Som unes pardales: abans de Paracas, va venir Huacachina i Ica...

estimat Pisco....

Ica... la capital del Psico

La laguna de la Huacachina... al fons Ica.

El Sàhara? nooo! Perú!

miratges...

perdudes.. ara al desert!

l l'oasis que sempre has imaginat....

Bé, ens vam adonar uns dies després d'escriure l'anterior post que abans d'anar a Paracas, vam passar per Huacachina i per Ica, perdudes, perdudes eh? :P

Huacachina és un oasis situat al costat de Ica, una de les ciutats on es produeix el pisco (licor tipic del Peru). Si, si! Un oasis, com el dels còmics de Tin-tin. Amb la laguna, les dunes i les palmeres al voltant. La diferència es que està tambe envoltat de restaurants i d'hotels. Grrrr.....

El que pots fer per allà va relacionat amb gastar diners, així pots fer sanboard (baixar amb taula per les dunes) o llogar un boggie que fa un soroll impressionant per anar a veure la posta de sol, al costat d un piló de boggies més plens de turistes que fan el mateix, exactament que tu. Què vam fer nosaltres? Vam pujar a una duna caminant i ens vam possar a escriure i fer pulseretes mentre veiem la posta de sol.

A la nit, anem a dormir al hostel més econòmic del lloc (Hostal Roche: 20 soles) i què passa? Ens despertem, de matinada, movent-nos d'un costat a l'altre del llit: moviment de la terra!! i cosa fina eh? de 5.7 graus a la escala Ritcher! Voliem un moviment, però poder ens vam passar projectant. La gent va sortir de les seves habitacions espantada i nosaltres ens vam quedar una estona mortes de riure al llit i dos minuts després estàvem dormides de nou!

Aqui va la noticia....

http://www.rpp.com.pe/2010-09-22-ultimo-sismo-fue-el-mas-fuerte-del-ano-en-ica-afirma-igp-noticia_297102.html

Vam estar nomès una nit a Huacachina, ja que el turisme li treu bastant l'encant del lloc. Al dia següent vam anar a Ica a visitar les seves bodegues de Pisco. Com sempre, ens vam negar a agafar un tour, i mentre esperàvem el bus vam anar a visitar les Bodegues Lazo, les més tradicionals del lloc... Allà, el guarda de seguretat ens va explicar com feien el pisco i ens va fer probar diferents piscos i vinets. Total que vam sortir ben contentes per anar a agafar el bus cap a Paracas.

Paracas, olor a mar i cevicheee!

les illes Ballestes... els punts negres no son taques a la foto... mireu...

milers i milers d'ocells....

El candelabro. Està grabat a la pedra, ningú sap qui, com, perquè... tot un misteri!

la platja de Paracas...

Baixem del bus, es de nit... però de seguida reconeixem el que ens recorda a casa... olor a MAR!!!! Quina emoció... Ja hem arribat a Paracas i el mar ens espera amb tot el seu esplendor. Estem ben emocionades i comencem a caminar buscant al nostre couch, José... No el vam arribar a trobar, així que busquem un hostel, trobem un que no té cartell ni res i resulta ser el més econòmic (15 soles), just al costat dels restaurants de la platja.

El lloc, és molt i molt turístic, però com que ja estem fora de temporada, ens salvem dels agobios dels estrangers... Sortim a sopar, just al costat del hostel i ens trobem a un hippie artesà que ens convida a anar a prendre algo a un bar... Arribem i al bar nomès hi ha dues persones, i una d'elles és... el nostre couch! José! Que boooo! Passem la nit jugant a cartes i al dia següent ens mudem a la casa de'n Jose, que resulta ser un hostel molt acollidor... Passem un dies molt i molt macos amb ells i els seus amics...

A Paracas, anem a visitar les Islas Ballestas, que estan totalment deshabitades i que has de visitar amb un vaixell- tour... El viatge és de dues hores (per un mòdic preu de 25 soles) i pots veure moltes aus i també lleons marins. L'experiència ens va agradar moltíssim i va ser ben ídílic, amb aus voltant al costat de la barca, a l'arribada a la costa veiem dofins... Molt bonic!

