Chachapoyas, bosque entre la neblina.

Fortalesa de Kuelap

entre la neblina....

Kuelap

els sarcòfags de Karajia (amb molt i molt de zoom...)

Marxem cap a Trujillo i allà viatgem amb una nova companyia de bus, Movil Tours, també de bona qualitat, però que no ens acaba d'agradar del tot. Arribem a Chachapoyas, cap a les sis del matí. Allà un taxista ens duu a un hostal, que ens costa 10 soles per persona. Encara no està lliure l'habitació, així que hem de deambular per la ciutat buida, fins a les vuit del matí.

Chachapoyas és un poblet de montanya, no tant turístic, es troba, sobretot, turisme del país. El poble, no és gaire encantador, però els voltants són espectaculars. La plaça de poble està plena d'oficines de tours, però ja sabeu que nosaltres no som gaire aficionades, així que ens acostem a la oficina de turisme. Allà trobem la millor informació que ens han donat en tot el viatge, el tècnic de turisme no nomès té informació d'on anar, com anar-hi, preus... Sinó que també ens parla de la cultura chachapoyas, la cultura del lloc, i ens passem una estona admirades amb ell.

Els llocs més emblemàtics que es poden visitar als voltants són: la catarata de Gocta (descoberta el 2006 i la tercera més alta en el rànquing de National Geographic), Kuélap (un lloc arqueològic de la cultura dels Chachapoyas), els sarcòfags de Karajía (exemple de l'estil funerari del regne), també unes coves, la ciudad de los muertos, la laguna de los Cóndores... la veritat aquest lloc de clima tropical dóna moltes opcions a fer, però també es necessita bastanta plata. Nosaltres, optem per visitar les runes de Kuélap i els sarcòfags de Karajía, ja que els altres llocs són molt més cars, degut a que la movilitat ha de ser privada i has de contractar un guia, la catarata està lluny i tenim previst, marxar més aviat cap a la selva.

Per visitar Kuélap, trobem un transport que ens costa 15 soles, surt a les tres de la matinada i a les sis arribes a la fortalesa. Que encara està tancada, però... això és Perú! La entrada a les runes és de uns 15 soles aprox. (no ho recordem gaire). Pots agafar un guia, que des de la oficina de turisme ens diuen que el preu és voluntari, però desrprés d'esperar molta estona, el guia ens vol cobrar un mòdic preu de 30 soles, nosaltres ens neguem i passem sense guia. Les runse són espectaculars i gens explotades, a dins, els treballadors ens donen les explicacions que el suposat guia/estafador, ens havia de donar. Les runes están molt ben conservades i ens fascinen.

Per arribar als sarcòfags de Karajía, hem d'agafar una altra mobilitat que també surt a 15 soles, i arribem al poblet de montanya on es troben els sarcòfags, camines una mitja horeta i arribes a un precipici a on es troben protegits per unes roques . Ens decepciona bastant, estan ben alts a la montanya, i els podem observar més bé, gràcies al zoom de la càmera... No val gaire la pena.

Destaquem que vam descobrir una problemàtica ben important a la serra. Ens expliquen que en molts casos, les nenes (a la edat de 9 anys) poden ser venudes a homes de mes de trenta anys per un parell de caixes de cerveses. Existeixen un gran nombre de casos de maltratament i violència familiar, també un gran nombre de suicidis de dones... El govern no inverteix en la solució del problema i hi ha una gran necessitat d'intervenció professional.

Tornem a Chachapoyas i marxem cap a Pedro Ruiz on hem d'agafar el bus que ens portarà fins a Tarapoto, selva Peruana!!

Peix, Marisc i més Ceviche a HUANCHACO

los caballitos de totora

chicharron de pescado!

ceviche mixto!

amb l'Angelo i el Tito... els nostres couchs a Huanchaco!

la Huaca del Sol

les pintures, que es conserven ben intactes!

transportant-nos en el temps....

