Parc natural Toro-Toro

No us espanteu no estem fent apologia dels toros, toro-toro en quechua vol dir fang i si... tot estava ben ple de terra, però seca... que fa mesos que no veiem ploure.

Vam arribar al Parc Natural de Toro- Toro no sense certes dificultats. Així, vam viatjar en una nova modalitat de bus a Bolivia, el Central... us preguntareu que és el central? Doncs és el passadís del bus, que a Bolivia no medeix més de trenta centímetres. Bé, doncs vam passar unes meravelloses sis hores allà mig, compartint l'espai amb setze persones més. Recordeu que el bus anirà ple de bosses inmenses de no se sap el què, caixes amb gallines, les mamites carregades amb les seves bosses de colors... Ben boig. Però... això és Bolivia.

Aquest no és el bus de Toro-Toro (és el que va agafar en Robert des d'Uyuni)...però és per que tingueu una idea dels transports públics

Ens vam quedar al primer hostel que vam trobar... que es troba just davant de la parada del bus. Arribem de matinada així que a dormir... Ens aixequem ben d'hora i anem a la Oficina de Turisme, on has de pagar l'ingrés al parc, també ens informen que totes les excursions les hem de fer amb un guia. Així, fem la nostra primera excursió unes hores després. Al nostre hostel coneixem a un grup de bolivians amb els quals compartim el guia i la excursió. El primer que fem és anar a veure les petjades de dinosaures... Enormes, gegantines i molt ben marcades. Després anem al vergel, pugem i baixem uns 800 esglaons... Bufff! Però val la pena! Unes cascades precioses i també veiem la "garganta" més espectacular que fins ara hem vist.

El peu de la Marina i la petja d'un Tyranosaurus Bolivianacus....segons estudis de Hugas,M. Hernández,S & Hugas,R. aquest exemplar gastava un 156 europeu.

Al dia següent iniciem una altra excursió: GRUTES! Primer anem a veure unes coves on vivien els avantpassats, són molt boniques... Però ja estem una mica cansats del grup amb el que viatgem que en comptes de bolivians semblen japos... no paren de fer fotos! Escalem i tot! Sense cap tipus de seguretat.

Després d'aixó, ens dirigim a les grutes, on ens endinsem! Primera experiència d'espeleologia!! Preciós i espectacular! A més, la Sandra és capaç de superar la seva claustrofòbia i surt d'allà amb un subidón important!

Sandra! Estàs dintre d'una gruta!
Crec que aquí encara no haviem passat pels "millors moments" ....per això reiem?

Ara si que hi som....

Al dia següent (havent reservat, primer, però el bitllet de bus) tornem cap a Cochabamba, per arribar al nostre proper destí: La Paz...

La contra d'en Robert:
Avui....El tamany Bolivià
Hi ha una dita anglesa que diu "In Rome, do what romans do"....o sigui involucrat en el país que vas. Això implica moltes coses...menja el que mengen ells per molt estrany que sigui i descobriràs les magnífiques peculariats culinàries del pais....passeja per on passegen els seus ciutadans i conversa amb ells, és enriquidor.....viatja com ho fan ells.....Però ep! Stop! Aquí és on t'adonaràs que a Bolivia no gasten les mateixes mesures que a Europa.

Una persona de 1,83m com jo està exposada donar-se cops de cap amb les portes de les cases de tamany bolivià, dormirà en llits de tamany bolivià (de 1,70m a 1,80m), anirà a autobusos de tamany bolivià (on és millor que deixi les cames a la bodega del bus amb la motxilla).
El tamany bolivià importa! I no, no estic pujat a cap pedra.