PERDUDESPERLESAMERIQUES: Quito i la meitat del mon

caminant per l'Ecuador....

Des de Mompiche, el cuarteto francocatala agafa un bus fins a Esmeraldas (5 hores). Es boig que el bus ens esperi fins que acabem de dinar... coses que passen en aquesta part de mon a on els horaris son més aviat relatius! I d'alla un bus de nit fins a la capital.

A Quito hi arribem de bon matí i ens allotjem a l'hotel Santa Teresa, al carrer Sucre, ben a prop de la plaza San Francisco. Ens surt ben económic per ser una ciutat (4 dolars per persona). Allá de nou un acomiadament, el de la Miriam, que ha de tornar a Bogotá i ens deixa amb unes ganes bojes d'arribar a la locombia que ella ens explica.

Som un altre cop tots tres i decidim quedar-nos un dia més a la ciutat per anar a fer una mica el guiri i arribar fins a la meitat del mon, o el lloc a on es suposa que es troba la linia de l'Ecuador. El tema es que no es posen giare d'acord i existeixen 3 meitats del mon!!! La primera, o la oficial, es un parc a on hi ha un monument i et fan pagar 4 dolars per passejar-hi!!! La segona meitat es la dels inques, a on hi ha un museu a l'aire lliure i t'expliquen coses ben curioses sobre fisica i astronomia. I existeix una tercera meitat perduda entre les montanyes. Nosaltres ens decidim per la dels inques, dels que anem aprenent al llarg del viatje. Així acabem fen alguns descobriments interessants:

a) el suposat mite de que l'aigua gira al revés en un hemisferi i a l'altre es.... CERT!!! Totalment comprobat, que ho vam veure amb els nostres propis ulls. Resulta que ho va descobrir un francés i no va ser al lavabo! ja!

b) a la linia de l'Ecuador peses uns kg de menys.... fins aquí fantástic... pero per aixó mateix també perds la forca i l'equilibri. Vaja si camines per la meitat del mon sembla que hagis begut massa licor de canya!

c) a la linia de l'Ecuador pots posar un ou de tal manera que s'aguanti dret... cal dir que a les fotos ja veureu qui va ser l'únic a aconseguir-ho....

Després de ser una mica més sabis, vam agafar el bus per tornar a la ciutat, i segurament estavem tant capficats amb els nous aprenentatges que gairebé fem el recorregut d'anada i tornada!! pajarus!

Hem de dir que Quito és una de les ciutats més boniques de les que hem trepitjat a sudamérica. La resta de dies els vam passar passejant pels seus carrers blancs i pel barri antic, ple d'edificis colonials.