Fem el primer bany a la platja, i també tenim la primera cremada que acaba en una bona pelada de pell! Ens passem gairebé una setmana estirades a la platja, llegint, escribint... Relax! Feia tant de temps que esperàvem això que ho vam disfrutar moltissim! També mengem peix de nou! El ceviche, que és un dels plats més coneguts del Perú i al qual la Sandra s'ha fet addicta; es tracta de peix cru marinat amb llimona i acompanyat de ceba, blat de moro i camote (que és una patata dolsa), una delicia. I també mengem arrós amb marisc, que ens recorda tant a la paella... Així, a disfrutar del sol i del bon menjar durant uns dies!

A molt poca distància de Paracas, trobem Pisco (que té el mateix nom que la beguda alcohòlica més coneguda del Perú, i també de Xile, tot i que diuen que és originària del Perú. La rivalitat entre Perú i Xile és constant i molt divertida). Allà sortim de festeta i passem tota la nit parlant amb el Dj perquè ens tregui el maldito reggeaton! ahhhhh! La salsa, ja fins i tot, estem intentant aprendre-la, però el reggeaton, això si que no! Ho passem molt bé amb ells, són molt divertits!

Amb un dels amics del José, l'Aldo, viatgem fins a Lima, aquest cop sense viatjar amb Cruz del Sur, i pagant la meitat del preu que ens cobrava aquesta companyia, això si, aquest cop, viatgem de dia, molt més tranquil·les. Anem cap a la capital!!!!!!!

Arequipa, la ciutat blanca

bonics retrobaments...

el sillar....

la placa d'armes

Per fi, i després d'una setmana acomiadant-nos e intentant marxar... Ens atrevim a abandonar Cusco en direcció a Arequipa.

Anem a l'estació de busos i trobem una companyia, San Martín, que és la més barata. Així, pujem al bus i amb molta pena ens acomiadem de la segon ciutat que ens ha atrapat. Com ja podeu imaginar... pujem veiem una peli i ens quedem adormides. Quan ens despertem: SORPRESA! Ja no tenim ni ordinador, ni càmara de fotos... Aisshhh! Ens han obert la motxila, ens han rebuscat, han triat el que més els hi ha agradat, han tornat a tancar la motxilla i ara... viatgem amb menys pes i menys responsabilitat... que hi farem! Benvigudes al Perú!

A Arequipa hem buscat un couch per estar-nos a casa seva i anem a parar a casa d'una familia... Fantàstic, ja que necessitem sentir-nos a gust, una mica com a casa i respirar ambient familiar després del susto. Ells no ens paren de parlar d'inseguretat... Buff! Ara sí, anem ben a la guaït!

Ens quedem una setmana a la ciutat, tot i que no és gaire activa. Ens passem el dia caminant, de parc en parc, ja que durant el dia fa molt bon clima. Les edificacions estan fetes amb sillar, un material fet de la lava volcànica d'un color blanquinós, el que li dóna un toc molt especial a la ciutat, que com totes les ciutats colonials està plagada d'esglèsies. Us podrieu pensar que l'adjectiu de "ciutat blanca" es degut a les seves construccions de sillar (color blanc), doncs no! És diu així ja que, durant la colonització, hi havia molts occidentals i la van batejar com la ciutat blanca, pel color de pell dels occidentals (curiós). Els pares de la familia ens duen a fer un tour per la ciutat i els seus barris i són uns grans coneixedors de la seva història. Va ser molt bonic, i la informació que ens van donar, encara més. La ciutat ens va agradar, una ciutat tranquila, tot i que després de tanta moguda a Cusco, ens venia molt de gust descansar... Per fi!

La ciutat, també va resultar ser la ciutat dels retrobaments, allà ens vam trobar a un noi que vam conèixer a Copacabana, i a la Gemma i l'Adrià, que són els catalans amb els quals vam compartir el tour a Ischigualasto i que ens van convidar a pernil (per seguir les seves aventures: http://filomenatours.blogspot.com/). Va ser bonica la retrobada! Amb la parella va ser amb els quals vam celebrar el nostre aniversari! Ja fa 10 anys que les perdudes es van trobar per la uni...i ho haviem de celebrar a "lo grande" i, així va ser!

Finalment, i aquest cop, triant bé la companyia de busos (Cruz del Sur; una de les més cares, però també de les més segures...) ens aventurem cap a Ica, i la Laguna de la Huacachina!!! Cada cop més a prop de la platja!!!!!!

Enganxades a Cusco i la Selva Peruana: compartint amb Tarzán

yucaterapia... la dieta de la selva!

la cuina de la Chela

ben simpàtica la mascota de la familia...

entre plataners....

anem cap a la selva....