Chan Chan

El viatge cap a Trujillo previst en 8 hores es converteix en una odissea de 16 hores, tot i que viatgem en una de les millors companyies (Cruz del Sur). Sembla ue és el nostre sinó en els trajeces després d'unes 5 hores de la sortida de Lima, alguna cosa falla al motor i ens quedem aturats, al mig del no res, durant 8 hores, esperant a que arribi un altre bus, que ha de venir de... Lima! Bé, ja ens coneixeu... metre la gent desespera... nosaltres dues profundament adormides! Així, en comptes d'arribar a Trujillo a les 6 ame, arribem a les 2 pm, mortes de gana, perquè no mengem des de les 8 del vespre.

Trujillo es una ciutat, així que marxem ràpidament per anar cap a Huanchaco, un petit poble de pescadors al costat del mar, que actualment s'ha convertit en un paradís pels amants del surf. (a una hora, a Chicama, ens expliquen que hi ha la onada més llarga del mon...). Nosaltres agafem un taxi i en uns 20 minuts ens plantem al poble. Allà ens espera l'Angelo, el nostre couch. Ell dorm a la botiga de surf, però com que tots 3 no hi cabem... al final anem a dormir a casa d'en Tito, l'amo de la botiga de surf, que ens deixa una habitació a casa seva per totes dues. Fantàstic!

Acabem d'acomodar-nos i ja son les 4 de la tarda... estem mortes de gana després de no menjar durant gairebé 20 hores!!! Un amic d'en Tito i l'Angelo ens porta a menjar peix a un huequito. Un huequito es un lloc petit, fosc, on no hi ha ni cartell i des de fora no t'imaginaries mai que hi fan alguna cosa semblant al menjar, pero el fet es que normalment la cuina es tan bona i tan casolana que ni un restaurant de 5 forquilles!! Així que qui viatji a Huanchaco ha de preguntar per El Choclo! Vam menjar tant i tant bé que, de nou, ens emocionem amb la cuina peruana! Un peix cuinat amb suquet (sudado de pescado) i trossos de peix arrebossat que ens recorden molt al calamar a la romana (chicharron de pescado) i d'acompanyament una cervesa "Trujillo". ESPECTACULAR! i tot per 14 soles (son uns 4 euros...) Evidentment ens fem clientes fixes d'aquest lloc!

Huanchaco es un poblet ben bonic, tota la platja està plena d'unes petites embarcacions per la pesca fetes de totora (que es un material típic d'aquesta zona i també del Llac Titicaca) i les anomenen caballitos de totora. Les barquetes a la sorra de la platja es la imatge típica del poble. Per nosaltres van ser dies de sol i platja, tot i que no ens vam banyar... feia fresqueta i les onades i les corrents eren bastant considerables... els surfistes estaven encantats! Aiii.. que no hi ha res com el nostre Mediterrani! També van ser dies de fogueres de nit a la platja i festetes de reggae a la sorra. Hi ha dos bars.. xiringuitos a la platja com els anomenariem nosaltres (sunkella i sun beach) on els divendres fan concerts de música reggae en directe! Per fi un lloc sense cúmbia.... com vam disfrutar!

També vam sortir de Huanchaco per veure els voltants. Un dels dies vam anar a visitar la ciutat, Trujillo. Agafes una combi i per 1 sol disfrutes de 30 minuts de cúmbia a tot volum (hi havien busos en els que et senties dins una disco mòbil) fins arribar a la ciutat! A Trujillo no hi ha massa cosa a fer, es pot visitar la plaça d'armes, que es semblant a totes les places de totes les ciutats de per aquí i pots visitar les casones, que son les cases típiques de la zona. Després de passejar ens vam asseure a una plaça anomenada "Plazuela del Recreo" i al cap de 5 minuts estavem xerrant animadament amb unes noies, dues peruanes i una argentina, que va resultar que també eren de couchsurfing. Així que vam acabar la nit amb elles de festeta trujillana!!

A part de la platja i les festetes, també vam recórrer la història dels moches i dels chimus i vam visitar les ruines que queden d'aquestes cultures pre-inques. Les que es troben més a prop de Huanchaco son les ruines de Chan Chan, de la cultura Chimú. Qualsevol bus en direcció a Trujillo et deixa al camí que va a les ruines. Es la ciutat construida d'adobe més gran d'amèrica llatina. Està format per petites ciutats enmurallades i tot el conjunt va ser la capital del reinat chimú. Després a uns 30 minuts, trobem la Huaca del Sol i la Huaca de la Luna. Van ser la capital de la cultura moche. La Huaca del Sol va ser un edifici destinat a la politica i la Huaca de la Luna tenia fins religiosos i es on es feien els sacrificis. Els temples estan bastant ben conservats i fins i tot es poden veure les pintures originals. També existeixen la Huaca esmeralda i la Huaca Arco Iris, però nosaltres ens vam centrar en les dues primeres ja que ens van dir que eren les més interessants. S'ha de pagar entrada a cadascuna (uns 10 soles) i pots visitar els museus respectius.

