DISNEYLAND PERU: MACHU PICHU

Propera direcció: MACHUPICHU, la ciutat perduda dels inques... Com hi arribem?? El tren que duu cap allà és excessivament car (una gran estafa!) així que averiguem el camí alternatiu... Pel matí, ben d'hora agafem un bus (puramente peruano), a on puja gent a vendre´t qualsevol cosa imaginable i amb olors ben curioses que ens ha de dur fins a Santa Maria. De Santa Maria hem d'agafar una mobilitat fins a Santa Teresa i d'allà una altra mobilitat que ens dugui fins a la hidroelèctrica, d'allà pots agafar el tren que t'acosta a Aguas Calientes (porta d'entrada al Machu Pichu) o pots fer una caminata de dues hores alternativa.

El viatge en bus, ben curiós, per fi veiem canvi de paisatge: clima tropical (i nosaltres que pensàvem que feia fred i anàvem ben i ben abrigats). Els precipicis del costat són imponents i a alguns de nosaltres ens encanta, a altres els hi fa passar ben malament (eh Carme?). El bus s'atura perque estan fent obres a la carretera i allà una mobilitat ens proposa seguir el camí amb ells ja que ens acosten directament fins a hidroelèctrica, fent parada a Santa Teresa per menjar una estona. Un viatge ben mogut, però estem meravellades amb el canvi de paisatge, per fi, COLOR VERD! El preu del tren a hidroelèctrica és bastant escandalós també, però és de nit... aixi que l'agafem... Ens sorpren el fet que hi ha dues parts del tren, una per a autòctons i una altra per turistes... Buff! Hi ha tot un negoci montat amb el tren al Machupichu!

Entradeta la nit, arribem a Aguas Calientes, allà ens agobien tots els que intenten ficar-te en el seu hotel... Buff! Ja podem advertir la part turística (exagerada). Aguas Calientes ens sembla horrible, més turístic no pot ser... Tot i que la natura que l'envolta és impressionant. Mirar enlaire i veure les majestuoses montanyes. Quina pena tot el que fa el turisme irresponsable.

Al matí següent, bastant d'hora agafem el bus que puja al Machu Pichu, amb un preu també desorbitant... També es pot anar caminant, per la famosa ruta escarpada i arribar ben d'hora per poder pujar al Huaynapichu.

Arribem al parc temàtic del Perú. La veritat, és impressionant, però molt i molt explotat. Triem no agafar un guia i perseguir als que més ens agraden. Seguim passejant i decidim, pujar al HuaynaPichu, que és la montanya que queda just darrera de la ciutat perduda. Tenim molta sort, ja que hi ha un màxim de persones que poden pujar, 400 persones en dues tongades. Nosaltres, arribem per la segona, fem una llarga cua, per quan arribem s'escolta que només entren les persones que ja havien posat un segell abans de que obrin el parc temàtic... Seguim esperant, i AFORTUNATS! han faltat com unes deu persones i podem entrar! Va ser el que més ens va agradar. La pujada no és gens fàcil, i la baixada tampoc... Els inques feien unes escales que desafien constantment les lleis de la gravetat. Hem de FELICITAR ENORMEMENT A LA CARME! Va fer la pujada i al mateix temps que nosaltres gairebé... Fantàstic! Quina pena no tenir fotos per demostrar-ho! Per nosaltres, el més recomanable del Machu Pichu és el Huaynapichu... Hi ha molta més tranquilitat alla dalt enmig dels núvols.

Hem de dir que encara que el Machu Pichu es mereix estar a la llista de les set meravelles del món, l'explotació que viu és desmesurada. Parlen de posar un màxim de persones que poden entrar, però no es cumpleix, i sembla ser que el monument s'està malaurant...

Decidim tornar en tren de nou cap a Cusco, però fent paradetes a diferents poblets del Valle Sagrado que ens semblen ben interessants. Així, agafem el tren que ens porta de Aguas Calientes a Ollantaytambo , però hem d'esperar al dia següent ja que només queden bitllets d'alto standing per comprar...