viernes, 30 de julio de 2010

San Pedro d'Atacama

Després dels tristos acomiadaments vam sortir d'Uyuni de matinada amb bus direcció a Calama (Xile). En teoria eren 12 hores de bus; però ens esperaba un dels pitjors viatges en bus, tot i que ara sabem que no és el pitjor... perquè Aixó és Bolivia! i et pot passar qualsevol cosa...

Vam arribar a la nit a Calama, gairebé un dia sencer al bus, després d'esperar quatre hores entre les aduanes. El bus va parar al davant d'una especie de mercat enmig del desert, feia molt d'aire i, fins i tot, vam veure volar matalassos. Després ens van fer esperar entre la tempesta de sorra a la frontera de Xile, on vam quedar de color marró envoltades per una capa de sorra del desert... Sort que feia dies que no ens dutxavem!!! Després de menjar poc més que sorra vam arribar a Calama a la nit. Vam dormir i al dia següent cap a Sant Pedro d'Atacama!

San Pedro és un petit poblet d'adobe situat al bell mig del no res, del desert més àrid del món. La pega és que és molt turístic i tot, tot s'ha de visitar per força amb tour, ja que no hi ha transport públic. Degut a la nostra poca predisposició pels tours, l'única sortida va ser en bici, vam visitar el Valle de la Muerte i el Pukara de Quitor, uns quince quilòmetres en total... I vam deixar per altres moments els geysers i les lagunes, les aigües termals....



La resta de dies vam acabar disfrutant de magnífics asados amb la gent xilena que hi havia al hostel, un lloc molt místic amb gent molt agradable. Vam sortir a beure els últims piscos i a disfrutar la festeta xilena, encara que haviem de buscar els clandestinos (festes il·legals que es feien a les cases) ja que els locals tancaven a la una de la matinada! Les nits en el desert són espectaculars i no podiem caminar si no era amb el cap en l'aire.


Segurament, San Pedro ens hagués atrapat, ja que la seva onda (salvant la part turística) ens va recordar a el nostre estimadissim El Bolsón. Però vam marxar cap a Arica, per entrat a Bolivia i trobar-nos amb el germà de la Marina!!!!

1 comentario:

  1. ais nenes! a mi san pedro em va atrapar mooolt! m'hagués quedat una bona temporada compartint històries amb la gent d'allà, tot i lo turístic en dos dies ja caminaves pel carrer i et cridaven pel nom :)...i que dir de les festes clandestines i els passejos sota les estrelles del desert per arribar-hi...aix quins records!! seguiu gaudint guapes*

    ResponderEliminar