Vilcabamba... la vall de l'eterna juventut?

De Vilcabamba, mhhhh... que us hem d'explicar de Vilcabamba... De ben segur es un lloc precios, be, en realitat, aixi ens consta. Peró, qué va passar? Vam trobar una caseta meravellosa de la qual no vam poder sortir-ne durant una setmana. Les raons, aqui en va alguna:

Aquestes son les vistes des del nostre balconet meravellos. A mes, teniem cuina i viviem alla mes amunt de tot el poble. Tot aixo va convidar al nostre refugi durant uns dies: escrivint, dibuixant, fent pulseres i, per fi, CUINANT. I no us ho hem comentant, pero tambe bebent de les aigues de les seves fonts que diuen que rejuveneixen i no sabem si es del tot cert, pero la ciutat esta plagada d'avis estrangers que busquen aquesta font de la eterna juventut. No en sabem la rao, pero si, en vam sortir ben rejuvenides: postes de sol estirades a les hamaques, bon menjar, relax...

Us volem explicar una mica sobre la nostra meravellosa casa, l'allotjament, es bastant car a la ciutat (set dolars per nit i persona), pero vam trobar una iaia asseguda a la porta de l'esglesia que ens va explicar que el seu fill llogava cabanyetes a molt bon preu. I, aixi es, 15 dolars (ah, passem de Nuevos Soles als maleits dolars) per una setmana... Vam haver de caminar molt, peró hi vam arribar i aqui en tenim els resultats, amb les millors vistes esperades...

Casa Nostra

La casa tota de fusta i amb vistes espectaculars a tota la vall incorporava les seves sorpreses, ens van dir els habitants que estava ocupada per un duendecillo, pero tranquils eh? Un duendecillo bo, anomenat Carlitos. Vam estar invocant i invocant al Carlitos, pero no el vam arribar a trobar mai, encara que hem de reconeixer que unes quantes nits de sustos amb els sorollets i la historia d'en Carlitos vam passar...

Per fi, una cuina, no sabeu quina emocio.

Disfrutant de la caseta

Es temporada de mangos a sud america, aixi, ens vam alimentar molt i molt be, i diumenge vam anar al mercat setmanal:

Ben contentes, que poc es necessita per ser felis

Una ma ritmica pel mig:


I els resultats:


QUÉ ES LA BONA VIDA... AQUI HO TENIU DONCS...

A part de la vida ermitanya... vam anar a passar el dia a la ciutat de Loja, que es troba a una hora de camí en bus. Loja es una ciutat bastant ordenada. El que més ens va agradar?? el Parque Jipiro, un enorme espai verd amb representacions dels 9 grans troncs etnoculturals de la humanitat, amb ple de missatges que evoquen la riquesa de la diversitat cultural. Realment interessant!!!