Les platges de Bolivia....

Des de Toro-toro i rera un llarg viatge... arribem a La Paz. Allà, no paren d'advertir-nos dels diferents perills de la ciutat, tot i que en cap moment n'arribem a ser conscients. No hem de dir gaire de la ciutat, ja sabeu que les grans urbes no son el que més ens agrada. Passem molts pocs dies, esperant, també, que el germà de la Marina se'ns recuperi d'unes grans angines: el tenim tancat al hostel esperant que li portem menjar. Bé, doncs no gaire res més a dir de La Paz... una gran ciutat, el que ens crida l'atenció es la construcció entre els cerros, que ens recorden, en part, a Valparaíso (Xile), peró sense els colors, ni el mar. El famos mercat de la bruixeria mes aviat es un fake per a turistes, no te res a veure amb un mercat autèntic com el d'Oruro. A la ciutat també sortim de festa, pero el lloc es indicat per a turistes, aixi que no sortim gens convençudes...

El següent destí es Copacabana. Un petit poble situat a un extrem del Llac Titicaca. Tenim ganes de veure aiguetaaa!!!! Tot i això no ens fem gaires il.lusions perque ens han dit que es tracta d'un poble molt i molt turístic.

Només arribar veiem tanta gent no autòctona que tenim ganes de sortir corrents. Així que pirem directament a la Isla del Sol, dins el llac Titicaca. Ufff! Qui diu que Bolivia no té mar????? No és el nostre Mediterrani, però ens emocionem igual... Com sabeu es tracta del llac més alt del món i fa frontera entre Bolivia i Perú. No arribem a veure el final, el que ens fa sentir com si miressim al mar, amb la diferència de veure les montanyes nevades al davant.


A Isla del Sol hi ha tres parts on habiten 3comunitats indígenes. La part sud, és la zona més turistica, ja que es on arriben la majoria de ferrys (per dir-ho d'alguna manera.... barquetes que travessen el llac). Nosaltres ens quedem a dormir aquí la primera nit, amb una vista ESPECTACULAR des del nostre hostel al llac. Al dia seguent, peró marxem en direcció al nord que ens expliquen que no hi ha tants de turistes.


Cal dir que a la Illa no hi han autos.... be ni autos, ni carreteres, ni res....us ho podeu creure?? un lloc encara intacte, sense contaminació, sense mes sorolls que els de la natura ( el transport a la illa es fa a peu o en burros o llames.) amb unes platges paradisiaques impresionants... la llàstima es que a 4000m , si et tires a l'aigua se't congelen rapidament les idees!!!

El fet es que tenim previst anar a la part nord, i o hi anem caminant o agafem el "vaixell" .... com podeu imaginar... decidim agafar transport marítim i cap allà anem. El nord ens fascina, el primer que fem es prendre el solet mentre veiem passejar per la platja porcs, vaques, gallines, gossos... Després arribem a una fantàstica platja on ens dediquem a dormir, fer pulseretes... ohhh! quina bona vida.



Allá a la platja veiem un hostel en el qual decidim quedar-nos.. un altre cop, amb unes vistes meravelloses al mar, amb la diferència que és molt més económic que al sud. Després decidim anar a caminar a veure les runes dels inques i les vistes des de les alçades... Espectacular! Hi ha molta màgia en aquesta illa... i es pot trobar molta historia dels inques i les seves divinitats. Passem hores entre les runes, que escoltant a un guia averiguem que totes son reformades, així poc queda de real... Una altra cosa que ens sorpren: qui financia el projecte de reformes? REPSOL! arrggghhhhh! Petroliferes...




Al dia següent, encara que no us ho creieu, si que tornem cap al sud de la illa fent una caminada durant tot el dia, aturant-nos a gaudir de totes les platges que trobem pel cami i passant per les diferents comunitats que et fan pagar uns bolivians per l'entrada.

Tambe teniem pensat visitar la Isla de la Luna, que és una illa més petita que la del sol i molt més deshabitada. Al final resulta ser massa car per a la nostra economia... aixi que retornem cap a Copacabana, on ens acomiadem del germa de la Marina... Ohhhh! sempre son durs els acomiadaments.... Hem passat boniques setmanes amb ell!!!

La Lluna, a l'hemisferi sud, sempre dibuixa un somriure

Nosaltres decidim quedar-nos uns dies més a Copacabana a buscar-li l'encant a aquest lloc tan turístic. Teniem recomanat un hostel que bé ho val... Es troba allunyat del poble, amb unes vistes espectaculars al llac, i molt molt econòmic, pintat dels colors de l'arc de Sant Marti... La unica pega es que només hi ha aigua a les dutxes durant una petita part del mati... Pero no passa res... aixo es Bolivia!!!! :P

Passem un cap de setmana fantàstic, veient postes de sol al llac, aprenents mes punts per a les pulseretes i compartint amb la gent del lloc...

Marxem, ens costa, perqué estem molt i molt tranquilles, pero ens espera CUSCO!

La contra d’en Robert: Avui, que mengen els bolivians? ( i II)

Per sopar tampoc és que mengin gaire els bolivians, però proliferen per tots els racons de les ciutats i pobles els venedors ambulants que et fan uns entrepans de palta (advocat) , d’ou ferrat (omnipresent perquè és més barat que la carn), d’hamburguesa (fina com el paper de fumar!), de xoriços (recomanables!) amb enciam, tomata, ceba i amb tot un seguit de salses picants per acabar-los de rematar.

Ep! Però no acabaré comentan alguns plats que m’han cridat l’atenció:

El Charqueskan: arrós bullit, ou i tomata tallats a trossets per sobre i trosets de carn de llama (moltes vegades un pensament, rollo Ferran Adrià, de carn de llama....).

El Falso Conejo....que com diu el seu nom, no té conill! I perque li diuen així? Pues no ho sé, com tantes altres coses a Bolivia no té molt sentit, perque no deixa de ser carn de vedella arrebossada amb un sofregit amb ají groc, comí i una salseta a base de tomates i ceba, como no!

El Pique Macho, plat típic de Cochabamba, i que el nom deu provenir de la quantitat de menjar que et posen! Porta, tot a troços, patates (como no!), carn de vedella, salsitxes, pebrot, ous (no hi podien faltar), tomates, ceba (sempre van juntes). Boníssim acompanyat d’ají.

Pique macho!! (Sort que ens el vam partir la Sandra i jo)

I entre les especialitats de les paradetes del carrer: les salchipapas (fàcil, no? Salsitxes + patates).

I finalment, són uns enamorats del pollastres a l’ast amb patates, que n’hi diuen pollo al spiedo, pollo a la rostiseri o pollo con papas. Depenen de com l’han fet o tallat

Això si....jo vaig perdre casi 3kg,....però tranquils, ja els he tornat a recuperar!