"sandra, tira ya la foto...."

disfrutant la selva...

felicitat.......

el bus atrotinat es com un 4x4, no se li resisteix ni un riu...

A Pilcopata.... fent amics!

Com us explicavem al post de Cusco... la nostra tornada del Machu Pichu va ser ben tranquila. Fent paradetes als diferents pobles que hi ha de camí a Cusco, els pobles del Valle Sagrado, vam passar per Ollantaytambo, Urubamba i Pisaq, on els diumenges fan un mercat artesanal molt famós. Tot i que no ens va semblar gens interessant, ja que estava dedicat, excepte una petita part, al turisme.

Vam passar uns dies més per Cusco amb els pares de la Marina. Vam visitar algun museu, vam entrar al Qorickancha, que es un antic temple inca al mig de Cusco a on els colonitzadors van construir el templo de Santo Domingo. Va ser realment interessant conèixer la història dels inques de la mà d'una estudiant a guia que pots demanar quan entres. En fi, vam estar passejant, contemplant els murs inques (amb les pedres originaries dels inques tallades d'una manera que no sabries ni com posar-t'hi i les pedres dels inca-paços, com diuen allà, o sigui dels colonitzadors que van construir a sobre) També vam menjar molt i molt bé i... vam fer canvi de look! Quina repassada més maca de cabells! Des d'aquell dia les nostres relacions socials al Perú han canviat degut al nostre pentinat! ;) I... ooooh! tot s'acaba... així que ens vam acomiadar de la vida familiar! Cal dir que ens va costar molt... un es sent taaant bé quan està envoltat dels de casa...

I a partir d'aquí vam començar la vida alternativa a Cusco. Passejant i visitant el nostre estimat bar de Reggae Wachuma... Aisshhh! quins records! i intentant aprendre alguna cosa més d'artesania. Allà, ens vam retrobar amb la Montse i l'Igor que vam conèixer a Usuahia (al principi del viatge), vam passar una nit de festeta amb ells, era l'aniversari de l'Igor i ho vam passar molt i molt bé!! Que bonics els retrobaments! En aquestes, vam conèixer a uns nois que ens van proposar marxar a la selva a casa d'una família autòctona. Així que pocs dies després ens vam dirigir cap a la Selva, al Parc Natural del Manu.

El viatge fins al poble a on estava la familia de la comunitat nativa va ser ben ben llarg. Vam viatjar amb una companyia puramente peruana, Gallitos de Roca, que es la única que viatja a la selva del Manu. (Gallito de Roca es un ocell autòcton d'aquesta part de la selva). El bus ens va portar fins a Paucartambo, vam trigar el doble d'hores del normal ja que la carretera (un cami de sorra) s'havia esllevissat per les plujes i vam estar hores parats fins que van poder fer pas. Al dia següent un altre bus fins a Pilcopata, a on vam passar la nit. L'ambient ja començava a ser ben ben tropical! uaaa! I al dia següent finalment vam arribar a Shintuya.

Shintuya es un petit poble situat a Madre de Dios, a l'entrada del PN del Manu, es una zona de selva baixa i envoltada de dos rius... Vam anar a parar a casa d'una fantàstica família de la comunitat indígena, composada per la estimada Chela (la mare) que ens va ensenyar a tallar plàtan i extreure yuca i, després, a cuinar-ho. Els dos fills més petits, que ens van intentar ensenyar a caçar amb fletxa i arc ànecs, que per sort seva, mai van ser atrapats; també ens van ensenyar a caminar per les aigües intentant evitar les anacondes. Un dels fills, el més gran, que ja no viu a la selva si no que treballa (fent malbé la seva vida) a les mines. L'altre fill, l'Elias, un doble de tarzán, que ens va passejar per la selva, fent-nos provar els diferents fruits que es poden trobar, ens va portar a banyar a un riu meravellós del qual va extreure un escorpí del tronc on estàvem arrepenjats mentre nedàvem. Li va treure el verí i el va fer passejar pel seu cos! La Sandra també el va tenir pel seu braç fins que es va acollonir. L'Elias, també té una mascota a casa, una fantàstica anaconda de més de tres metres i mig que vam tenir penjant de les nostres espatlles.

Un dels nostres acompanyants, en Richard, és malabarista i clown, així que es va fer un espectacle per als nens de la comunitat. Del qual vam disfrutar tots moltíssim. Per les nits, tocavem i cantavem mentre bebiem "Masato" una beguda a base de yuca fermentada, que després vam averiguar que es machacaba i es fermentaba amb la saliva de qui ho prepara! mmmhhh!

