Arequipa, la ciutat blanca

bonics retrobaments...

el sillar....

la placa d'armes

Per fi, i després d'una setmana acomiadant-nos e intentant marxar... Ens atrevim a abandonar Cusco en direcció a Arequipa.

Anem a l'estació de busos i trobem una companyia, San Martín, que és la més barata. Així, pujem al bus i amb molta pena ens acomiadem de la segon ciutat que ens ha atrapat. Com ja podeu imaginar... pujem veiem una peli i ens quedem adormides. Quan ens despertem: SORPRESA! Ja no tenim ni ordinador, ni càmara de fotos... Aisshhh! Ens han obert la motxila, ens han rebuscat, han triat el que més els hi ha agradat, han tornat a tancar la motxilla i ara... viatgem amb menys pes i menys responsabilitat... que hi farem! Benvigudes al Perú!

A Arequipa hem buscat un couch per estar-nos a casa seva i anem a parar a casa d'una familia... Fantàstic, ja que necessitem sentir-nos a gust, una mica com a casa i respirar ambient familiar després del susto. Ells no ens paren de parlar d'inseguretat... Buff! Ara sí, anem ben a la guaït!

Ens quedem una setmana a la ciutat, tot i que no és gaire activa. Ens passem el dia caminant, de parc en parc, ja que durant el dia fa molt bon clima. Les edificacions estan fetes amb sillar, un material fet de la lava volcànica d'un color blanquinós, el que li dóna un toc molt especial a la ciutat, que com totes les ciutats colonials està plagada d'esglèsies. Us podrieu pensar que l'adjectiu de "ciutat blanca" es degut a les seves construccions de sillar (color blanc), doncs no! És diu així ja que, durant la colonització, hi havia molts occidentals i la van batejar com la ciutat blanca, pel color de pell dels occidentals (curiós). Els pares de la familia ens duen a fer un tour per la ciutat i els seus barris i són uns grans coneixedors de la seva història. Va ser molt bonic, i la informació que ens van donar, encara més. La ciutat ens va agradar, una ciutat tranquila, tot i que després de tanta moguda a Cusco, ens venia molt de gust descansar... Per fi!

La ciutat, també va resultar ser la ciutat dels retrobaments, allà ens vam trobar a un noi que vam conèixer a Copacabana, i a la Gemma i l'Adrià, que són els catalans amb els quals vam compartir el tour a Ischigualasto i que ens van convidar a pernil (per seguir les seves aventures: http://filomenatours.blogspot.com/). Va ser bonica la retrobada! Amb la parella va ser amb els quals vam celebrar el nostre aniversari! Ja fa 10 anys que les perdudes es van trobar per la uni...i ho haviem de celebrar a "lo grande" i, així va ser!

Finalment, i aquest cop, triant bé la companyia de busos (Cruz del Sur; una de les més cares, però també de les més segures...) ens aventurem cap a Ica, i la Laguna de la Huacachina!!! Cada cop més a prop de la platja!!!!!!