Així a Huanchaco passem una setmaneta molt còmodes a casa d'en Tito i amb l'Angelo, uns couchs de luxe (gràcies als dos!), disfrutant de boniques postes de sol i menjant el millor peix que fins ara hem probat a sudamèrica i també els millors ceviches (per si no us hem explicat es el plat típic del perú i es tracta de peix, o bé una barreja de peix i marisc, marinat amb llimona i una barreja d'espècies, entre elles culantro i rocoto... ben ben picant!). Això ens segueix confirmant que Perú es un pais ben ric en la gastronomia.

Després de la tranquilitat de la platja, tenim ganes d'activitat... ANEM de nou cap a LA SELVA!!! Direcció Chachapoyas! (de moment ens estalviarem els comentaris sobre el nom de la ciutat... jsjsjs!)

Esperant veure sortir el sol a LIMA

el parque del amor.... oooohhhh

batucada! ta ta ta ta....

Bé, després de Paracas, vam arribar a la capital, Lima, de nit i sense saber on anar a dormir. Ens van parlar tan i tan bé del barri de Barranco (barri bohemi de la ciutat) que al taxista li vam dir que volíem anar cap allà. Però no estàvem gaire segures dels preus i vam trobar un hostel a la guia al barri de Miraflores (barri de bona pasta) que era ben econòmic (Hostel La Casa del Mochilero; 10 soles) i cap allà vam anar. Com es d'esperar (surt a la Loonely Planet) el hostel estava plagat de guiris (persones amb el cap molt ros i una parla anglosaxona que evitem a qualsevol preu) pero al final vam trobar-hi molta tranquilitat i un ambient ben com a casa.... Ens hi vam quedar una setmana!!

Lima va resultar ser la ciutat dels retrobaments, la veritat no vam veure masses coses d'ella, però vam retrobar a gent d'altres indrets del perú que havia arribat a Lima per les votacions districtals i regionals. La veritat es que aquest tema es ben diferent al que a casa estem acostumats. Cada candidat fa la seva campaña política fins el dia abans de les eleccions i es gasta la seva plata en grans festes, que anomenen meetings, però no deixen de ser grans farres. Ens aquests meetings sempre hi ha música (tota la cúmbia que us podeu arribar a imaginar) i alcohol (que els propis candidats paguen). Espanta saber que a molts poblets guanya el candidat que més alcohol reparteix. Així, tot Lima estava empaperada de cartells electorals ben curiosos i música per tot arreu. Nosaltres voliem saber que era viure un meeting, així que vam anar al barri de Barranco a seguir una comitiva d'un candidat d'esquerres. Vam fer tota la volta pels carrers del barri perseguint un grup de malabaristes: monociclos, foc, claves i com a música (no espereu que seguissim a un grup de cúmbia) la BATUCADA que acompanyava! I ens anavem trobant amb altres "festes" de candidats rivals. Ben curiós!

Un altre fet que ens va cridar l'atenció va ser "La Ley Seca". Que es això? Doncs que 48 hores abans de les eleccions està prohibida la venta d'alcohol a supermercats, bars, discos. La ciutat de nit, aquell cap de setmana, estava ben i ben deserta. (tot i que feta la llei feta la trampa i d'això els peruans en saben un niu, ens vam assabentar de ple de festes clandestines). Així si vas begut a votar la multa es estrepidant, més que no anar a votar (que també està multat amb 70 soles). Votar ja no representa un dret, sino també una obligació.

El barri que més ens va agradar va ser el Barri de Barranco, amb cases espectaculars d'estil modertinsta (una llàstima, moltes d'elles abandonades). Per aquest indret vam passar moltes hores deambulant, observant el mar des dels diferents miradors, observant els colors i la vida del barri.

