Enganxades a Cusco i la Selva Peruana: compartint amb Tarzán

yucaterapia... la dieta de la selva!

la cuina de la Chela

ben simpàtica la mascota de la familia...

entre plataners....

anem cap a la selva....

"sandra, tira ya la foto...."

disfrutant la selva...

felicitat.......

el bus atrotinat es com un 4x4, no se li resisteix ni un riu...

A Pilcopata.... fent amics!

Com us explicavem al post de Cusco... la nostra tornada del Machu Pichu va ser ben tranquila. Fent paradetes als diferents pobles que hi ha de camí a Cusco, els pobles del Valle Sagrado, vam passar per Ollantaytambo, Urubamba i Pisaq, on els diumenges fan un mercat artesanal molt famós. Tot i que no ens va semblar gens interessant, ja que estava dedicat, excepte una petita part, al turisme.

Vam passar uns dies més per Cusco amb els pares de la Marina. Vam visitar algun museu, vam entrar al Qorickancha, que es un antic temple inca al mig de Cusco a on els colonitzadors van construir el templo de Santo Domingo. Va ser realment interessant conèixer la història dels inques de la mà d'una estudiant a guia que pots demanar quan entres. En fi, vam estar passejant, contemplant els murs inques (amb les pedres originaries dels inques tallades d'una manera que no sabries ni com posar-t'hi i les pedres dels inca-paços, com diuen allà, o sigui dels colonitzadors que van construir a sobre) També vam menjar molt i molt bé i... vam fer canvi de look! Quina repassada més maca de cabells! Des d'aquell dia les nostres relacions socials al Perú han canviat degut al nostre pentinat! ;) I... ooooh! tot s'acaba... així que ens vam acomiadar de la vida familiar! Cal dir que ens va costar molt... un es sent taaant bé quan està envoltat dels de casa...

I a partir d'aquí vam començar la vida alternativa a Cusco. Passejant i visitant el nostre estimat bar de Reggae Wachuma... Aisshhh! quins records! i intentant aprendre alguna cosa més d'artesania. Allà, ens vam retrobar amb la Montse i l'Igor que vam conèixer a Usuahia (al principi del viatge), vam passar una nit de festeta amb ells, era l'aniversari de l'Igor i ho vam passar molt i molt bé!! Que bonics els retrobaments! En aquestes, vam conèixer a uns nois que ens van proposar marxar a la selva a casa d'una família autòctona. Així que pocs dies després ens vam dirigir cap a la Selva, al Parc Natural del Manu.

El viatge fins al poble a on estava la familia de la comunitat nativa va ser ben ben llarg. Vam viatjar amb una companyia puramente peruana, Gallitos de Roca, que es la única que viatja a la selva del Manu. (Gallito de Roca es un ocell autòcton d'aquesta part de la selva). El bus ens va portar fins a Paucartambo, vam trigar el doble d'hores del normal ja que la carretera (un cami de sorra) s'havia esllevissat per les plujes i vam estar hores parats fins que van poder fer pas. Al dia següent un altre bus fins a Pilcopata, a on vam passar la nit. L'ambient ja començava a ser ben ben tropical! uaaa! I al dia següent finalment vam arribar a Shintuya.

Shintuya es un petit poble situat a Madre de Dios, a l'entrada del PN del Manu, es una zona de selva baixa i envoltada de dos rius... Vam anar a parar a casa d'una fantàstica família de la comunitat indígena, composada per la estimada Chela (la mare) que ens va ensenyar a tallar plàtan i extreure yuca i, després, a cuinar-ho. Els dos fills més petits, que ens van intentar ensenyar a caçar amb fletxa i arc ànecs, que per sort seva, mai van ser atrapats; també ens van ensenyar a caminar per les aigües intentant evitar les anacondes. Un dels fills, el més gran, que ja no viu a la selva si no que treballa (fent malbé la seva vida) a les mines. L'altre fill, l'Elias, un doble de tarzán, que ens va passejar per la selva, fent-nos provar els diferents fruits que es poden trobar, ens va portar a banyar a un riu meravellós del qual va extreure un escorpí del tronc on estàvem arrepenjats mentre nedàvem. Li va treure el verí i el va fer passejar pel seu cos! La Sandra també el va tenir pel seu braç fins que es va acollonir. L'Elias, també té una mascota a casa, una fantàstica anaconda de més de tres metres i mig que vam tenir penjant de les nostres espatlles.

Un dels nostres acompanyants, en Richard, és malabarista i clown, així que es va fer un espectacle per als nens de la comunitat. Del qual vam disfrutar tots moltíssim. Per les nits, tocavem i cantavem mentre bebiem "Masato" una beguda a base de yuca fermentada, que després vam averiguar que es machacaba i es fermentaba amb la saliva de qui ho prepara! mmmhhh!

Vam passar uns dies meravellosos a la selva, dormint a una hamaca en una cabanyeta de canya, passejant de nit entre les lluernes, banyant-nos al riu, provant noves fruites i veient insectes inverosímils i, entretant, l'atac massiu de centenars de mosquits i moscos que ens van fer la vida impossible. Ni anti-mosquits, ni ultrasons, ni res de res...

Va ser una setmaneta fantàstica, alimentant-nos únicament, de yuca, arròs i platàn, amb algún ou d'acompanyament. Yucaterapia!! Marxem, amb la promesa de tornar a disfrutar de la bella familia!

D'allà, a desfer el llarg camí d'hores i hores de bus atrotinat, per tornar de nou a Cusco a celebrar l'ANIVERSARI DE LA PERDUDA MARINETA!

El vam celebrar amb un asado a casa d'un amic, amb les vistes de Cusco als peus, amb un pastís de chocolata amb chocolata i més chocolata i, com no podia ser d'altra manera, al Wachuma, ballant reggae fins que va sortir el sol. La veritat es que fer els 29 anys perduda pel mòn era part de complir aquest somni i va ser molt bonic. Les mil felicitacions em van emocionar i em van fer sentir que esteu a prop. Gràcies!