FELIZ 2011

Des de el Pacific... Montanita Ecuador... us desitjem... SEMPRE EL MILLOR!!!

Retrobaments a Montanita

AVÍS SOBRE MONTAÑITA: Si hi entres... no hi surts!!!

Vam arribar amb la intenció de celebrar l'Aniversari de la Sandra... i no vam marxar fins al següent any! Que vam fer? Res de res... Festa, postes de sol, algunes malabars i algunes pulseres... Ah si! I fer-nos amics de tots els bojos, en la nostra línia.

Ens vam quedar al Hostel Joalli, molt recomanable. Está allunyat de la festa i de la música que surt de tot arreu als carrers del centre de montanyita. Es tranquil, amb poques habitacions i un ambient ben acollidor.

Aquí resumim una mica la nostra pasada per aquest lloc que podriem dir que es l'Eivissa dels Ecuatorians... Els nostres aprenentatges de Montañita, que no vol dir que es puguin extrapolar a la resta de gent que hi ha anat o hi anirá algun cop, son vint i algun més i son personals e intransferibles:

1. Si entres a Montañita no en surts mai més... hem conegut diversos exemples pràctics.

2. Com menjar palta cada dia durant tres setmanes seguides.

3. Algunes bruixes son xilenes.

4. Com aconseguir que et caguin 10 ocells en un dia.

5. Com crear un lema a un poble.... AY AY AYYYYY!

6. Com crear un "rascadero" pels mosquits o altres picors.... i protegir-te dins del "mosquitoneto".

7. Com trobar l'amo d'un gatet entre la multitud.

8. Com adoptar un nen.

9. Com fer plorar a un brichero.

10. Com fer-te un expert en poesia, amb en Jean Paul.

11. Com no maleir el camió de les escombraries que pasa cada matí amb la música... "la basura...es divertido tirar la basura... nanana..."

12. Com fer que et cantin la cançó de "la vieja molienda" cada cop que et vegin.

13. Com molestar al discjockey i aconseguir que cambii el regueton per reggae.

14. Com aconseguir tragos gratis recolectant Tips per als cambrers.

15. Com ajuntar un grup de 30 bojos en menys de 10 minuts.

16. Com ser un "cretino"

17. Com netejar el peix.

18. Com aconseguir no cremarte la pell, després d'estar 3 setmanes a la platja.

19. Com tocar la flauta amb la orella.

20. Com fer deu acomiadaments i no marxar mai...

Aquí van algunes imatges de l'experiència.... ara ja podem dir... "Hem sobreviscut a Montañita"

Aniversari de la Sandra

Un aniversari en la millor companyia!

...també vam celebrar nadal amb peixito...

Una resenya sobre el Nadal a l'hemisferi sud.... vam cambiar la bufanda pel bikini i les comilones i els turrons pels mojitos.... Realment extrany i ben curiós que la decoració nadalenca consisteixi igual en avets adornats a 35 graus a la sombra i papas noels abrigats fins a agafar el xarrampió...

Nit bona... amb la Maria i la Caro, en bona companyia... Mojitos!

Postes de sol

Més...

Moments fotogràfics, gravats a la ment...

Preparació del soparet de cap d'any...

Els resultats...

la crema de l'any vell....

amb els nostres estimats pendejos!

qualsevol dia, com sempre, al carrer...

Ara som TRES!!!!

ara som 3 "pájarus"...

La France a Guayaquil

Guayaquil, la ciutat més lletja de tot l'Equador, sempre des del nostre punt de vista... Tot postís i de color gris, els hotels són molt cars (vam pagar una nit més de set dólars i la segona sis dolars) i es viu molta inseguretat per tot arreu. La part del malecón ens recorda molt al Maremagnum de Barcelona, fins i tot amb un Imax, però ens sembla d'allò més postís, amb un nivell de seguretat (wachimans a diestro i siniestro) que ens feia sentir insegurs... També hi ha uns manglars, al costat de la Universitat, que no ens agraden gens i que fan una olor ben peculiar, no gaire agradable...