Un lloc ben curiós de Lima es el Parque del Amor, que es troba davant del mar, al barri de Miraflores. Com el seu nom diu es un parc dedicat a l'amor i als enamorats. Els bancs i la decoració ens recorden molt a l'estil de Gaudí, i estan tots coberts amb frases d'amor d'escriptors famosos o d'anònims i hi ha una gran escultura al mig amb dos enamorats abraçant-se. Tot ben ensucrat, pero amb un punt kitch que li dona el toc.

Un altre lloc del qual ens vam quedar embadalides.... va ser un supermercat. En aquest supermercat vam poder veure tot el que durant el viatge no vam trobar, fins i tot: pernil i formatge manxego! Hi havia tot tipus de menjar, això si, els preus escapaven al nostre pressupost, no ens va quedar més remei que observar-ho tot i perseguir les noies que oferien degustacions, sobretot de formatge...

A Lima, també ens trobem amb la Valeria, un contacte que ens passa un familiar de la Marina. Amb ella anem a prendre uns pisco sour a un bar "Huaringas" que és el lloc on van guanyar el premi al millor cóctel, realment deliciós (el pisco sour es basa en pisco, una beguda feta a base de raïm, llimona, xarop dolç i ou). La Valeria i la seva parella ens donen una gran lliçó sobre la cultura i la societat peruana. MOLTES GRÀCIES! Esperem que disfruteu per les nostres terres tant com nosaltres de les vostres.

Quan per fi, decidim marxar de la ciutat, una setmana després i havent vist el sol un total de tres hores, més o menys, ens trobem amb tres problemes: el primer, les persones que estan descontentes amb les eleccions han tallat les carreteres i poder ens trobem amb que hem de passar hores esperant a que obrin. El segon, molta gent ha viatjat a Lima per les votacions, així que no hi ha gaires bitllets. El tercer, els preus dels bitllets no són fixes a Lima i, degut al gran moviment de gent que provoca les eleccions, el preu ha augmentat considerablement. Decidim marxar dimarts en comptes de dilluns. La nostra nova destinació HUANCHACO, platjeta!!!

Som unes pardales: abans de Paracas, va venir Huacachina i Ica...

estimat Pisco....

Ica... la capital del Psico

La laguna de la Huacachina... al fons Ica.

El Sàhara? nooo! Perú!

miratges...

perdudes.. ara al desert!

l l'oasis que sempre has imaginat....

Bé, ens vam adonar uns dies després d'escriure l'anterior post que abans d'anar a Paracas, vam passar per Huacachina i per Ica, perdudes, perdudes eh? :P

Huacachina és un oasis situat al costat de Ica, una de les ciutats on es produeix el pisco (licor tipic del Peru). Si, si! Un oasis, com el dels còmics de Tin-tin. Amb la laguna, les dunes i les palmeres al voltant. La diferència es que està tambe envoltat de restaurants i d'hotels. Grrrr.....

El que pots fer per allà va relacionat amb gastar diners, així pots fer sanboard (baixar amb taula per les dunes) o llogar un boggie que fa un soroll impressionant per anar a veure la posta de sol, al costat d un piló de boggies més plens de turistes que fan el mateix, exactament que tu. Què vam fer nosaltres? Vam pujar a una duna caminant i ens vam possar a escriure i fer pulseretes mentre veiem la posta de sol.

A la nit, anem a dormir al hostel més econòmic del lloc (Hostal Roche: 20 soles) i què passa? Ens despertem, de matinada, movent-nos d'un costat a l'altre del llit: moviment de la terra!! i cosa fina eh? de 5.7 graus a la escala Ritcher! Voliem un moviment, però poder ens vam passar projectant. La gent va sortir de les seves habitacions espantada i nosaltres ens vam quedar una estona mortes de riure al llit i dos minuts després estàvem dormides de nou!

