a punt d'arribar a la frontera.....

Portem ja molts de dies sense escriure... de nou. Però això no vol dir res més que som unes bones PERDUDES.

Bé, us vam deixar a Salta, ja ha passat molt desde llavors. Salta, com a ciutat no ens va agradar gaire... Però vam arribar just per la festa de Güemes i ens vam empapar de folklore tradicional, balls, cants... Boníssim!!! A part a Salta hi ha el Paseo Balcarce, que es un carrer ple de pubs i discoteques on passar la nit... Molt interessant. :P

Això si, quan acaba la festa, s'amonteguen un piló de policies, semblants als antidisturbis, que formen una cadena per tot el carrer i fan fora a tots els habitants dels pubs... Va ser molt curiós veure això, i també discutir amb un policia sobre quines eren les raons per les quals feien fora a la gent d'un espai públic... la resposta no va ser del tot satisfactòria, però ho vam deixar córrer.

Des de Salta ens van comentar que no ens podiem perdre un petit poblet anomenat Cachi, que es troba a prop de la ciutat, per una ruta una mica tortuosa i a on no hi arriba el transport públic. Així que un diumenge de juny, curiosament el dia del pare a Argentina, ens plantem a la ruta amb l'Amparo disposades a fer dit per anar a passar un dia al poblet. L'aventura no va ser precisament al poblet, si no a la ruta... Vam acabar fent dit amb una bandera argentina i un cartell que posava: "mi padre está en Cachi. Lleváme con él". En fi, que es va parar mooolta gent, erem tot un espectacle... pero mai vam arribar a cachi... jejeje!

A Salta ens vam reunir de nou amb el Gus i la Clem, també l'Hugo (els francesos) i ja veniem viatjant amb l'Amparo (la valenciana)...el grup creix... aquí comença el nostre viatge en gran grup! Una meravella!

Trajecte 1: Salta- Purmamarca: Viatge sorpresa a Salinas Grandes.
De Salta vam sortir cap a Purmamarca... Vam tenir un viatge molt bonic, ens va "aixecar" un camioner, vam arribar abans que els nostres companys de viatge que ho van fer en bus, i el camioner, anava cap a Salinas Grandes, així que allà ens vam plantar! Vam visitar les salines, salvant-nos del tour... un regalet del viatge.


Purmamarca és preciós, amb el cerro siete colores.... realment el paisatge és de tots colors... un plaer pels sentits, això si, molt i molt car, sense gaire vida. Vam dormir a casa d'uns artistes que ens van deixar una habitació a un mòdic preu, no ens va agradar gaire la onda i vam pirar al dia següent, després de fer alguna excursió i passar la nit al pub, amb la gent del poble compartint música, bon vi i cervesa argentina.


Trajecte 2: Purmamarca- Tilcara: Aquest cop, en bus!
Aquest cop, vam viatjar en bus... Poques hores de trajecte i a un bon preu. Vam arribar a Tilcara, un pèl menys turístic que Purmamarca, un poble amb molt bona onda. Vam arribar a un hostel que semblava un petit poblet amb la seva plaça i tot. Allà vam celebrar "a lo grande" el dia de Sant Joan, vam tenir petards i tot! Tot i que no eren per nosaltres, van esclatar.

A Tilcara vam passar uns bons dies, vam visitar La Garganta del Diablo i el Pukará. La primera després d'una caminata a ple sol que ens va matar, va valer la pena, ESPECTACULAR, vam arribar també a la cascada, on vam passar una bona estona admirant el magnific paisatge. El Pukara son unes ruines índigenes, molt semblants a les que vam visitar a Quilmes, però en petit.




Trajecte 3: Tilcara- Humahuaca
Humahuaca, sembla un complex turístic. Des del poble es poden fer diferents excursions, però vam arribar i vam decidir marxar en el següent bus a un poblet molt menys turístic. Vam passar la tarda des de la part més alta del poble, veient passar tot un seguit de turistes en manada seguint el guia. El poble en sí, no té res gaire interessant, això si, les vistes, molt i molt boniques. Vam tenir la sort de trobar un habitant del poble que ens va explicar la història dels indígenes del lloc i com el turisme mal portat afecta als habitants originàris. Un bon record d'aquella tarda.

Trajecte 4: Humahuaca- Iruya
Iruya és un petit poble situat a 3700 metres d'alçada. Preciós. El poble està conformat per quatre carrers tots en pujada (o baixada) tot i que recordem molt més les pujades! Tant que vam arribar a Casa de Asunta, el lloc on ens vam hospedar, vam veure la preciosa terrassa, les precioses vistes a la montanya i no vam sortir mai més d'allà. Fins quatre dies després. Ohhhhhh!




A Iruya ens vam haver d'acomiadar de l'AMPARO. Ella ha estat una gran companya de viatge, l'hem anat trobant per tot arreu, des de Puerto Natales. La bona onda va estar present des del primer moment. Desprès de ser veïnes durant molt de temps, vam decidir ser companyes de viatge, després, ja, amigues. Hem après molt d'ella i de la seva manera de saborejar la vida. Trobar-la ha estat un regal del viatge i volem que sàpiga que ja ve amb nosaltres TOT el viatge i que esperem la retrobada impacientment! Sigui on sigui!!! MOLTA SORT! Et trobem molt i molt a faltar!

Trajecte 5: Iruya- Yavi
Després d'Iruya vam viatjar fins a La Quiaca, a la frontera amb Bolivia, ja amb destí cap al Salar d'Uyuni. Primer, però, vam voler fer parada a Yavi, un poblet del qual ens havíen parlat molt i molt bé, molt poc acostumat al turisme. De La Quiaca a Yavi, no hi ha transport públic, però cap problema, perquè la gent que té cotxes, per un mòdic preu t'hi acosta.

El lloc ens va meravellar, totalment desèrtic, sense cap més turista que una parella que ja havíem trobat a Iruya... El poble gairebé per nosaltres sols i vam arribar a casa d'una mamita que ens va acollir esplèndidament (tot i que després ens vam adonar que no era més que un intercanvi monetari.. una pena!). No hi havia gas i tampoc gairebé menjar, així que vam haver d'escapar-nos a La Quiaca a buscar aliments i fer asados obligats en la gelor de la nit... Buff quin fred!

Allà vam veure petroglifics (pintures dels habitants índigenes, A.C), vam passejar per un riu, amb la seva cascada encantadora i, fins i tot, ens vam poder banyar al riu, una remulladeta fins a la cintura, que encara fa fred!!!

També vam decidir fer una excursió de tot el dia per anar a la Laguna Colorada. I si.... vam trobar un flamenco!!! ueeeee! realment el camí va ser fantàstic... caminant pel mig del desert, entre cactus, llames i guiant-nos per les montanyes... unes molt curioses que es diuen els 7 hermanos.


Vam marxar abans de lo esperat, tot i que el lloc ens encantava, ja que voliem arribar a Bolivia amb tren i, així, cambiar de transport... Ara.. ens falta la moto, la llama i el vaixell!!! :)

Pròxim capítol.... SALAR D'UYUNI!!! el nostre antitour....