Què us sembla?

Els manglars... Bonic no??? Aisshhh

Vam visitar el Parque de las Iguanas... un parc que no té gaire a part d'iguanes que estan massa acostumades als humans, que s'escapen per les carreteres i pujen pels edificis, és a dir, estan fora del seu ambient natural. Que no se us acudeixi anar a menjar en aquell parc, com a nosaltres, ja que les iguanes et persegueixen i, no dónen gaire bon rollo, la veritat.

Disfrutant del formatge i els lladres que s'acosten...

Que rico!

petits dinosaures...

La part més bonica és la del barri de Las Peñas, tot i que està feta per al turista... Allà hi ha unes escalinates que et duen fins al far, on pots tenir una vista de tota la ciutat, el que encara et fa pensar que és més lletja!! El barri, està fet de cases de colors i amb molt de gust, però ens semblava estar passejant en un escenari fals...

comencem a pujar...

després de 450 escalons...

Baixar sempre és més fàcil...

Què va ser el bonic de Guayaquil? Ens vam trobar amb l'Hugo, aquell francès que vam trobar a Mendoza i amb el qual vam fer tot el nord d'Argentina i el salar d'Uyuni... Ens va portar un regal ben meravellós i que trobavem molt i molt a faltar: FORMATGE... I no qualsevol formatge, formatge francès... Vam disfrutar molt i molt. Moltes gràcies Hugo!!!

Uoooooo!

Poesia a Cuenca...

Cuenca... tants bons i mals records de Cuenca... Per començar avançar-vos que ha estat una de les ciutats que hem visitat que més ens ha agradat: tranquila, ordenada, neta i molt, molt bonica.

Quina és la raó dels mals moments? La Sandra es va posar ben malalta, ja de camí en el bus, li va pujar la febre i bé, que imagineu que va agafar? Gastrointeritis! El mateix que agafen la major part de viatgers del món... va estar prostrada al llit durant una setmana i, per més INRI, el maldito Primperan li va fer una reacció adversa i semblava que se li havia paralitzat un dels nervis facials... La Marina va haver de desplegar totes les seves habilitats d'enfermera! Desprès de passar tot això que va quedar? Disfrutar de la ciutat!

La ciutat, és molt cultural i això es nota passejant per allà, l'arquitectura colonial, la bellesa de la seva catedral i les seves places. Passejar al costat del riu, que sembla caminar per un conte, també degut a la decoració nadalenca...

El plaer de passejar dins un conte, en una ciutat...

Decoració nadalenca...

La Catedral

Cúpula de la catedral

Vam anar a un concert de saxo, des d'un avís de couchsurfing... Degut a això vam passar una de les nits més màgiques del nostre viatge. Després del concert i d'una discoteca ben horrible de reggeaton, vam acabar al taller d'un pintor i poeta, nét del conegut poeta de cuenca Alfonso Moreno Mora. Un home de cabell blanc, llarg, mirada profunda de color blau i veu molt i molt ronca que ens llegia poesia del seu avi, amb molta emoció, fins el punt que se li saltaven les llàgrimes... L'ambient era espectacular, totes les persones que ens trobàvem en aquell espai replet de pintures, llibres, i objectes inverosímils, compartiem el mateix estat emotiu, molt positiu, i recordarem aquella nit amb molt de carinyo...

Un parell de dies després, passejant i compartint amb la gent d'aquella nit, vam marxar de Cuenca cap a Guayaquil, en busca del nostre amic Hugo! Per crear el nou grup franco-català!

Fins aviat estimat PERU!

Que CHEVERE ha estat el Perú!

Ja ha arribat l'hora... bé, ja fa un temps, però anem una mica perdudes amb el blog, però aquí estem de nou i amb ganes de posar-vos al dia...

Després de quatre mesos, abandonem el Perú... teniem pensat estar-nos-hi un mes, i no! ens ha enganxat en la mateixa mesura que la nostra estimada Argentina (encara que ja sabeu que estem totalment enamorades d'aquest encantador continent en globalitat) i ens hi hem quedat ni més ni menys que quatre mesos.