Aqui va la noticia....

http://www.rpp.com.pe/2010-09-22-ultimo-sismo-fue-el-mas-fuerte-del-ano-en-ica-afirma-igp-noticia_297102.html

Vam estar nomès una nit a Huacachina, ja que el turisme li treu bastant l'encant del lloc. Al dia següent vam anar a Ica a visitar les seves bodegues de Pisco. Com sempre, ens vam negar a agafar un tour, i mentre esperàvem el bus vam anar a visitar les Bodegues Lazo, les més tradicionals del lloc... Allà, el guarda de seguretat ens va explicar com feien el pisco i ens va fer probar diferents piscos i vinets. Total que vam sortir ben contentes per anar a agafar el bus cap a Paracas.

Paracas, olor a mar i cevicheee!

les illes Ballestes... els punts negres no son taques a la foto... mireu...

milers i milers d'ocells....

El candelabro. Està grabat a la pedra, ningú sap qui, com, perquè... tot un misteri!

la platja de Paracas...

Baixem del bus, es de nit... però de seguida reconeixem el que ens recorda a casa... olor a MAR!!!! Quina emoció... Ja hem arribat a Paracas i el mar ens espera amb tot el seu esplendor. Estem ben emocionades i comencem a caminar buscant al nostre couch, José... No el vam arribar a trobar, així que busquem un hostel, trobem un que no té cartell ni res i resulta ser el més econòmic (15 soles), just al costat dels restaurants de la platja.

El lloc, és molt i molt turístic, però com que ja estem fora de temporada, ens salvem dels agobios dels estrangers... Sortim a sopar, just al costat del hostel i ens trobem a un hippie artesà que ens convida a anar a prendre algo a un bar... Arribem i al bar nomès hi ha dues persones, i una d'elles és... el nostre couch! José! Que boooo! Passem la nit jugant a cartes i al dia següent ens mudem a la casa de'n Jose, que resulta ser un hostel molt acollidor... Passem un dies molt i molt macos amb ells i els seus amics...

A Paracas, anem a visitar les Islas Ballestas, que estan totalment deshabitades i que has de visitar amb un vaixell- tour... El viatge és de dues hores (per un mòdic preu de 25 soles) i pots veure moltes aus i també lleons marins. L'experiència ens va agradar moltíssim i va ser ben ídílic, amb aus voltant al costat de la barca, a l'arribada a la costa veiem dofins... Molt bonic!

Fem el primer bany a la platja, i també tenim la primera cremada que acaba en una bona pelada de pell! Ens passem gairebé una setmana estirades a la platja, llegint, escribint... Relax! Feia tant de temps que esperàvem això que ho vam disfrutar moltissim! També mengem peix de nou! El ceviche, que és un dels plats més coneguts del Perú i al qual la Sandra s'ha fet addicta; es tracta de peix cru marinat amb llimona i acompanyat de ceba, blat de moro i camote (que és una patata dolsa), una delicia. I també mengem arrós amb marisc, que ens recorda tant a la paella... Així, a disfrutar del sol i del bon menjar durant uns dies!

A molt poca distància de Paracas, trobem Pisco (que té el mateix nom que la beguda alcohòlica més coneguda del Perú, i també de Xile, tot i que diuen que és originària del Perú. La rivalitat entre Perú i Xile és constant i molt divertida). Allà sortim de festeta i passem tota la nit parlant amb el Dj perquè ens tregui el maldito reggeaton! ahhhhh! La salsa, ja fins i tot, estem intentant aprendre-la, però el reggeaton, això si que no! Ho passem molt bé amb ells, són molt divertits!

Amb un dels amics del José, l'Aldo, viatgem fins a Lima, aquest cop sense viatjar amb Cruz del Sur, i pagant la meitat del preu que ens cobrava aquesta companyia, això si, aquest cop, viatgem de dia, molt més tranquil·les. Anem cap a la capital!!!!!!!

Arequipa, la ciutat blanca

bonics retrobaments...

el sillar....

la placa d'armes

Per fi, i després d'una setmana acomiadant-nos e intentant marxar... Ens atrevim a abandonar Cusco en direcció a Arequipa.

Anem a l'estació de busos i trobem una companyia, San Martín, que és la més barata. Així, pujem al bus i amb molta pena ens acomiadem de la segon ciutat que ens ha atrapat. Com ja podeu imaginar... pujem veiem una peli i ens quedem adormides. Quan ens despertem: SORPRESA! Ja no tenim ni ordinador, ni càmara de fotos... Aisshhh! Ens han obert la motxila, ens han rebuscat, han triat el que més els hi ha agradat, han tornat a tancar la motxilla i ara... viatgem amb menys pes i menys responsabilitat... que hi farem! Benvigudes al Perú!