Vam passar uns dies meravellosos a la selva, dormint a una hamaca en una cabanyeta de canya, passejant de nit entre les lluernes, banyant-nos al riu, provant noves fruites i veient insectes inverosímils i, entretant, l'atac massiu de centenars de mosquits i moscos que ens van fer la vida impossible. Ni anti-mosquits, ni ultrasons, ni res de res...

Va ser una setmaneta fantàstica, alimentant-nos únicament, de yuca, arròs i platàn, amb algún ou d'acompanyament. Yucaterapia!! Marxem, amb la promesa de tornar a disfrutar de la bella familia!

D'allà, a desfer el llarg camí d'hores i hores de bus atrotinat, per tornar de nou a Cusco a celebrar l'ANIVERSARI DE LA PERDUDA MARINETA!

El vam celebrar amb un asado a casa d'un amic, amb les vistes de Cusco als peus, amb un pastís de chocolata amb chocolata i més chocolata i, com no podia ser d'altra manera, al Wachuma, ballant reggae fins que va sortir el sol. La veritat es que fer els 29 anys perduda pel mòn era part de complir aquest somni i va ser molt bonic. Les mil felicitacions em van emocionar i em van fer sentir que esteu a prop. Gràcies!

Això és BOLIVIA!!

Bolivia és un pais caòtic, desastrós, atemporal, inpensable, inimaginable, encantador, sorprenent, amb una vida constant i mil adjectius més que se'ns podrien ocòrrer... Realment a Bolivia res funciona tal i com t'esperes i això, que desesperaria a més d'un, a nosaltres ens ha fascinat! I segurament perquè és el pais amb el qual ens sentim més identificades (pot ser pel tema de la impuntualitat?? :P) i en el que cada pas és una aventura. Això es Bolivia!!

Hem estat un mes i mig recorrent terres bolivianes i ens hem quedat amb ganes de més!! La ruta ha estat: Villazón-Tupiza-Uyuni-Colchani-Llica-Tahua-Colchani-Uyuni-uns dies a Atacama, Xile-Sajama-Oruro-Potosí-Sucre-Cochabamba-La Paz-Copacabana i les illes del Llac Titicaca.

Gairebé en tot aquest temps hem estat a les altures, a l'altiplano bolivià, i només en poques ocasions hem baixat dels 3000 metres sobre el nivell del mar. Hem estat a la ciutat més alta del mòn, Potosí, a 4060m a on els bolivians deien "camina despacito, come poquito y duerme solito" i sinó sempre et queda mastegar les fulles de coca, o beure mate de coca, que ens ne'm fet un tip! En mooooltes ocasions ens ha faltat l'oxigen, però ni rastre del mal d'altura, o soroche.

Hem viatjat sempre amb colectivos (bus), això si... uns colectivos decrèpits que transportaven fins i tot gallines al sostre! A més mai sabies quan sortien (evidentment sempre tard) i molt menys quan arribaves, o pitjor... si arribaves! La manera de viatjar també era ben curiosa, omplenaven els busos fins a reventar, així que a part dels seients... podies viatjar al central. Això volia dir estar dempeus (asseu-te si t'atreveixes) envoltat de mamites, sacs de mil coses que transporten les mamites i sense ni un milimetre d'espai personal per a donar-te la volta. Aiiiiii! viatjar és tota una aventura a Bolivia!

En aquest pais també hem estat a temperatures, per nosaltres bastant extremes.... a menys 25 graus!!! i sorprenentment el nostre cos ha aguantat, això si, dormint a sota de 12 mantes sense poder ni moure't!

Ah! i no ens oblidem del tema de les dutxes. Primer de tot cal dir que totes les dutxes son elèctriques, i les instal.lacions bastant pèssimes, així que, com a mínim una enrampada per dutxa no te la treu ningú. D'altra banda, a molts poblets tens sort si trobes un lloc econòmic per dormir que tingui dutxa, i si en té.... BINGO! però despreés has de tenir més sort encara perquè l'aigua de les canyeries no es congeli, ja que llavors tenir dutxa tampoc et serveix de res. I si al final tens totes dues coses: dutxa i aigua, falta una tercera realment important... no confondre "agua caliente" amb "agua corriente"!!! I després d'això entendreu que en aquest pais hem fet el rècord de dies sense tocar aigua, però per conservar una mica la dignitat que encara ens queda, no posarem quans dies van ser! jsjsjs!