Què és el que més ens ha agradat del Perú? Tanteees coses... El Cusco, que vam compartir en família, amb bons amics i, per fi, bona música, des de la casa més bonica, les vistes més espectaculars de la ciutat... L'aniversari de la Marina, que va estar compartit amb bona onda, un asadito a la argentina i un bon i enorme pastís de xocolata amb xocolata.

També ens va deixar prendades el paisatge selvàtic de Sintuya i la família que ens va acollir a casa seva... les passejades amb tarzan (fill de la família), fauna i flora, la millor yuca recolectada per nosaltres mateixes, dies que quedaran gravats en la nostra memòria amb molt i molt de carinyo.

I bé, els que ens seguiu ja sabeu que vam quedar totalment embadalides amb San Antonio de Cumbaza, allà ens hi vam quedar durant tres setmanes, compartint amb la gent del poble i rebent la seva amabilitat, visquent a la caseta que amb tant de carinyo ens van deixar... Aquí serà on tornarem del Perú, amb més força que enlloc.

Tots els llocs van deixar marcat quelcom en nosaltres, els paisatges la seva gent i, també, amb molta força el menjar, que no és igualable enlloc de sudamèrica, ja podem preveure que el trobarem molt a faltar: els ceviches, els sudados de pescado, chicharron de pescado y calamar, el tiradito, els tequeños, la papa a la huancaina, ... Uiiiii!

Què es el que no ens ha agradat tant del Perú: els mosquits! sens dubte, els mosquits de la selva, que han deixat infeccions en el peu de la Sandra (de tant gratar-se) i els moscos (us avisem que el repelent europeu no serveix per aquests mosquits! Tenim nous trucs: per tal que no piqui, afegir-s'hi el suc de llimona, per que els moscos no ataquin untar-se la pell en oli (si no hi ha johnsons, serveix el de girasol).

I bueno, no ens oblidem dels super bricheros, que també han marcat en gran part el nostre pericle pel Perú. Què son els bricheros? Son aquests personatges que ténen trets indígenes i que s'aprofiten de les/els turistes i de la seva plata! Nosaltres no erem el millor objectiu, ja que com tots sabeu de plata no anem gaire sobrades, però si en vam patir les conseqüències: els seus discursos sobre la pachamama, els inques i no sé que més que no és més que un discurs après! Ara bé, també ens hem divertit molt amb ells i al final... no tenim gaire clar si els bricheros són ells o... nosaltres? A aquests personatges els trobem per tot sudamèrica, però al Perú, ténen un nom (a Cuba són els jineteros), van camuflats com a artesanganos o malabaristes, els podreu trobar allà on hi hagi turistes!!! Ara bé, en tenim un record molt bonic i grans amics bricheros...

En general, el país ens ha sorprès, gratament, costa molt abandonar-lo, però sempre amb la convicció i amenaça de que... TORNAREM!

Mancora!!

Platja de Punta Sal

Despres de tanta tranquilitat ens venia de gust una mica de marxa... aixi que arribem a Mancora!!

Des de Colan hem d'agafar una mobilitat fins a Paita, per agafar una altre mobilitat fins a Sullana i d'alla un bus a Mancora. Total unes 8 hores de viatge!

Mancora es per als peruans com Eivissa per nosaltres. Pero despres de viure'hi durant una setmana podriem dir que es mes aviat com Lloret de Mar a la peruana. Un poble fet per al turisme perua a on pots fer basicament 4 coses: jeure a torrar'te a la platja, disfrutar de l'energia de les postes de sol, fer surf o kite surf, i sortir de festa. I com que no fem surf ni res d'aixo.... doncs ens vam dedicar a les altres 3.... PURES VACANCES!!!!

no oblidem la gent que hem conegut....

el Gilar bar era com la nostra segona casa....


Quilombo i kaos a l'habitacio!

