El nostre antitour... SALAR D'UYUNI

Bé, la nostra història comença a la Quiaca, on passem caminant la frontera Argentina - Bolivia fins arribar a Villazón. Allà, agafem el tren cap a Tupiza, ja que ens han comentat que els tours des d'aquesta ciutat son molt més interessants que no pas des d'Uyuni, així que passem unes quantes hores sobre l'Expresso del Norte, un tren bastant comfortable, però amb cumbia durant hores com a música de fons... pfff! Això és Bolivia!

Arribem a Tupiza. Baixant del tren ens ataquen ple de persones per anar a dormir al seu hostel! En trobem un de preciós per 20 bolivianos (9 bv= 1 euro), el millor en el que hem estat fins ara. Amb uns matalassos gegantins. Allà passem uns dies d'agencia en agencia, buscant el millor tour. Aconseguim algunes rebaixes i acabem totalment saturats!!

Llavors passa quelcom inesperat... Resulta que el nostre desastre amic Hugo jugant al joc de les pel.lícules, intentant imitar a Godzilla, trenca un termo per l'aigua calenta (que feia passar per un edifici). Pel matí, ens trobem a la dona de la neteja, realment angoixada i ens explica que el seu jefe (que es el mateix que ens vol vendre un tour) li vol descomptar el preu del termo a ella, que correspon a la meitat del seu sou. Imagineu! el seu sou son menys de 25 euros al mes!!!! Així conversant amb ella ens adonem que, realment, qui guanya els diners dels turistes son les empreses i els empresaris, mentre que exploten els seus treballadors. En aquest moment , tot i que ens adverteixen que no és possible, decidim fer el salar per lliure perquè ens neguem a col.laborar amb l'enriquiment d'uns pocs.

Volem marxar en bus, però es festa i tot esta complert, així que intentem marxar a dit. Passem moltes hores esperant a la tranca (que és la barrera que hi ha a la sortida de totes les poblacions), volem arribar fins a Uyuni, pero Atocha ens va bé, ja que està de camí. Un camioner molt amable ens puja al seu camió, fem com una mitja hora de recorregut i, per sort, ens trobem la carretera tallada. Per què diem per sort?? Doncs perquè el camió no anava a Atocha, sino a "Cocha", o sigui Cochabamba. Atocha estaba a uns 100 km, a Cochabamba arribabem dos dies despres... Bufff! Ens toca carregar les motxilles uns 5 km per tornar a la tranca, el que fa riure a tothom que està allà! Amb el cap baix, però havent passat un preciós dia conversant amb la gent i jugant amb els nens de la tranca, tornem de nou a Tupiza i comprem un bitllet de bus per al dia següent.

Arribem a Uyuni, pero no ens volem quedar, ja que és molt i molt turistic!!!! Investiguem: no tenim opció: o paguem una pasta per un taxi o marxem al dia seguent en bus com tots els mortals. Ens quedem a dormir a Uyuni, resulta que és festa, per aquesta raó tots els busos estaven complerts. La gent balla cumbia al carrer, molt i molt alcoholitzada, descobrim un alcohol potable de 96° que prenen per emborratxar-se... Bufff! Impresionant. Dormim al Hostel Cactus, a on passem molt de fred!! I al dia següent cap a... Colchani!!!

Arribem a Colchani sense cap problema. És el poble a l'entrada del salar i sembla, realment, abandonat, excepte quan a una hora en concret, paren tots els tours que es dirigeixen al salar... Buff quin agobio!! Allà aconseguim dormir a un hostel de sal (l'únic que hi ha) per 25 bv. Gens de bona onda, però un bonic lloc i una bonica posta de sol! A la nit fa molt de fred! No hi ha res per menjar i la dona del hostel no ens vol ni escalfar aigua! Total que tenim sort: arriba un tour i la cuinera ens fa una sopeta! ueeee! Passem la nit amb el xòfer i la cuinera i ens expliquen opcions per recorrer el salar sense tour!!! yeah! :)

Al dia següent sortim disposats a agafar un bus cap a la Isla del Pescado... (una illa que es troba enmig del salar). NO ens hi volen portar, segons diuen per no fer competència als tours.... grrr... un altre cop es fa present el monopoli d'aquestes empreses! Així que acabem a Llica. Un petit poble tocant amb la frontera amb Xile, a l'altra banda del Salar. Allà dormim a casa d'una mamita, en un garatge, per 15 bv... Des d'allà, intentem aconseguir algun bus que ens dugui a Tahua, al nord del salar, on hi ha un volcà i podrem caminar per sobre del salar. Ho aconseguim... la sorpresa: el bus es per a nosaltres sols i a més es desvia del recorregut habitual per a portar-nos!!! Menudo viajazo!

Però, recordem, això és Bolivia, així que... no ens arriba a deixar a Tahua... Ens deixa enmig del no res, amb la Marina esguinzada, perquè la molt potes... baixant del bus cau de morros i es fa un bon esguinç al turmell! Al mateix lloc exactament que la Sandra fa uns mesos! :P


Tot i això aconseguim arribar caminant a Tahua. Allà ens diuen que només hi ha dos hostals molt i molt cars... Però que hi ha un que és on dormen els xòfers dels tours... Allà anem i... sorpresa... Hi ha unes vistes espectaculars al salar i és re barato, amb una mamita que ens fa el sopar i l'esmorzar per un molt bon preu... Així que... allá ens quedem tres dies!!


Fa molt de vent i molt de fred (arribem a menys 20 graus a la nit!!!) i no tenim gaires més possibilitats. Tot i així anem a caminar pel salar.


A la tornada, hi ha un xòfer al hostel que ens convida a anar amb ell i el seu jeep de cinc estrelles al poble del costat a veure un museu... pel qual també ens regateja el preu! Uuaaa! Al final, fem un mini tour... de gratis! i amb un xòfer de molt bona onda!

No tenim transport per tornar a Uyuni, i l'Hugo, un dels francesos, ha de marxar urgentment ja que ha d'agafar un vol des de Buenos Aires... Un altre cop molt afortunats, passejant pel poble ens trobem uns treballadors que volen marxar, però que estan buscant a 5 persones que volen marxar i no saben qui son! Som nosaltres!!!!! Al dia seguent està previst sortir a les 6 de la matinada. Ens aixequem... però no arriben fins les 10!!! Això es Bolivia. Viatgem una mica incómodes, els nois a la caixa i nosaltres ben apretades a darrera de la furgo. Tenim previst arribar en 2hores... jajajaja! Ni en broma... passen com unes 5 o 6 hores! Ben boig tot!

Arribem a Uyuni... fa molt de vent i molt molt de fred, per aquesta raó es talla la llum continuament de tota la ciutat. Passem hores a l'estació de tren... però tampoc hi ha llum... així que juguem a daus a les fosques. A les 3 de la nit, surt el nostre bus cap a Calama, tornem a Xile, cap a San Pedro d'Atacama, el desert mes àrid del mòn. El policia de l'estació de tren ens fa fora a la una, ha marxat la llum de nou... Què és el mes increible? el cel! A tanta alçada i sense cap mena de llum es veu tot espectacular! I tenim de regal un cometa! Guaaau!

El dia a Uyuni es fa difícil, ja que és l'acomiadament del trio francès... Amb qui hem compartit un mes de viatge i ara.... com costa separar-se!!!! El millor es que sabem que hem trobat a uns amics i que els retrobarem de nou... sigui a França, a Barcelona o a Sudamèrica... Ha estat molt bonic el viatge amb vosaltres, ple de moments molt màgics! Fins aviat nois!!!!