Paracas, olor a mar i cevicheee!

les illes Ballestes... els punts negres no son taques a la foto... mireu...

milers i milers d'ocells....

El candelabro. Està grabat a la pedra, ningú sap qui, com, perquè... tot un misteri!

la platja de Paracas...

Baixem del bus, es de nit... però de seguida reconeixem el que ens recorda a casa... olor a MAR!!!! Quina emoció... Ja hem arribat a Paracas i el mar ens espera amb tot el seu esplendor. Estem ben emocionades i comencem a caminar buscant al nostre couch, José... No el vam arribar a trobar, així que busquem un hostel, trobem un que no té cartell ni res i resulta ser el més econòmic (15 soles), just al costat dels restaurants de la platja.

El lloc, és molt i molt turístic, però com que ja estem fora de temporada, ens salvem dels agobios dels estrangers... Sortim a sopar, just al costat del hostel i ens trobem a un hippie artesà que ens convida a anar a prendre algo a un bar... Arribem i al bar nomès hi ha dues persones, i una d'elles és... el nostre couch! José! Que boooo! Passem la nit jugant a cartes i al dia següent ens mudem a la casa de'n Jose, que resulta ser un hostel molt acollidor... Passem un dies molt i molt macos amb ells i els seus amics...

A Paracas, anem a visitar les Islas Ballestas, que estan totalment deshabitades i que has de visitar amb un vaixell- tour... El viatge és de dues hores (per un mòdic preu de 25 soles) i pots veure moltes aus i també lleons marins. L'experiència ens va agradar moltíssim i va ser ben ídílic, amb aus voltant al costat de la barca, a l'arribada a la costa veiem dofins... Molt bonic!

Fem el primer bany a la platja, i també tenim la primera cremada que acaba en una bona pelada de pell! Ens passem gairebé una setmana estirades a la platja, llegint, escribint... Relax! Feia tant de temps que esperàvem això que ho vam disfrutar moltissim! També mengem peix de nou! El ceviche, que és un dels plats més coneguts del Perú i al qual la Sandra s'ha fet addicta; es tracta de peix cru marinat amb llimona i acompanyat de ceba, blat de moro i camote (que és una patata dolsa), una delicia. I també mengem arrós amb marisc, que ens recorda tant a la paella... Així, a disfrutar del sol i del bon menjar durant uns dies!

A molt poca distància de Paracas, trobem Pisco (que té el mateix nom que la beguda alcohòlica més coneguda del Perú, i també de Xile, tot i que diuen que és originària del Perú. La rivalitat entre Perú i Xile és constant i molt divertida). Allà sortim de festeta i passem tota la nit parlant amb el Dj perquè ens tregui el maldito reggeaton! ahhhhh! La salsa, ja fins i tot, estem intentant aprendre-la, però el reggeaton, això si que no! Ho passem molt bé amb ells, són molt divertits!

Amb un dels amics del José, l'Aldo, viatgem fins a Lima, aquest cop sense viatjar amb Cruz del Sur, i pagant la meitat del preu que ens cobrava aquesta companyia, això si, aquest cop, viatgem de dia, molt més tranquil·les. Anem cap a la capital!!!!!!!