La platja idíl.lica de Colan

Marxem de Piura amb mooltes ganes d-arribar a la platja! Agafem un bus direcció Paita (unes 4 hores) i d'allà agafem una mobilitat fins a la platja de Colán.

Colán es un petit poblet al costat del mar, és el lloc d'estiueig de la gent piurana, té poc més de dos carrers sense asfaltar i es caracteritza per tenir l'esglesia més antiga del Perú (o això ens van explicar) i cases de fusta dels pescadors, ben típiques de la zona, vorejant la sorra de la platja.

Preguntant, preguntat, anem a parar a un hospedatge d'una familia encantadora. Quan arribem no hi ha ningú allotjat i l'home vol que ens quedem tant si com no. Així que ens rebaixa el preu de 50 a 20 soles! Estem de sort! tot per dir que som artesanes i que no tenim plata.... :P L'hospedatje es diu "frente al mar" i es 100% recomanable. Té una terrasseta de fusta just a la platja a on deixem passar les hores... i quan puja la marea gairebé pots tocar l'aigua, a mes ens deixen una hamaca fantástica per fer la siesta....

Aquella mateixa tarda gaudim d'una impressionant posta de sol entre els crancs i la infinitat d'aus que ens sobrevolen, menjem #tortilla de camarones# i a dormir per l'esperat dia de platja!

Al dia següent, cap de setmana, hi ha més moviment al poble i ens passem el dia conversant amb tres homes de Lima que treballen al servei antidroga dels Jutjats i no ens paren de convidar a cerveses i mengem ceviche amb una familia de Piura. Si es que... al final el que més ens agrada es compartir amb la gent del lloc. ´

Així passem un cap de setmana menjant peix, aprenent a fer ceviche, disfrutant de les postes de sol, mirant el mar i als pescadors que van traient peixos ben curiosos, venent pulseres i compartint amb la gent. Al final no ens banyem.... ens avisem que hi ha moltes mantes-rayes. Uhm... ho deixarem per una altre ocasió!

Marxem ben satifetes d'haver arribat a aquest petit indret idíl.lic.....

Tornem al Perú!

el nostre parche...

fent el guiri a Catacaos....

i mes guiri...

Després d'una setmana a l'Ecuador, visita obligada ja que se'ns vencia el temps de turista, ens disposem a tornar al nostre estimat Perú. La idea és anar a disfrutar de les platges del nord de les que tant hem sentit a parlar. Però abans hem de fer parada a la ciutat de Piura. La Sandra tenia ganes de probar l'efectivitat dels dentistes peruans i es va trencar un queixal....

El viatge de Loja (Ecuador) a Piura (Perú) van ser 8 hores de bus, però es va fer bastant llarg ja que vam viatjar de dia. Al arribar a la frontera, res a veure amb La Balsa, aquí tothom semblava estar treballant i el més fort de tot es que el tipus de l'entrada només ens va voler donar 2 mesos d'estància al pais!!! será possible!! Ens vam negar a donar-li plata i ens vam quedar amb els dos mesos....

Arribem a Piura de nit i... sorpresa! tots els hostels semblen estar plens... grrr.. es cap de setmana!! Acabem a l'Hospedaje Hispano dormint a una habitació totes dues al mateix llit.. individual!! L'hostel no és dels més recomanables, allà hi viu tota la fauna de la avenida Loreto... o sigui travestis i prostitutes... així que ens rodegem d'un ambient ben divertit! El lloc es sorollós i no es massa net, tot i així al dia següent ens donen una habitació amb dos llits i ens hi acabem quedant... al final el que compta es que es ben barat!! (10 soles per persona).

Aquella mateixa nit, dissabte, decidim sortir a ballar una estona. Ja en tenim ganes, que des de fa un mes i mig anem a dormir ben d'hora... La nit resulta ser un gran desastre... acabem anant d'un bar a un altre intentan fugir de la cúmbia i el reggeaton. Al final reggeaton 1 - perdudes 0. No hi ha cap lloc a on posin una música que ens agradi..... issshhhh!

