La tornada a casa... (by Marina)

Penso en la tornada i em volten al cap tres paraules: acomiadaments, sensacions, retrobaments....

Aiiiisss! Els acomiadaments!

Com sempre, cal dir un "fins ara" a tantes coses que em costa fer-me'n a la idea; a fer i desfer la motxilla, a portar la casa a sobre tot el dia, a dormir a llocs ben diferents, a tenir un necesser enlloc d'un armari de bany, a viatjar amb bus, taxi, camió, ranxera, barca o qualsevol transport que se't presenti, a la cúmbia i la salsa a tot volum, a caminar sense pressa i sovint sense rumb, a no seguir horaris, a les rutines del viatje i a les novetats del dia a dia, a la gent bonica que t'ha mogut, a l'accent sudamericà, a l'arròs blanc, a esser sempre de fora, a no passar mai desapercebuda, a descobrir llocs nous, als sucs de fruites tropicals, al caos, a beure aigua en bossa, als interminables viatjes de 20 hores, a fer dit, a anar feta una porqueta, a les dutxes d'aigua freda, a no cambiar-me de roba i a fer servir les bugaderies un cop al mes, a canviar de moneda cada cert temps, a aprendre de cada persona i de cada segon viscut..... i buff! mil fantàstiques coses més!

Cal dir, però, que moltes d'aquestes coses, i dic moltes però NO TOTES, ja formen part d'un mateix i les seguiré vivint aquí, allà i a on sigui.

.... sensacions?

Després de 10 hores i mitja de vol i els típics retards sudamericans..... Benvinguda a Catalunya! I la primera sensació extranya: el SILENCI. M'he acostumat tant al caos, al soroll, a la música a tot volum, a la gentada, als crits.... que em resulta fins i tot una mica incòmode! D'altra banda, sento l'estomac buit, però no hi ha ningú que et vingui a vendre qualsevol cosa hipercalòrica.... si vull menjar, hauré de posar unes monedes a una màquina expenedora.... quin pal! Se'm treu la gana. Pujo al tren que em portarà a casa (el de les 15:54 es clar, hem arribat al continent dels horaris!) i... sorpresa! un cantant de hip hop al vagó, em solidaritzo amb la gent que he conegut i li planto una moneda.... a part d'això, de nou SILENCI. Ara les olors dels dies sense dutxa es comencen a fer evidents, a tots els paisos les olors son tan pròpies i taant diferents! Tinc pressa per un bon bany, o millor, posar-me jo i motxilla a fer voltes a la rentadora. Mentre penso tot això.... ja soc a Malgrat, el tren va molt ràpid, no? Fa un any em semblava una eternitat arribar a Barna, suposo que ara ja el temps és relatiu.... Aiiii! que difícil serà tornar a ser puntual, bé tranquils, de fet mai ho he estat!!!

Així va ser el viatge de tornada, ple de noves sensacions... ostress! Sona un missatge.... si és el meu mòbil!!!

Per fi els retrobaments...

Ara si, després de tant somiar ja no puc esperar més pels retrobaments, per les sorpreses! He aconseguit mantenir-ho en secret, gairebé ningú sap que soc aqui! Sense paraules!! es com si no hagués passat el temps! Emocions a flor de pell a cada retrobada.... L'extrema felicitat es tornar a fer una abraçada a tota la gent que m'estimo....

Això si, el primer retrobament: amb mi mateixa i el meu mon.... Ara diferent.... vist des de les mateixes ulleres, pero des d'una nova mirada....

I com es resumeix en unes linies: 13 mesos de vida, atravessar un continent sencer, 6 paisos, 20mil kms recorreguts i infinitat de gent bonica que ens hem creuat?????? doncs no en tinc ni idea.... pot ser tot és una paraula.... APRENENTATGE!

i per acabar dues imatges....

el primer mes....

el final i l'inici de nous projectes...

Gràcies a tots per compartir aquest somni...

Marina, perduda pel mon