Una setmana a Bariloche...

Finalment va sortir el sol a Bariloche, i amb el sol tot va cambiar de color... al poder passejar per la natura, també va cambiar la nostra visió de la ciutat. Finalment ens hem quedat una setmana!!! Realment hi ha un entorn natural que fa especial aquest lloc. Es la regió dels set llacs. Aquí va un mapa per que ens ubiqueu al món....

http://maps.google.com.ar/maps?f=q&source=s_q&gl=ar&hl=es&g=San+Carlos+de+Bariloche%2C+R%C3%ADo+Negro&q=bariloche&btnG=Buscar+en+Google+Maps

La ciutat està rodejada pel llac Nahuel Huapi, on vam veure una posta de sol impresionant... Aquí van les fotos....




Hi ha diferents montanyes per a fer trekkings... però ja ens coneixeu, vam escollir les més fàcils.... :P Vam pujar al Cerro Otto (unes dues hores caminant) on et queda la ciutat als teus peus.

Vistes de la ciutat des del Cerro Otto

Marina, com diuen aquí... flasheada

També vam fer una part del Circuito Chico (que es el més petit del circuit dels llacs) i que és l'únic que es pot fer caminant. La resta d'opcions queden obertes només als viatgers amb plata que poden llogar cotxes.... A aquestes alçades el nostre pressupost ja no ens ho permet! Per cert, aceptem donacions o que sapigueu que hem après a fer braçalets amb caire sudamericà, els venem per un mòdic preu.

Del circuito chico destaquem el Parc Natural de Llao Llao, a on hi ha un caminet idílic que et fa sentir dins un conte de fades.... caminant entre branques de bambú i altra vegetació que s'uneixen al centre formant arcs naturals. Entre galeta i galeta, admirant els colors càlids de la tardor, vam arribar al llac Moreno i a una caleta del Lago Escondido, a on ens vam quedar adormides fins que es va fer fosc. El camí de tornada no va ser un conte fades, sinó més aviat un conte de por.... rollo la bruja de Blair, perseguint-nos entre les branques de bambu. Vam fer el camí en la meitat de temps!!

Sandra perduda al caminet de les fades

Arrayanes son uns arbres autòctons, únics al món.

Llac Moreno



****No hi ha fotos del Lago Escondido... ens vam quedar adormides***

No podiem marxar sense pujar al Cerro Campanario. Segons en National Geographic, des del cim es pot admirar una de les 10 vistes més boniques del món. Volem puntualitzar que només era una pujada de mitja hora, que es va convertir en un sacrifici, ja que haviem tornat a casa molt aviat al matí, després de descobrir la nit barilochense. Bé, no sabem si son les millors vistes del món però vam quedar totalment impresionades. Les fotos no capten tota inmensitat de les vistes dels llacs.


I... per finalitzar, no podem deixar de parlar de casa d'en Renato (un dels nostres millors amfitrions de couch), dels seus amics, dels sopars, del vi argentí i de la nit de Bariloche. Espectacular! Recomanem el Pattanuk, un bar al costat del llac, que ben bé podia ser qualsevol xiringuito de la costa brava... però el més destacat el bon rollo que hi havia.

Bariloche at night... Amb en Renato, l'Eva i l'Esther...