jueves, 19 de agosto de 2010

De camí per Bolivia

Resum de les nostres peripècies per Bolivia, aquí afegim al nostre co-autor del Blog- Bolivia: Mr. Robert Hugas que penjarà algunes de les fotos que veureu, el nostre acompanyant i perdut per Bolivia.
Primer comentar que el transport i les dutxes de Bolivia mereixerien un únic post. No hem fet cap viatge a Bolivia que hagi sortit com s'espera... i les dutxes... aishhh que hem de dir de les dutxes... Es podria entendre perque en fem tan poquetes. Tenim aigua freda a baixes temperatures o tenim descarregues electriques en mig d'una reconfortant dutxa... Que màgic és Bolivia.

Trajecte 1: Sajama- Oruro
Agafem una movilitat (una furgo carregada de gent) que ens deixa a Patacamaya. Allà sembla que cap bus volgui parar per portar-nos. Finalment, ho aconseguim! Arribem a Oruro i allà ens acomiadem d'en Robert que marxa a fer el salar, que nosaltres, com ja sabeu (eh? fidels seguidors) ja hem realitzat. Bé, doncs a Oruro no hi ha res a fer, excepte... anar a unes TERMES! No sabeu tot el que va significar per nosaltres aquestes termes, després de que les dutxes siguin tant complicades! Vam estar durant hores en remull i va ser un dels plaers del viatge.
A Oruro vam tenir el nostre primer contacte amb els mercats autòctons de Bolivia. Allà ens va sorprendre, sobretot, el mercat de les bruixes... Es poden veure "pòcimes" i remeis màgics per a diferents problemes. Vam veure fetus de llames dissecades, mussols, serps i culebres... Que bé ens vam sentir al mercat de les bruixes! Ben boig!
Com us diem, no hi ha gaire més a fer en aquesta ciutat que té un parell de parcs, però no gaire interessants, així que, ràpidament, marxem direcció a POTOSÍ.

Trajecte 2: Oruro- Potosí
Gran sorpresa en el trajecte. El bus ens deixa en mig de la carretera i el conductor ens diu que hem de caminar fins a la tranca (la barrera d'entrada a la ciutat) perque està tot bloquejat, però que no ens preocupem perquè està "aisito namás". I una merda! Una hora caminant a una alçada important (4.060m) carregades amb les motxil·les. Al mig del camí (que està tot col·lapsat amb camions, cotxes, busos, furgonetes i gent) ens trobem amb una barricada, focs plantats al mig de la ruta i pedres tirades per tot el camí. Es tracta d'una manifestació que es realitza al departament de Potosí en contra d'algunes mesures adoptades pel govern central.
Arribem a la tranca i allà agafem un taxi que ens dugui fins a la ciutat, però sembla impossible ja que tot està realment col·lapsat i els nervis de la gent es fa patent... Algunes baralles vam poder viure.
Arribem a la ciutat, on hem d'esperar a que vingui el germà de la Marina d'Uyuni, sembla difícil ja que totes les carreteres d'accés i sortida a la ciutat están tallades. A més, hi ha piquets per tota la ciutat i tot està tancat, així no tenim res per fer. Una tarda, assegudes berenant pel carrer, ens topem amb el germà de la Marina. Ueeeee! Aconseguit!
Passem un dia, i ens diuen que la vaga es tornarà indefinida i hem de trobar la manera de marxar... Dissabte al matí, els manifestants deixen unes hores de tranquil·litat al poble, però després tornen les barricades i els piquets, així que... aprofitem i sortim per potes!!!


"Esto vale un Potosí!", la montanya del fons és el Cerro Rico, d'on els espanyols van treure tones i tones de Plata.....i on, durant aquests 200 anys d'explotació colonial hi van morir 8 milions de persones.

Trajecte 3: Potosí- Sucre
Per marxar de Potosí agafem un taxi fins a la tranca, la creuem caminant i allà hi ha un bus esperant per marxar cap a Potosí. Abans, però, ens intenten enganyar explicant que no hi ha busos i que hem de pagar una pasta gansa per arribar a Sucre! Però ens salva el conductor del bus que ens ve a buscar perquè necessita gent per omplir-lo i marxar.
El trajecte en bus va tot bé! Curiosament, recordem que això és Bolivia. Arribem a Sucre, que li diuen la petita França i és la capital històrica de Bolivia. Es tracta d'una ciutat colonial, i no sembla ser Bolivia, ja que tot és ordenat, net, blanc... també hem de comentar qúe és una ciutat molt turística... Això ens tira una mica enrera, de totes maneres, val la pena...