Bolivia és un pais que segueix essent autèntic, a en es conserva molt inctacte la cultura indígena. Les mamites van vestides amb faldilles de tots colors i uns barrets que segons ens van explicar depenen del seu estatuts social. Cal dir que les mamites tenen un caràcter ben fort, però quan aconsegueixes parlar amb elles són realment encantadores... Ara bé, per als bolivians nosaltres no deixem de ser gringues (gringuitas carinyosament).

És un pais a on els temes socials estan ben a l'ordre del dia, debats a les places, manifestacions constants, i bé vam viure el famos bloqueig de Potosí! Vam entrar i sortir de la ciutat caminant a 4000m i vam viure 3 dies atrapades a una ciutat de persianes abaixades i plena de piquets!

Els paisatges son impressionants: és un pais de parcs naturals. Nosaltres vam estar a Sajama i a Toro Toro, a on ens vam banyar a aigues termals enmig del no res.... (es veritat que les aigues termals solucionaven bastant el tema de les dutxes! :P)

I com parlen els Bolivians?? doncs tenen un parlar ben divertit... tot ho posen en diminutiu i el que més recordem es: "aisito nomás" que voldria dir un... aquí mateix. Però es clar, al final vam aprendre que quan preguntaves per algun lloc i et deien, si si.. rectito, aisito nomás. volia dir que havies de caminar com a mínim 20 quadres!

El menjar de Bolivia també es ben curiós. Arròs i papa a tutti pleni! Això si tens un almuerzo amb sopa i un segundo, que evidentment està format per arròs, papa, amanida i una mica de carn per 10 bolivians (un euro!). Per beure... la chicha! Una beguda feta de la fermentació de qualsevol cosa (blat, cacahuets) amb quilos i quilos de sucre. També n'hi ha que porta alcohol... No ens oblidem dels fantàstics sucs de fruites naturals, de fruites que no saps ni quina forma tenen (la guayaba, la carambola...) També vam probar la beguda típica, el Singani i el trago típic, el Chuflay (singani amb sprite i llimona) i per als més valents: l'alcohol potable de 96 graus!!!!

A més cal dir que... ens vam emocionar menjant "trucha" quan vam arribar al Llac Titicaca, després de mesos sense probar el peix! Ens vam emocionar envoltades de blanc al salar d'Uyuni, ens vam emocionar quan vam veure les platjes de Bolivia (el llac) després de tants mesos sense aigua, ens vam emocionar quan vam veure les flors a Cochabamba, la ciutat de l'eterna primavera, després de tants de mesos d'hivern, ens vam emocionar amb els retrobaments i els acomiadaments.... ufff! moooltes emocions a Bolivia!

En fi, Bolivia es un pais 100% recomanable.... Aquí van unes fotos..... AIXÒ ÉS BOLIVIA!!!!

DISNEYLAND PERU: MACHU PICHU

Propera direcció: MACHUPICHU, la ciutat perduda dels inques... Com hi arribem?? El tren que duu cap allà és excessivament car (una gran estafa!) així que averiguem el camí alternatiu... Pel matí, ben d'hora agafem un bus (puramente peruano), a on puja gent a vendre´t qualsevol cosa imaginable i amb olors ben curioses que ens ha de dur fins a Santa Maria. De Santa Maria hem d'agafar una mobilitat fins a Santa Teresa i d'allà una altra mobilitat que ens dugui fins a la hidroelèctrica, d'allà pots agafar el tren que t'acosta a Aguas Calientes (porta d'entrada al Machu Pichu) o pots fer una caminata de dues hores alternativa.

El viatge en bus, ben curiós, per fi veiem canvi de paisatge: clima tropical (i nosaltres que pensàvem que feia fred i anàvem ben i ben abrigats). Els precipicis del costat són imponents i a alguns de nosaltres ens encanta, a altres els hi fa passar ben malament (eh Carme?). El bus s'atura perque estan fent obres a la carretera i allà una mobilitat ens proposa seguir el camí amb ells ja que ens acosten directament fins a hidroelèctrica, fent parada a Santa Teresa per menjar una estona. Un viatge ben mogut, però estem meravellades amb el canvi de paisatge, per fi, COLOR VERD! El preu del tren a hidroelèctrica és bastant escandalós també, però és de nit... aixi que l'agafem... Ens sorpren el fet que hi ha dues parts del tren, una per a autòctons i una altra per turistes... Buff! Hi ha tot un negoci montat amb el tren al Machupichu!