La resta de la setmana la passem passejant per Piura i de visites al dentista. A la ciutat no hi ha massa cosa a fer, potser el més interessant es anar a perdre't pel mercat o a disfrutar una tarda de diumenge a la plaça d'armes amb tot ple de families i venedors ambulants de joguines inimaginables... tot un espectacle!

Per sortir de l'aburriment de la ciutat vam decidir anar a passar el dia a un poble que vam batejar com colacao. Catacaos está a uns 20 minuts de la ciutat i es un petit poble d'artesans. Venen tot de productes fets amb mimbre, els típics barrets de palla i inmensitat de souvenirs del més cutre... I si.... de tant en tant també fem el guiri.....

A part de tot això, també ens dediquem a recopilar cartrons i teles per fer el nostre "parche"... Ara ja podem dir que som unes artesanes.... o artesánganes!!!

I tan bon punt el queixal de la Sandra va estar llest.... marxem, per fi, cap a la PLATJA!!!!

Vilcabamba... la vall de l'eterna juventut?

De Vilcabamba, mhhhh... que us hem d'explicar de Vilcabamba... De ben segur es un lloc precios, be, en realitat, aixi ens consta. Peró, qué va passar? Vam trobar una caseta meravellosa de la qual no vam poder sortir-ne durant una setmana. Les raons, aqui en va alguna:

Aquestes son les vistes des del nostre balconet meravellos. A mes, teniem cuina i viviem alla mes amunt de tot el poble. Tot aixo va convidar al nostre refugi durant uns dies: escrivint, dibuixant, fent pulseres i, per fi, CUINANT. I no us ho hem comentant, pero tambe bebent de les aigues de les seves fonts que diuen que rejuveneixen i no sabem si es del tot cert, pero la ciutat esta plagada d'avis estrangers que busquen aquesta font de la eterna juventut. No en sabem la rao, pero si, en vam sortir ben rejuvenides: postes de sol estirades a les hamaques, bon menjar, relax...

Us volem explicar una mica sobre la nostra meravellosa casa, l'allotjament, es bastant car a la ciutat (set dolars per nit i persona), pero vam trobar una iaia asseguda a la porta de l'esglesia que ens va explicar que el seu fill llogava cabanyetes a molt bon preu. I, aixi es, 15 dolars (ah, passem de Nuevos Soles als maleits dolars) per una setmana... Vam haver de caminar molt, peró hi vam arribar i aqui en tenim els resultats, amb les millors vistes esperades...

Casa Nostra

La casa tota de fusta i amb vistes espectaculars a tota la vall incorporava les seves sorpreses, ens van dir els habitants que estava ocupada per un duendecillo, pero tranquils eh? Un duendecillo bo, anomenat Carlitos. Vam estar invocant i invocant al Carlitos, pero no el vam arribar a trobar mai, encara que hem de reconeixer que unes quantes nits de sustos amb els sorollets i la historia d'en Carlitos vam passar...

Per fi, una cuina, no sabeu quina emocio.

Disfrutant de la caseta

Es temporada de mangos a sud america, aixi, ens vam alimentar molt i molt be, i diumenge vam anar al mercat setmanal:

Ben contentes, que poc es necessita per ser felis

Una ma ritmica pel mig:


I els resultats:


QUÉ ES LA BONA VIDA... AQUI HO TENIU DONCS...

A part de la vida ermitanya... vam anar a passar el dia a la ciutat de Loja, que es troba a una hora de camí en bus. Loja es una ciutat bastant ordenada. El que més ens va agradar?? el Parque Jipiro, un enorme espai verd amb representacions dels 9 grans troncs etnoculturals de la humanitat, amb ple de missatges que evoquen la riquesa de la diversitat cultural. Realment interessant!!!

Un tastet d'Ecuador...

la suposada ranxera...

la frontera deshabitada...

