jueves, 3 de junio de 2010

Hualañe... comencem amb els posts pendents...

Ho sentim... ara sí! Ho reconeixem hem estat realment i totalment perdudes per les amèriques... però aquí, encara que sigui de mica en mica, us anem posant al dia.
Del primer que volem parlar és de la nostra experiència a Hualañé.

Hualañé és un poblet situat a tres hores al sur de Santiago de Xile. La història és que el nostre couch té uns amics que van crear un grup d'ajuda desprès del terratrèmol, un d'aquests amics és de Hualañé, un poble molt afectat pel terratrèmol. Aquests nois, de forma desinteresada, van anar a construir cases d'emergència. Així, que vam marxar amb ells, tot un cap de setmana, per intentant posar una mica de la nostra part. Vam anar amb l'Alejandro i el Rai a casa del primer, per intentar ajudar en la reconstrucció de la casa de la seva família que va quedar totalment destrossada.

Vam sortir un divendres a la nit, i l'Alejandro i en Rai ens va dur a sopar una chorrillana (plat típic chilè basat en papes, ous, carn i ceba... una bomba!) i a escoltar cueca del grup "La Cuadrilla". Va ser fantàstica la entrada al cap de setmana. Ben entrada la nit, vam arribar a casa de la família de l'Alejandro.

Hem de dir que no es que treballessim gaire, ho vam fer dissabte al matí, fent els forats on aniran els sacs de sorra amb els quals es construirà la casa... Vam fer tot el que vam poder, i vam descobrir, després de pic i pala, que tenim músculs que no sabíem que existien...

Aquí els sots que vam intentar ajudar a cavar

El que destaquem del cap de setmana sens dubte és l'amabilitat i el carinyo de la família de l'Alejandro. Un altre cop ens van donar una lliçó d'hospitalitat, vam aprendre moltíssim d'ells, del bon humor davant situacions problemàtiques, de llaços familiars... Ens van cuinar sopaipilles, una "torta" dolça feta amb zapallo (carbassa). Sense paraules!! tots van ser molt amables amb nosaltres i esperem poder tornar-nos a retrobar algun dia!

MOLTES GRÀCIES FAMÍLIA!

A la tornada els nois van ser molt amables i ens van fer una ruta molt especial fins arribar a Santiago i vam veure... EL MAR! Desprès de dos mesos! Va ser un gran plaer pels sentits! També vam veure els salers d'on s'extrau la sal i vam aprendre el mètode... Vam menjar una bona empanada de camarones con queso a Pichilemu i vam arribar de nou a la city!

La platja de Pichilemu

Paradís dels surfers ( Ivan! et sona?)

Una de les paradetes de sal de la carretera

Chilean group... amb en Rai i l'Alejandro

No hay comentarios:

Publicar un comentario