sábado, 24 de abril de 2010

GUERRERAS PLANETARIAS... Continua la màgia

Tornem a escriure des de.. El Bolsón! Marxarem algun cop??? Marxavem demà, però hem decidit fer un "retiro espiritual" a la montanya! Passarem uns dies perdudes per la montanya de refugi en refugi i tiro porque me toca... No podem marxar! No se que passa! De totes maneres, hem de dir que estem viatjant... moltíssim... per dins!
El títol del post us sorpren? Aquests dies hem fet moltes coses. Aquí van les nostres experiències:

Pujada al Piltriquitron
. El Piltri és la montanya que ens trobem de cara cada cop que sortim de casa... i us hem de dir que remou cosetes. Així que vam decidir que havíem de pujar cap amunt. La idea era pujar fins al cim... però no va poder ser! Molta neu, vent, fred, boira... Igual va ser espectacular i màgic. La raó principal de la nostra emoció va ser un CONDOR. Què va passar? Ben màgic. Hem de dir que no tothom ha vist un condor per aquí i nosaltres vam ser unes GRANS afortunades. Primer, el vam veure aturat a la branca d'un arbre, a uns metres de distància. Ja va ser impactant. Però, després, quan ja estàvem al refugi, el condor va començar a planejar sobre nostre, mentre ens mirava. En alguns moments, es quedava suspés en el aire, en front nostre, a molts i molts pocs metres, per observar-nos. Finalment, el condor va decidir parar a una roca que estava a dos metres de nosaltres per poder observar-nos de més a prop. MAJESTUÓS. Vam poder fins i tot mirar-li les arrugues dels ulls. Va ser, realment, impactant. Molt difícil d'explicar. Va estar allà aturat una llarga estona, mirant-nos i posant per les fotos (que penjarem en breu. Va marxar quan un gos el va espantar. SENSE PARAULES. Quan passen aquestes coses... aprens una nova lliçó d'humiltat, t'adones de la part tan petita que ocupes en el món.

Ara expliquem el per què del títol del post. Vam anar a visitar una comunitat maia. Molt interessant, hem de descobrir més! Tot el tema de viure de manera autogestionada, també és molt interessant. Bé, allà vam descobrir moltes coses, i entre d'altres, ens van esbrinar els nostres kins, les nostres energies en funció del dia de naixament. La Marina és "Manos Ritmicas" i la Sandra "Luna Auto-existente". Ara bé la màgia de tot això, les nostres energies juntes conformen el kin "Guerreras Planetarias". No ho podiem creure. Ja sabem la raó per la qual ens vam conèixer i fem tants de viatges juntes! Estem re-contentes de fer aquest descobriment! Com veieu està essent un moment de moltes descobertes! Un moment, també, perquè no dir-ho, molt màgic... S'estan removent moltes coses! I, demà passat, marxem a la montanya a descobrir moltes més! Senyores i senyors, definitivament, la natura dóna tot allò que necessitem. Poder, per aquesta raó, estem aquí atrapades. Per què la natura és màgica, i aquest lloc encara més... Estem pletòriques i plenes d'energia... Aquí és tardor i es diu... "Otoño, tiempo de cambio" i us ho assegurem... Estem canviant! I només fa dos mesos que viatgem... Tenim algun dubte de si farem tot Amèrica Llatina... però ens encanta tot el que estem fent... No patiu, però... CONTINUAREM ENDAVANT!

2 comentarios:

  1. A veure si baixes i toques una mica de peus a terra.....i no tanta guerrera sideral!!!
    ;-)

    ResponderEliminar
  2. L'Albeta diu:

    Manos rítmicas la Marina??? la meva Marina??? mmmmm.... com a mestra de música ho poso força en dubte... jajaja!!!

    i l'Albeta tb diu:

    Marinaaaa!!!! m'estàs començant a espantar.... truka'm aviat i explica'm bé tot això pq mira q et vinc a buscar, eh? qui reia de la meva cromoteràpia?? la reina del fluymiento!!! jajaja!! em sembla q tanta rosa mosqueta i mermelada us estan afectant una mica, eh?? estic amb el teu brother: aterreu una mica... ptonets

    ResponderEliminar