A Arequipa hem buscat un couch per estar-nos a casa seva i anem a parar a casa d'una familia... Fantàstic, ja que necessitem sentir-nos a gust, una mica com a casa i respirar ambient familiar després del susto. Ells no ens paren de parlar d'inseguretat... Buff! Ara sí, anem ben a la guaït!

Ens quedem una setmana a la ciutat, tot i que no és gaire activa. Ens passem el dia caminant, de parc en parc, ja que durant el dia fa molt bon clima. Les edificacions estan fetes amb sillar, un material fet de la lava volcànica d'un color blanquinós, el que li dóna un toc molt especial a la ciutat, que com totes les ciutats colonials està plagada d'esglèsies. Us podrieu pensar que l'adjectiu de "ciutat blanca" es degut a les seves construccions de sillar (color blanc), doncs no! És diu així ja que, durant la colonització, hi havia molts occidentals i la van batejar com la ciutat blanca, pel color de pell dels occidentals (curiós). Els pares de la familia ens duen a fer un tour per la ciutat i els seus barris i són uns grans coneixedors de la seva història. Va ser molt bonic, i la informació que ens van donar, encara més. La ciutat ens va agradar, una ciutat tranquila, tot i que després de tanta moguda a Cusco, ens venia molt de gust descansar... Per fi!

La ciutat, també va resultar ser la ciutat dels retrobaments, allà ens vam trobar a un noi que vam conèixer a Copacabana, i a la Gemma i l'Adrià, que són els catalans amb els quals vam compartir el tour a Ischigualasto i que ens van convidar a pernil (per seguir les seves aventures: http://filomenatours.blogspot.com/). Va ser bonica la retrobada! Amb la parella va ser amb els quals vam celebrar el nostre aniversari! Ja fa 10 anys que les perdudes es van trobar per la uni...i ho haviem de celebrar a "lo grande" i, així va ser!

Finalment, i aquest cop, triant bé la companyia de busos (Cruz del Sur; una de les més cares, però també de les més segures...) ens aventurem cap a Ica, i la Laguna de la Huacachina!!! Cada cop més a prop de la platja!!!!!!

Enganxades a Cusco i la Selva Peruana: compartint amb Tarzán

yucaterapia... la dieta de la selva!

la cuina de la Chela

ben simpàtica la mascota de la familia...

entre plataners....

anem cap a la selva....

"sandra, tira ya la foto...."

disfrutant la selva...

felicitat.......

el bus atrotinat es com un 4x4, no se li resisteix ni un riu...

A Pilcopata.... fent amics!

Com us explicavem al post de Cusco... la nostra tornada del Machu Pichu va ser ben tranquila. Fent paradetes als diferents pobles que hi ha de camí a Cusco, els pobles del Valle Sagrado, vam passar per Ollantaytambo, Urubamba i Pisaq, on els diumenges fan un mercat artesanal molt famós. Tot i que no ens va semblar gens interessant, ja que estava dedicat, excepte una petita part, al turisme.

Vam passar uns dies més per Cusco amb els pares de la Marina. Vam visitar algun museu, vam entrar al Qorickancha, que es un antic temple inca al mig de Cusco a on els colonitzadors van construir el templo de Santo Domingo. Va ser realment interessant conèixer la història dels inques de la mà d'una estudiant a guia que pots demanar quan entres. En fi, vam estar passejant, contemplant els murs inques (amb les pedres originaries dels inques tallades d'una manera que no sabries ni com posar-t'hi i les pedres dels inca-paços, com diuen allà, o sigui dels colonitzadors que van construir a sobre) També vam menjar molt i molt bé i... vam fer canvi de look! Quina repassada més maca de cabells! Des d'aquell dia les nostres relacions socials al Perú han canviat degut al nostre pentinat! ;) I... ooooh! tot s'acaba... així que ens vam acomiadar de la vida familiar! Cal dir que ens va costar molt... un es sent taaant bé quan està envoltat dels de casa...

