Valparaíso... la ciutat dels graffitis!

Després de Santiago i com a noies de costa, decidim anar a buscar el mar i, així, arribem a Valparaíso. Es tracta de la única ciutat no fundada a Xile, situada a dues hores de Santiago i destacada per la seva vida universitària.

el mar i... la lluna!

Valparaíso està situada sobre cerros, al costat del mar. Té una topologia ben curiosa, per pujar als barris que estan situats als cerros, has d'agafar ascensors. De la nostra experiència destaquem tres zones ben diferenciades. Una, patrimoni de la Unesco la zona més bohemia de la ciutat, amb casetes de colors encantadores, amb bars i cafeteries molt alternatives i culturals, es respira art en molts racons. L'altra zona és la que des de fa uns anys es considera el centre de la ciutat, amb un mercat amb molt d'encant i el mercat de les "pulgas" que es fa al carrer, de segona, tercera i vuitena mà, on es pot trobar de tot, algunes coses de dubtosa procedència. I la tercera zona i la que creiem més autèntica és l'antic centre de la ciutat on trobem la gent originària de la ciutat; no fa falta res més que asseure's a la plaça amb una bona empanada entre les mans i passar hores observant la vida del barri.

...saps que has arribat a xile quan comences a veure casetes de colors

el mercat de valpo

passejant per valpo, encara despertant...

Es poden visitar també els diferents cerros. Advertides de que alguns d'ells són perillosos, en el sentit que et poden atracar per la càmera o la cartera... Com a bones perdudes, ens perdem per TOTS, fins abandonar quan la mateixa gent ens adverteix que hem arribat a la zona re conflictiva. Menudes perdales! Tot i que no vam sentir en cap moment el perill...

Destaquem també de Valparaíso el bon menjar: les chorrillanes, el peix, el chartiquen (no sabem si s'escriu així, però es un plat a base de verdures, espectacular!), el marisc... I, sobretot, el bon i admirable caràcter xilé, que ens té totalment cautivades.

mmm.... pastis de jaiva!! (tot i que aquesta encara està viva!)

piure (un marisc ben estrany)

i més marisc.... aquest es diu l.oco!

Chorrillana!!

vam somriure quan ens van portar el compte...

Passejar per la ciutat és d'alguna manera com caminar per una galeria d'art alternativa, amb graffits, la majoria de molt bona qualitat, cada dues passes.

Xile és el país, entre d'altres coses, de Pablo Neruda, on tenia situades tres de les seves residències. Una a Santiago, l'altra a Valparaíso i la tercera, a Isla Negra. Aquesta última ens comenten que és la més especial, així que la anem a visitar en companyia d'una parella encantadora de francesos que hem trobat en el nostre últim couch. Isla Negra està situada a dues hores de Valparaíso (el bus és excessivament car!) és un molt petit poble on regna la tranquilitat. La casa mostra el caràcter excèntric de Neruda, gran col·leccionista d'antiguitats, màscares, insectes, vaixells dins ampolles... Molts objectes i parts de la casa que fan referència a la seva infància (com hagués disfrutat Freud). Tota la casa està enfocada al mar i construida pensada en el mar, i a la seva platja és on nosaltres fem una llarga aturada per envair-nos de l'aire poètic de tot plegat. A la tarda una bonica posta de sol a Algarrobo.

Durant un cap de setmana fem una escapada a Horcón, amb la Clem i en Guilleum (els francesos) i el boig Álvaro (xilé, ell és qui ens bateja amb el nou sobrenom Ren i Stimpy) a tots els coneixem a través del nostre couch. La escapada la considerem unes mini vacances dins el nostre viatge. Lloguem una bonica cabanya a un preu gairebé regalat i passem tres dies disfrutant de la bona companyia, el bon vi i el bon menjar!

dos francesos, un xilè....

platja: txiri i tapes...!!!!!

Desprès del cap de setmana fantàstic, passem un parell de dies més callejeando per Valpo i quan ja teniem decidit marxar a Mendoza, veiem anunciat el concert de Marlango... així que... de nou a Santiago!