dutxes durant una petita part del mati... Pero no passa res... aixo es Bolivia!!!! :P

Passem un cap de setmana fantàstic, veient postes de sol al llac, aprenents mes punts per a les pulseretes i compartint amb la gent del lloc...

Marxem, ens costa, perqué estem molt i molt tranquilles, pero ens espera CUSCO!

La contra d’en Robert: Avui, que mengen els bolivians? ( i II)

Per sopar tampoc és que mengin gaire els bolivians, però proliferen per tots els racons de les ciutats i pobles els venedors ambulants que et fan uns entrepans de palta (advocat) , d’ou ferrat (omnipresent perquè és més barat que la carn), d’hamburguesa (fina com el paper de fumar!), de xoriços (recomanables!) amb enciam, tomata, ceba i amb tot un seguit de salses picants per acabar-los de rematar.

Ep! Però no acabaré comentan alguns plats que m’han cridat l’atenció:

El Charqueskan: arrós bullit, ou i tomata tallats a trossets per sobre i trosets de carn de llama (moltes vegades un pensament, rollo Ferran Adrià, de carn de llama....).

El Falso Conejo....que com diu el seu nom, no té conill! I perque li diuen així? Pues no ho sé, com tantes altres coses a Bolivia no té molt sentit, perque no deixa de ser carn de vedella arrebossada amb un sofregit amb ají groc, comí i una salseta a base de tomates i ceba, como no!

El Pique Macho, plat típic de Cochabamba, i que el nom deu provenir de la quantitat de menjar que et posen! Porta, tot a troços, patates (como no!), carn de vedella, salsitxes, pebrot, ous (no hi podien faltar), tomates, ceba (sempre van juntes). Boníssim acompanyat d’ají.

Pique macho!! (Sort que ens el vam partir la Sandra i jo)

I entre les especialitats de les paradetes del carrer: les salchipapas (fàcil, no? Salsitxes + patates).

I finalment, són uns enamorats del pollastres a l’ast amb patates, que n’hi diuen pollo al spiedo, pollo a la rostiseri o pollo con papas. Depenen de com l’han fet o tallat

Això si....jo vaig perdre casi 3kg,....però tranquils, ja els he tornat a recuperar!