I a partir d'aquí vam començar la vida alternativa a Cusco. Passejant i visitant el nostre estimat bar de Reggae Wachuma... Aisshhh! quins records! i intentant aprendre alguna cosa més d'artesania. Allà, ens vam retrobar amb la Montse i l'Igor que vam conèixer a Usuahia (al principi del viatge), vam passar una nit de festeta amb ells, era l'aniversari de l'Igor i ho vam passar molt i molt bé!! Que bonics els retrobaments! En aquestes, vam conèixer a uns nois que ens van proposar marxar a la selva a casa d'una família autòctona. Així que pocs dies després ens vam dirigir cap a la Selva, al Parc Natural del Manu.

El viatge fins al poble a on estava la familia de la comunitat nativa va ser ben ben llarg. Vam viatjar amb una companyia puramente peruana, Gallitos de Roca, que es la única que viatja a la selva del Manu. (Gallito de Roca es un ocell autòcton d'aquesta part de la selva). El bus ens va portar fins a Paucartambo, vam trigar el doble d'hores del normal ja que la carretera (un cami de sorra) s'havia esllevissat per les plujes i vam estar hores parats fins que van poder fer pas. Al dia següent un altre bus fins a Pilcopata, a on vam passar la nit. L'ambient ja començava a ser ben ben tropical! uaaa! I al dia següent finalment vam arribar a Shintuya.

Shintuya es un petit poble situat a Madre de Dios, a l'entrada del PN del Manu, es una zona de selva baixa i envoltada de dos rius... Vam anar a parar a casa d'una fantàstica família de la comunitat indígena, composada per la estimada Chela (la mare) que ens va ensenyar a tallar plàtan i extreure yuca i, després, a cuinar-ho. Els dos fills més petits, que ens van intentar ensenyar a caçar amb fletxa i arc ànecs, que per sort seva, mai van ser atrapats; també ens van ensenyar a caminar per les aigües intentant evitar les anacondes. Un dels fills, el més gran, que ja no viu a la selva si no que treballa (fent malbé la seva vida) a les mines. L'altre fill, l'Elias, un doble de tarzán, que ens va passejar per la selva, fent-nos provar els diferents fruits que es poden trobar, ens va portar a banyar a un riu meravellós del qual va extreure un escorpí del tronc on estàvem arrepenjats mentre nedàvem. Li va treure el verí i el va fer passejar pel seu cos! La Sandra també el va tenir pel seu braç fins que es va acollonir. L'Elias, també té una mascota a casa, una fantàstica anaconda de més de tres metres i mig que vam tenir penjant de les nostres espatlles.

Un dels nostres acompanyants, en Richard, és malabarista i clown, així que es va fer un espectacle per als nens de la comunitat. Del qual vam disfrutar tots moltíssim. Per les nits, tocavem i cantavem mentre bebiem "Masato" una beguda a base de yuca fermentada, que després vam averiguar que es machacaba i es fermentaba amb la saliva de qui ho prepara! mmmhhh!

Vam passar uns dies meravellosos a la selva, dormint a una hamaca en una cabanyeta de canya, passejant de nit entre les lluernes, banyant-nos al riu, provant noves fruites i veient insectes inverosímils i, entretant, l'atac massiu de centenars de mosquits i moscos que ens van fer la vida impossible. Ni anti-mosquits, ni ultrasons, ni res de res...

Va ser una setmaneta fantàstica, alimentant-nos únicament, de yuca, arròs i platàn, amb algún ou d'acompanyament. Yucaterapia!! Marxem, amb la promesa de tornar a disfrutar de la bella familia!

D'allà, a desfer el llarg camí d'hores i hores de bus atrotinat, per tornar de nou a Cusco a celebrar l'ANIVERSARI DE LA PERDUDA MARINETA!

El vam celebrar amb un asado a casa d'un amic, amb les vistes de Cusco als peus, amb un pastís de chocolata amb chocolata i més chocolata i, com no podia ser d'altra manera, al Wachuma, ballant reggae fins que va sortir el sol. La veritat es que fer els 29 anys perduda pel mòn era part de complir aquest somni i va ser molt bonic. Les mil felicitacions em van emocionar i em van fer sentir que esteu a prop. Gràcies!