Entradeta la nit, arribem a Aguas Calientes, allà ens agobien tots els que intenten ficar-te en el seu hotel... Buff! Ja podem advertir la part turística (exagerada). Aguas Calientes ens sembla horrible, més turístic no pot ser... Tot i que la natura que l'envolta és impressionant. Mirar enlaire i veure les majestuoses montanyes. Quina pena tot el que fa el turisme irresponsable.

Al matí següent, bastant d'hora agafem el bus que puja al Machu Pichu, amb un preu també desorbitant... També es pot anar caminant, per la famosa ruta escarpada i arribar ben d'hora per poder pujar al Huaynapichu.

Arribem al parc temàtic del Perú. La veritat, és impressionant, però molt i molt explotat. Triem no agafar un guia i perseguir als que més ens agraden. Seguim passejant i decidim, pujar al HuaynaPichu, que és la montanya que queda just darrera de la ciutat perduda. Tenim molta sort, ja que hi ha un màxim de persones que poden pujar, 400 persones en dues tongades. Nosaltres, arribem per la segona, fem una llarga cua, per quan arribem s'escolta que només entren les persones que ja havien posat un segell abans de que obrin el parc temàtic... Seguim esperant, i AFORTUNATS! han faltat com unes deu persones i podem entrar! Va ser el que més ens va agradar. La pujada no és gens fàcil, i la baixada tampoc... Els inques feien unes escales que desafien constantment les lleis de la gravetat. Hem de FELICITAR ENORMEMENT A LA CARME! Va fer la pujada i al mateix temps que nosaltres gairebé... Fantàstic! Quina pena no tenir fotos per demostrar-ho! Per nosaltres, el més recomanable del Machu Pichu és el Huaynapichu... Hi ha molta més tranquilitat alla dalt enmig dels núvols.

Hem de dir que encara que el Machu Pichu es mereix estar a la llista de les set meravelles del món, l'explotació que viu és desmesurada. Parlen de posar un màxim de persones que poden entrar, però no es cumpleix, i sembla ser que el monument s'està malaurant...

Decidim tornar en tren de nou cap a Cusco, però fent paradetes a diferents poblets del Valle Sagrado que ens semblen ben interessants. Així, agafem el tren que ens porta de Aguas Calientes a Ollantaytambo , però hem d'esperar al dia següent ja que només queden bitllets d'alto standing per comprar...

Arribada al Peru.....

Després d'unes quantes hores de bus i uns sustillos... Arribem a Cusco. Traspassem la frontera i, allà, hem de fer canvi de bus. Sorpresa! El nostre bus acaba de marxar quan nosaltres arribem, així que... agafem un taxi i a perseguir el bus fins que s'atura i ens recull. La companyia ens preten cobrar el taxi, pero ens posem ferruques i, al final, s'encarreguen ells... Al mateix bus, rebem les primeres advertencies que Peru es un pais ben perillos i que vigilem les nostres perteneces ja que hi ha molts robatoris, sobretot, als busos...

Arribem a Cusco de matinada, tenim recomanats uns hostels... Mentre esperem, però, un home molt agradable ens fa una oferta i ens ofereix una habitacio doble per 10 soles (ens encanta el nom de la moneda peruana: un nuevo sol), al hostel tenim internet lliure i cuina... el que ens sembla fantàstic després de tant de restaurant (arros i papes) a Bolivia... El hostel "La Casa de la Abuela" el recomanem altament, amb un ambient familiar molt bonic i una bona onda excepcional... passem, amb ells, finalment, més de quinze dies...

Cusco, la capital histórica del Peru i l'entrada al Machu Pichu, es re turistica. Tot i ser una ciutat ben i ben bonica, ens sobren totes les persones que intenten vendre als gringos cada cinc minuts: que si gorros, que si massage o pedicure, que si foto amb la llamita o cabrita... acabem ben cansades... Per altra banda, té un ambient alternatiu, que es al qual ens aferrem ben i ben interessant i molt divertit...

Al dia seguent d'arribar a Cusco, anem a l'aeroport: arriben els pares de la Marina!!! ueeee! El nostre desti principal es MACHUPICHU! Tambe turistic... però creiem que valdrà la pena... A més, farem viatjar a la familia de forma alternativa! Pinta ben divertit...