Arribem a ECUADOR!!! Cal dir que en realitat creuem la frontera perquè en uns dies se'ns venç la visa dels 3 mesos de turista al Perú i no tenim ganes de pagar per cada dia d'il.legals.

El viatget es ben durillo: ni més ni menys que 36 hores!!!! Em sembla que ara per ara passa a ser el trajecte més llarg de tot el viatge, més fins i tot que el viatge en el camió de vaques fins a santiago! Tot i això va ser ben divertit creuar Perú-Ecuador per una de les fronteres més deshabitades...

Us expliquem: Primer vam agafar un bus de Tarapoto fins a Bagua Grande. Allà vam arribar a les dues de la matinada. Fins a les 5 de la matinada no sortien els autos per anar a Jaen, així que li vam demanar al vigilant de la oficina de bus si podiem dormir a dins amb ell... Al principi no estava gaire convençut, pero sembla que li vam fer pena... així que ens va deixar passar: total 3 hores dormint a terra!

Ens vam aixecar sense esquena i vam començar tot el seguit de trajectes amb cotxe: Auto fins a Jaen, auto fins a San Agustín i auto fins a La Balsa. Anàvem ben tranquiles pensant que dormiriem a tots els trajectes al cotxe, però es clar... a sudamèrica els cotxes s'amortitzen al màxim. Viatjàvem 7 persones!!!! Jo i la Sandra totes dues apretades al seient del davant. grrrr!! Total que de dormir res de res!

Al migdia vam arribar a La Balsa, que es el poble fronterer... on hi ha 4 cases, algun restaurant enmig del no res i un pont per sobre el riu que separa Perú de l'Ecuador (i nosaltres que pensàvem que travessariem en balsa.... ooooohhhh!) Al arribar allà, vam estar xerrant amb el poli d'immigració, tot era com d'estar per casa, la veritat es que es una frontera ben poc transitada i menys per gringues.... Com sempre vam arribar tard, resulta que la suposada ranxera que et porta de la frontera fins al primer poble d'Ecuador havia sortit feia 10 minuts! Es el nostre sinó! així que ens va tocar estar 5 hores de turisme per La balsa (amb una calor insuportable, sense haver dormit i a un poble que s'acosta als del lejano oeste.... ni una ànima! Fantàstic!!)

Al cap d'unes hores vam creurar el pont i cap a Ecuador... una altre frontera caminant! :) I aquest cop la situació va ser molt més divertida..... entrem a la policia per que ens segellin el passaport i ningú! Preguntem a una sra que passava pel carrer i ens diu.. "teneis que ir allà a la vueltita... estan en la cancha".

Nosaltres anem cap allà pensant que hi hauria una altre caseta i que ens trobem???? 6 paios vestits amb shorts de platja jugant al volei!!! vam entendre que ells eren els polis! jajajaja! totalment surrealista. Els vam deixar que acabessin el partidet i despres va venir el cap de la policia a posar-nos el segell, sense samarreta, amb la panxa a fora i els pantalons d'esport! Una bonica imatge de benvinguda!! aiiisshhh! ECUADOR promet!

Després... la suposada ranxera que ens portava a Zumba (el primer poble d'Ecuador) era un camió!!! si si si! un camió sense la caixa del darrera i uns seients xungos! Vam arribar al poble ja de nit, i després de sopar vam agafar un bus fins al nostre destí: Vilcabamba...

Total: sortida de tarapoto a les 17pm de dijous. Arribada a Vilcabamba a les 5 am de dissabte!!

Quan començava a sortir el sol vam buscar un lloc per dormir (us assegurem que després de 3 setmanes dormint en hamaca i dos nits sense dormir... mai haviem desitjat taaant un llit!). Després de mirar uns quants hostels ben cars, vam trobar una sra. que ens va contactar amb el seu fill, que tenia una cabaña per llogar.

Som afortunades... hem passat una setmaneta en una cabaña de fusta per un dolar diari, a sobre d'un petit cerro, amb les vistes de tota la vall de Vilcabamba als peus.... IMPRESSIONANT!!