La ciutat ens encanta, passegem, sortim de festeta a beure uns quants Singanis... A més, hi ha festa a la ciutat, ja que celebren Santa Anna i ens trobem una fira ben ben curiosa, amb atraccions, però sense electricitat, així tot està tirat pels treballadors de cadascuna de les atraccions. Com ens recorda tot això a les festes de Blanes... Ens falten els focs artificials, la familia i els amics... aiiiisshhhh!

La Fira de Blanes de l'any 1964?




Ah! No ens oblidem! Allà ens retrobem amb la boja Maria, la gringa que no veiem desde El Bolsón! Ens va fer molt il·lusió!

Trajecte 4: Sucre- Cochabamba
Vam viatjar tota la nit en un bus complicat. La Sandra va compartir butaca amb una mamita que se li va adormir a les cames... Vam arribar de bon matí, vam haver d'esperar unes quantes hores a la terminal a que sortís el sol i quan vam sortir... directes a buscar un hostal a dormir...
Cochabamba és la ciutat dels parcs i de l'eterna primavera (no sabeu quina il·lusió ens va fer veure flors als arbres), i és el centre de l'Amèrica llatina. A una de les places hi ha un monument que ho recorda: ja hem estat al centre!!! Com avancem en el nostre viatge... També és la ciutat dels mercats, allà són gegantins, tant que t'hi perds dins... La vida als parcs és molt patent i un fet que ens va cridar molt l'atenció és que durant les tardes s'agrupen homes i inicien debats polítics (en aquests debats improvitzats mai no vam poder veure dones, tot i que un cop vam sentir com es parlava del paper de la dona en la societat...). Allà ens plantavem, a escoltar i intentar aprendre una mica.



Als mercats vam poder gaudir dels sucs naturals, dels almuerzos amb menjar típic (qui ens va dir que ens aprimariem a Bolivia??? IMPOSSIBLE!) perdre'ns entre els sacs de patates (hi ha tipus de patates que mai havíem vist a la nostra vida: grogues, taronges, dolces, negres, assecades... boniiissimes!). Bé, el major atractiu de la ciutat són els seus parcs.

De Cochabamba marxem cap al Parc Natural Toro- Toro! ES-PEC-TA-CU-LAR! En el pròxim post... ;)
La contra d’en Robert: Avui, que mengen els bolivians? (I)

Els bolivians s’alimenten d’hidrats de carboni, camuflats a l’arros, a la pasta (sempre passadísima de cocció...però passadíssima!) i a les patates.

Per esmorzar, hi ha venedors amb carrets plens de tucumanes i salteñas (uns tipus d’empanades de farina amb trosets de carn, pollastre, ou, fesòls amb molta salsa) acabades de fer i que pots amanir amb una mica ( o molt) d’aji, que és una salsa, que la pots trobar a tots els àpats, molt picant feta a base de guindilla i espècies com el cil.lantre o el julivert.

Per dinar, o almuerzo, el festí d’hidrats de carboni!! El millor lloc per fer un buen almuerzo són els mercats de cada població. Allà sempre hi ha una sala amb mamites fent dinars i grans taules on la gent comparteix experiències amb la cullera i la forquilla a la mà. L’almuerzo sempre consta de sopa de primer. Boníssima!! De quinua, d’arros, de pollastre, ben especiada i, evidenment t’hi pots posar ají. I després el plato, on sempre hi ha arros o pasta (o els dos!) i patates (fregides, bullides o diversos tipus de patates mini com els chuños) i despres una mica de carn com la milaneza (pollastre arrebosat), fricasé (parts del porc maserades), xoriços (sobretot a la zona de Sucre i Cochabamba) o silpancho (“carne de res”)

Per berenar, a mitja tarda, uns sucs de fruita, o uns vitaminados (que porten una mica d’algun complement energètic i mix de fruites) i unes tortes de farina amb un suc de blat de moro amb canyella que ara no m’enrecordo com es deia.... (perdudes, help!)... Es deia API i tenia una consistència un tant pastosa... uhmn... em sembla que no me'l demanaré més!
I per sopar.....al pròxim post!

No hay comentarios:

Publicar un comentario