Buscant la calma: CANOA

Marxem de Montañita després de més de deu acomiadaments sense èxit, estàvem realment atrapats!!!! Ens acomiadem de la gent que hem conegut i sobretot de la nostra pendeja Maria i el que serà el seu futur marit, l'Alejandro. Sembla que ens tocarà bodorrio al Perú!!! (això es el clar exemple de brichero... jsjsjsjs).

El viatge que ens espera fins al proper destí es ben entretingut. Agafem un bus fins a Manta (unes 4 hores) i d'allà ens diuen que l'últim bus que va directe a Canoa ja ha sortit (com sempre tard). Llavors agafem un segon bus fins a Bahia de Caraquez. Allà hem de creuar el pont més gran d'Ecuador. Segons ens diuen son 10 minuts caminant. Quan arribem... el pont fa kms!!!!! caminant??? nooooo! agafem una lanxa que ens creua fins a San Vicente.

Així ens toquen uns 15 minuts de lanxa en la qual casi cauen les motixlles al mar vàries vegades... ufff! Un cop en terra ferma, agafem un tercer bus fins a Canoa. Hi arribem de nit i anem a parar a l'Hostal La caida del Sol (4 dolars per persona en un ambient ben familiar) a on cada dia ens desperten i en diuen bon dia tots els nens de la familia als qui acabem fent tallers d'artesanies....

Canoa es un poblet bastant més tranquil, pero igual de turístic que Montaíta. Sembla que tan sols en un parell d'anys aquests carrers que veieu a les fotos estaran plens de turistes i d'artesánganos que volen vendre als turistes.

Tot i que avui per avui encara es pot disfrutar de la platja, que está més aviat deserta.....

pero sempre trobem gent amb qui passar bones estones.....

el millor de tot es que trobem el restaurant d'un català instal.lat a Ecuador des de fa molts anys que ens prepara uns calamars i unes gambes a la planxa per xupar-se'n els dits!!!!

mmmmmm......!!!!